Azud de la Real Acequia de Moncada

Dades de protecció de l'inmoble

Secció

Segona

Classificació

Béns immobles 2ª

Categoria

Espai etnològico d'interés local

Dades de Declaració

Tipus de Protecció

Declaración BRL en tramitación GVA (INFORMAT PATRIMONI)

Document urbanístic

Catálogo de Bienes y Espacios Protegidos. PATERNA

Data Signatura Acte

22/06/12

Fitxa Planejament

Descarregar fitxa

Tipus de Protecció

Declaración BRL GVA (APROVAT URBAN)

Document urbanístic

Catálogo de Bienes y Espacios Protegidos. PATERNA

Data Signatura Acte

17/10/14 Vore planejament

Data Publicació BOP

27/01/15 Vore BOP

Dades d' Inscripció

Tipus de Protecció

Inscripción definitiva BIC Ministerio

Data Signatura Acte

29/11/07

N° Inscripció Ministeri

R-I-51-0011240

L'assut de la Real séquia de Moncada. L'assut o presa en el seu emplaçament correspon a l'època islàmica, encara que no hi ha constància exacta de quan es van realitzar les obres que hui són visibles. En 1867, l'anglés C. R. Marckham va visitar València per a conéixer els sistemes de reg tradicionals i la seua possible aplicació a l'Índia colonial. Gràcies a això tenim algunes notícies sobre diverses séquies valencianes, entre elles la de Moncada. Compte aquest viatger que .l'assut era una massa de calç i pedres sense obrar; l'aigua del riu cau per damunt de cinc escalons, la part superior dels quals forma la resclosa i, en un dels extrems, existia una comporta per a desenrunar. Aquest assut ha sigut, com en altres llocs, el punt tradicional d'enfrontament entre regants de diverses comunitats o séquies perquè, en cas de rebliment o sequera, el seu funcionament pactat es podia veure alterat en favor de qualsevol de les parts usuàries de l'aigua del riu. L'Almenara Real era el punt pel qual les séquies de la Vega podien rebre l'aigua de tandeo en temps de sequera, una aigua que es repartia també amb els anomenats pobles-castells situats en el tram alt del riu. Una sèrie de furs i privilegis atorgats per Jaume II en 1321 permetien als regants de la Vega de València exigir a aquells .Bugarra, Pedralba, Benguassil, Vilamarxant i Riba-roja. la cessió de l'aigua en tandes de quatre dies cada huit. La tanda havia de passar l'assut de Moncada sense que els regants d'aquesta séquia pogueren quedar-li-la, per la qual cosa el dia corresponent se situaven en l'Almenara Real l'acequiero de Moncada i un síndic de la Vega, els qui marcaven el nivell normal de l'aigua abans d'arribar la dotació completa de la tanda. Aquest senyal servia de referència a partir d'aquell moment per a repartir l'aigua que arribava de més a l'assut i poder desviar-la cap a l'horta. En la dècada de 1860 l'Almenara Real va ser objecte d'un aferrissat plet de nou amb les altres de la Vega de València, concretament sobre els taulons que la tancaven. Mentre Moncada afirmava que l'almenara tan sols tenia la funció de desguassar l'assut, els segons reclamaven el seu dret històric al fet que Moncada cedira els dos terços de l'aigua que arribava a aquest. A més es discutia si l'aigua que cedia Moncada havia de partir-se en la mateixa Almenara Real, o desviar-se per la séquia de la Tandera, a Paterna, tal com afirmaven els de Moncada. El plet, finalment, es va resoldre reconeixent l'obligació de la Real Séquia de Moncada de comptar tan sols amb l'aigua que desviava l'Almenara Real dotada de quatre taules de fusta de huit dits d'altura cadascuna. (C.Pérez-Olagüe. Basat principalment en l'Estudi d'Enric Guinot, Sergi Selma i Reis Lloría)

Fotos

Plànol