Tornar

Azud de la Acequia de Mislata

Codi
46.14.190-014
Denominació
Azud de la Acequia de Mislata
Municipi
PATERNA
Comarca
L'HORTA OEST
Província
València
Tipologia
Infraestructures - Equipaments tècnics i col·lectius. Comunicacions i obres públiques - Aigua
Secció
Segunda
Clasificació
Bienes inmuebles 2ª
Categoria
Espai etnològico d'interés local
Estat
BRL (en Tramitació)
Anotació Ministeri
R-I-51-0011243
Publicacions DOGV
Resolució incoació
Publicació declaració

L'assut de Mislata es troba a l'altura de la vila de Manises i entre les assuts de Mestalla per baix i el de Tormos aigües amunt, a uns 800 metres del seu nucli urbà antic. Els seus orígens són semblants als de la construcció de tota la séquia de Mislata, per tant es remunten a època medieval, si bé tot indica que el conjunt de construccions de pedra i carreus que el conformen correspon a una etapa constructiva dels segles XVII-XVIII. Els escalons de la presa o .Escala. Estan construïts amb grans lloses de pedra, que són les de majors dimensions de totes les assuts de la Vega, amb una amplària total d'uns cinc metres en la part visible actualment si bé ha d'haver-hi una altra part ja soterrada, i una longitud al voltant dels 70 m. La gola està formada per dos arcs inserits en una caseta de carreus de molt sòlida construcció, que té damunt la casa de les comportes amb els torns per a pujar i abaixar les paletes que obrin i tanquen l'entrada a la séquia. Esta part superior va ser destruïda per la riuada del 1957 i és de factura moderna. Quant a l'Almenara, posseïx una boca d'uns 3'30 m, i disposa d'una comporta de fusta moguda per un torn. El conjunt de l'assut es troba en acceptables condicions, millor la part de la gola i l'Almenara i la primera mitat dels escalons, perquè la seua part final va ser trencada no fa molts anys per una avinguda del Túria i ha estat Reparada de forma bastant agressiva amb capes de formigó. L'entorn es manté en bones condicions, amb la supervivència del bosc de ribera al riu i un espai adequat per a poder visitar l'assut, de tal manera que esdevé juntament amb el de Tormos i el de Mestalla el trio més notable d'estos elements d'entre el conjunt de les séquies de la Vega. Hui en dia estes instal·lacions continuen en ús per la comunitat. (C.Pérez-Olagüe. Basat principalment en l'Estudi d'Enric Guinot, Sergi Selma i Reis Lloria)