Las fiestas de Moros y Cristianos de la Comunitat Valenciana

Datos de protección del inmaterial

Secció

Quinta

Classificació

Béns immaterials 5ª

Dades de Declaració

Tipus de Protecció

Incoación BIRL GVA

Data Signatura Acte

28/01/15

Data Publicació DOGV

03/02/15 Vore DOGV

Tipus de Protecció

Declaración BIRL GVA

Data Signatura Acte

13/05/15

Data Publicació DOGV

19/05/15 Vore DOGV

Sota la denominació de festa de Moros i Cristians s'agrupen una sèrie molt diversa de manifestacions rituals, recreatives i festives, que presenten com a element comú una confrontació simbòlica mora i cristiana. El seu principal argument, de caràcter teatral, es basa en el segrest per part de les hosts de la mitja lluna, i posterior recuperació, per part cristiana, d'alguna imatge o motiu religiós. La funció, amb un esquema que es repetix en la majoria dels casos, conclou amb el baptisme i conversió del musulmà. La popularització de la festa i la participació en esta de totes les classes socials i tots els sectors de la població, incloent-hi la incorporació massiva de la dona, la convertixen en un autèntic fenomen de masses i una verdadera expressió de la cultura dels pobles, que implica la quasi totalitat de la població i infon un sentiment d'identitat i continuïtat que contribuïx a promoure el respecte per la diversitat cultural i la creativitat humana. La festa, que ha patit un procés d'evolució al llarg dels segles fins a arribar a la celebració que hui coneixem, té els seus antecedents més remots en el segle XII, en les representacions de les lluites que rememoren la Reconquista cristiana. En el segle XVIII, encara que es documenten diversos simulacres en diferents localitats de la Comunitat Valenciana, ja eren freqüents els festejos amb ostentacions en les processons i les funcions de soldadesca, que consistien en exhibicions de rodes de banderes i salves d'arcabusseria que acompanyaven el pas de les imatges dels sants patrons i eren realitzades per les milícies locals. De vegades, els seus components dividits en dos bans, moros i cristians, simulaven una xicoteta lluita per a la possessió d'una plaça o castell. A mitjan segle XIX, amb la industrialització, la festa es va anar estenent per les comarques de la serra Mariola i les valls del Vinalopó com una festa amb origen en uns models previstos, però nova en forma i contingut. És el que s'ha denominat la moderna festa de moros i cristians, que naix en un context de canvi social i de ruptura amb la societat tradicional. La burgesia és el nou motor d'un nou model de societat liberal i participativa.

Fotos