Castillo y Murallas de Callosa D´En Sarrià

Dades de protecció de l'inmoble

Secció

Primera

Classificació

Béns immobles 1ª

Categoria

Monument

Dades de Declaració

Tipus de Protecció

Declaración BIC genèrica GVA

Data Signatura Acte

11/06/98

Data Publicació DOGV

18/06/98 Vore DOGV

Data Publicació BOE

22/06/98 Vore BOE

Dades d' Entorn

Tipus de Protecció

Entorno de protección BIC genèrico

Data Signatura Acte

11/06/98

Data Publicació DOGV

18/06/98 Vore DOGV

Data Publicació BOE

22/06/98 Vore BOE

Tipus de Protecció

Entorno de protección BIC definitivo. Declaración de entorno

Data Signatura Acte

19/10/06

Data Publicació DOGV

10/01/07 Vore DOGV

Tipus de Protecció

Entorno de protección BIC provisional. Incoación de entorno

Data Signatura Acte

21/06/05

Data Publicació DOGV

29/07/05 Vore DOGV

Data Publicació BOE

11/11/05

Dades de Fitxes Planejament

Tipus de Protecció

Ficha BIC planeamiento

Data Signatura Acte

16/01/03

Dades d' Inscripció

Tipus de Protecció

Inscripción definitiva BIC Ministerio

Data Signatura Acte

15/04/05

N° Inscripció Ministeri

R-I-51-0011348

Tipus de Protecció

Inscripción definitiva BIC GVA Publicada

Data Signatura Acte

07/07/23

Data Publicació DOGV

18/07/23 Vore DOGV

Bernat de Sarrià, Senyor de Callosa va ordenar, entre els anys 1304 i 1322 la seua construcció i el va donar a l'infant Pedro de Ribagorça l'any 1322, esta la primera notícia que es té del castell. La fortalesa va acollir els cristians procedents del castell de Tàrbena i va ser objecte d'obres importants de reforma i consolidació entre 1375 i 1378. A mitjan segle XV, havia caigut en desús, de manera que el seu estat era francament ruïnós. Una inspecció realitzada en 1445 ens descriu l'estat de l'edificació i permet fer-nos una idea prou exacta de la seua morfologia. Successivament el van ocupar diferents senyors de Callosa, com els Moncada i els Bou, fins als últims anys del segle XVII, moment en què comença a arruïnar-se, desapareixent a principis del segle XVIII. Es troba en el nucli antic de la població, emplaçat sobre un monticle per damunt de la cota de 253 metres, que sobreïx del terreny circumdant. Es tractava d'una tanca (emmurallada exterior) en el centre de la superfície interior de la qual , pròxima a la porta d'ingrés, s'alçava la torre major o mestra, proveïda d'una cisterna -reconvertida en calabós- en la seua base; en l'angle interior del recinte se situava una xicoteta capella coberta amb volta; la resta de la superfície es distribuïa entre alguna edificació auxiliar i els espais lliures, corrals i places, útils per a acollir els pobladors del lloc en un moment de perill. El recinte és de planta rectangular, amb torres cilíndriques en cada cantó. Al voltant de les muralles es varen construir edificis i es va configurar l'illa que hi ha en l'actualitat. El pati del castell es va convertir en l'espai obert que constituïx la denominada plaça del castell dins de la guia de carrers urbans. Posseïx una porta constituïda per un arc rebaixat que actua com a element d'unió entre les cases pares i imparells del carrer Major. Únicament s'aprecia un tram de muralla existent al llarg del carrer de Sant Antoni. La resta de murs estan emmascarats davall les edificacions més modernes. Actualment només es conserva un llenç de la muralla del castell. De la muralla que protegia la població queden restes que se situen entre dos línies d'edificació, la de la plaça del castell i la dels números imparells del carrer de Sant Antoni, i també es poden observar altres disseminats pel nucli antic i vestigis de torres. (C.Pérez-Olagüe)

Fotos

Plànol