Tornar

Azud de la Acequia de Quart-Benàger-Faitanar

IGPCV
46.190-9999-000009
Denominació
Azud de la Acequia de Quart-Benàger-Faitanar
Municipi
PATERNA
Comarca
L'HORTA NORD
Província
València
Tipologia
Infraestructures - Equipaments tècnics i col·lectius. Comunicacions i obres públiques - Aigua
Dades de protecció de l'inmoble
Secció
Segona
Classificació
Béns immobles 2ª
Categoria
Espai etnològico d'interés local
Dades de Declaració
Tipus de Protecció
Declaración BRL en tramitación GVA (INFORMAT PATRIMONI)
Document urbanístic
Catálogo de Bienes y Espacios Protegidos. PATERNA
Data Signatura Acte
22/06/12
Fitxa Planejament
Descarregar fitxa
Tipus de Protecció
Declaración BRL GVA (APROVAT URBAN)
Document urbanístic
Catálogo de Bienes y Espacios Protegidos. PATERNA
Data Signatura Acte
17/10/14 Vore planejament
Data Publicació BOP
27/01/15 Vore BOP
Dades d' Inscripció
Tipus de Protecció
Inscripción definitiva BIC Ministerio
Data Signatura Acte
29/11/07
N° Inscripció Ministeri
R-I-51-0011241

L'assut d'esta séquia major o mare es troba a tres quilòmetres i mig aigües amunt de la població de Manises i a uns 500 metres aigües baix de l'assut de Moncada. Actualment ha quedat en 100 metres del pont del by pass sobre el riu. El conjunt arquitectònic consta de la presa amb els graons de carreus, amb una longitud aproximada d'uns 80 metres les boques de la séquia i les comportes, i de l'Almenara de desguàs. Els orígens d'estes estructures en argamassa i carreus cal remuntar-les al segle XVII, però hui en dia només una part d'elles mantenen els elements materials primitius en pedra. Concretament les goles i les seues comportes van ser modificades de forma total arran de la construcció del nou canal per a la central hidroelèctrica de Daroqui, l'any 1905. Des d'eixe any, estes instal·lacions, així com el canal fins a la central, no són propietat de les comunitats de regants sinó de la companyia elèctrica corresponent, actualment Iberdrola SA, la qual les té pràcticament abandonades pel tancament de la central. (C.Pérez-Olagüe. Basat principalment en l'Estudi d'Enric Guinot, Sergi Selma i Reis Lloria)

La geolocalització dels elements està en procés de revisió.