Recinto Amurallado de Almazora
El terme municipal d'Almassora va ser ocupat des de la prehistòria, havent-se trobat nombroses restes arqueològiques que permeten constatar l'ocupació des dels temps del Paleolític Superior. En la civilització ibèrica també es guarden interessants jaciments (Torrelló, Castell i Caminás), començant llavors els primers intercanvis comercials amb la resta de pobles mediterranis. Però va ser la conquesta romana la que va provocar majors transformacions com la Via Augusta, el nou sistema de regs, l'embarcador comercial etc. L'ocupació musulmana comença en el segle VIII, i el seu nucli de població es trobava situat al castell d'Almassora. La reconquesta segons l'historiador Diago es va produir l'any 1234. Pere Cornell, segons relata el Llibre dels Fets de Jaume I, conquesta el castell d'Almassora. Jaume I acull sota la seua custòdia als seus habitants en la seua Carta de Privilegis (1235), tractant d'atraure repobladors cristians. En breu, el monarca cedeix el domini al Monestir de Santa Cristina, de Somport (Osca), el prior de la qual, en 1237, atorga la Carta de poblament, estipulada segons fur de Borriana; instrument que va ser confirmat (1243) pel propi Rei, respectant integramente la seua redacció. En 1245, Jaume I infeuda la vila al Bisbe de Tortosa, al qual quedaria lligada, fins a l'abolició dels senyorius. Dos anys més tard en 1247 el prelat Pons de Torrella, determina el trasllat de la ciutat, des del Castell al seu emplaçament actual. El nou nucli poblacional, ja emmurallat a finalitats del segle XIII, gaudeix de nombroses prerrogatives que Jaume I va concedir als seus habitants. En 1276 es comença la construcció del pont de Santa Quiteria, per la qual cosa es modifica el traçat de l'antiga calçada, que passa a ser el Camí ral de Borriol. En el segle XIV, Martín l'Humà va concedir als seus habitants el privilegi d'embarcar i desembarcar mercaderies a la seua platja i la celebració d'un mercat cada divendres i la fira anual per Tots Santos. El terme d'Almassora ocupa l'extrem meridional de la comarca de la Plana Alta, circumdat per Borriana, Vilareal, Onda i Castelló. Ocupa el centre geogràfic de l'espai comprés entre la línia costanera i l'arrencada dels primers contraforts muntanyencs que tanquen la plana, quasi semicircular, denominada La Plana. El recinte emmurallat va ser alçat per a fortificar una ciutat de nova planta cristiana que va ser planificada seguint el model de traça ortogonal iniciat a Jaca (1076) en funció d'uns furs (parcel·les iguals per a homes iguals), que es transmet pel camí de Sant Jaume i per la resta de la corona d'Aragó en el seu avanç colonitzador; influint tant en la bastida, pel nord, com en les Ordinaciones de les pobles mallorquines de Jaume II o en les Teories d'Eximeniç pel sud, a partir dels segles XIII i XIV, donant lloc, en aquests últims casos a estructures quadriculares entorn de places centrals. La difusió pel sud va ser més ràpida com entre altres Osca (1100), Uncastillo (1169), barri de Sant Pau de Saragossa (1210), Almassora (1247), Mosqueruela (1262) i dotze anys més tard Vila-real. El model regular urbà apareixerà també en la Corona de Castella i serà objecte d'atenció per part d'Alfons X el Savi, però és amb els reis de la Corona d'Aragó i més concretament amb Jaume II i les seues Ordinaciones de 1300, quan es promulga una vertadera ordenació, no sols ortogonal, com les primeres ciutats dels furs aragonesos, sinó quadricular de la ciutat i del territori, com ja es planifiquen en la segona meitat del segle XIII les turolenses i les castellonenques. El centre històric medieval d'Almassora es conserva, malgrat la seua expansió, esdevinguda a partir del creixement poblacional del segle XVII, pràcticament exempt. Les muralles es troben confoses en la seua major part amb els edificis existents, encara que es conserven alguns trams visibles i en bon estat. Intramurs es conserven tres arcs de la sòlida porxada de la seua plaça i el forn de coure pa, concedit pel bisbe de Tortosa en 1247. (C.Pérez-Olagüe)
La geolocalització dels elements està en procés de revisió.