Poblado Ibérico Amurallado del Tos Pelat
Es tracta d'un poblat ibèric d'època antiga, habitat entre el segle VI i mediats de l'IV a. C. Pertany a la tribu dels Edetanos. Va ser abandonat de forma aparentment pacífica, perquè no s'han trobat restes d'enfrontaments o catàstrofes. El seu nom no apareix en les fonts antigues, a diferència dels seus veïns i contemporanis Edeta (Llíria) o Saguntum-Arse (Sagunt). El Tos Pelat apareix citat pel botànic Cavanilles, no obstant això només fa referència de les pedreres del s. XVII i s. XVIII que es conserven en el seu entorn. La primera cita al jaciment arqueològic la va fer Sr. Nicolau Primitiu, en 1920. Aquest poblat, per les seues característiques de fortificació, cronologia, entorn i dimensions, es podria considerar ciutat, és únic a la província de València. El poblat ibèric està delimitat per un sistema defensiu consistent, fins on sabem, per una muralla amb torres adossades en punts determinats. D'aquest marc urbanístic només es conserva el tram nord-oest, un llenç de muralla de més de 120 m de longitud, pràcticament rectilini dels quals s'ha excavat fins hui 32 m, on apareix també una de les torres. L'alçat conservat té una mitjana de 2,5 m d'altura. Quant a l'ample, aquest és variable. Hi ha una zona SW, on aconsegueix els 4 metres i en l'extrem NE, la muralla depassa els 6 m. La tècnica constructiva és un aparell de maçoneria per als llenços exteriors i les torres i farciments interiors d'enderrocs i pedra. Això recorda la tècnica de l'emplekton. Sobre aquest primer cos, que probablement aconseguiria els 3 m d'altura, s'alçava un segon construït amb toves. L'altura total depassaria els 6 m. No es conserven elements ornamentals en les muralles. En les restes de les construccions si que s'han trobat restes de pintures murals. Es tracta d'un recinte en ruïna, que es troba en procés d'investigació i en el qual ja s'han realitzat tres campanyes d'excavació arqueològiques. Els resultats de les campanyes han sigut de gran importància, a l'interior del poblat la superfície excavada fins hui depassa els 250 metres quadrats. Aquests treballs han permés documentar dos habitatges complexos, les quals depassen els 100 metres quadrats. Totes dues cases s'organitzen amb diversos departaments. L'alçat conservat dels murs té una mitjana d'un metre. Es pot observar la tècnica constructiva, consistent en un sòcol de maçoneria, com en la muralla, i els recrecidos de toves. S'han trobat pintures murals en blava, blanc i roig. Aquest descobriment i la gran grandària dels habitatges, denoten un alt nivell de vida en l'assentament. (C.Pérez-Olagüe)
La geolocalització dels elements està en procés de revisió.