El Cant de la Sibil·la de Gandia

El cant de la sibil·la és un dels exemples de folklore religiós medieval del qual queden escasses mostres en el nostre entorn cultural. Per tant, la reintroducció, des de 1979, a Gandia, ja que no es realitzava en el nostre territori des del final del segle xvi, ha servit com a inici i punt de partida de la recuperació d'este fenomen singular i rellevant de la nostra antiga tradició musical, que inclús recentment es va incorporant en altres poblacions, i, per tant, és mereixedor de protecció com indica la Llei del Patrimoni Cultural Valencià. És una de les dramatitzacions medievals del cicle de Nadal que més van arrelar a la península, i a la Corona d'Aragó després de la conquista de Jaume I. La versió més antiga que es conserva en la nostra llengua és la d'un “cantorale" mallorquí d'inicis del segle xv i així es representava fins a la seua quasi abolició, suggerida pel concili de Trento en 1545-1563, arran de la qual es pretenia prohibir esta forma de manifestacions extralitúrgiques. A tot Mallorca i a l'Alger (Sardenya), este cant constituïx una tradició ininterrompuda des de la baixa edat mitjana fins als nostres dies, ja que va sobreviure a esta prohibició del concili, mentres que al nostre territori sí que es va deixar de representar. Sabem amb certesa que s'escenificava en la catedral de València i en la col·legiata de Gandia, i possiblement en molts més temples de les diòcesis valencianes.

Calendari

Noche del 24 al 25 de diciembre, es decir la noche de Navidad.