Molí de Vent, Partida del Molí
- IGPCV
- 12.117-9999-000014
- Denominación
- Molí de Vent, Partida del Molí
- Municipio
- TORREBLANCA
- Comarca
- LA PLANA ALTA
- Provincia
- CASTELLÓN
- Localización
- Partida del Molí de Vent
- Barrio
- Molí de Vent
- Fecha construcción
- Mediados del s.XIX?
- Acceso tradicional
- Posiblement una senda
- Nuevo acceso
- Diversos camins i sendes s'acosten a l'edifici
- Edificio instalación
- No té cap tipus d'ús
- Estado contexto
- Parcial destrucció en època incerta (present segle)
- Tipología
- Edificios - Edificios industriales - Molinos - Molinos de viento
- Autor
- Jaume Buigues i Vila ; Joaquim Bolufer Marqués
- Fecha
- 22/07/93
El molí de vent de Torreblanca s'assenta sobre la suau costera d'un petit tossal situat al nordest de la vila, als peus del qual, cap al sud i sudest, s'esten l'amplíssim aiguamoll del Prat.
El paisatge que envolta aquesta estructura, correspon a una zona de secà agrrícola amb qualques garrofers esparsos i una vegetació natural de matolls i pi blanc en procés expansiu, per l'abandonament dels conreus.
Les úniques estructures existents corresponen a l'abancalament agrícola de secà, format per petites terrasses amb margens de pedra en sec de poca alçada.
Als peus del tossal, tant al sud com al nord, corren les més importants vies de comunicació del litoral mediterrani. Al nord l'autopista A-7, i al sud la carretera N-340 i la línia fèrria Barcelona-València.
Correspon a una estructura aillada, cilíndrica, lleugerament més alta que ampla, que s'assenta sobre la roca natural. Està bastit amb pedra viva carejada (i no carejada), travada amb morter de calç, que configura un mur d'uns 90 cm. de gruix.
Aquest molí disposaria d'una única porta d'accés orientada al migdia, que actualment està enderrocada.
L'alt grau de destrucció d'aquest molí (amb una tercera part de l'estructura enderrocada) així com la seua simplicitat arquitectònica (al menys, allò que ara es conserva), fa difícil la comprensió de la seua estructura interior. Únicament s'observen uns forats o marques sobre la paret est que ascendeixen en diagonal en direcció nord, que correspondrien a l'escala de planta semicircular per qual hom accederia al pis superior, del que només resta una línia o marca horitzontal en la paret oest, amb una alçada aproximada de 1093 cm. sobre el nivell del pis.
No s'observa en la paret conservada cap finetsra ni altre detall constructiu de consideració.
Es conserva algun sector d'enlluit de morter sobre la paret interior.
Blocs de pedra calcària del mateix lloc de tamany mitjà-petit. Morter de calç.
paredta comú de maçoenria de pedres calcàries, carejades o no, disposades en filades més o menys horitzontals i travades amb morter de calç.
La geolocalización de los elementos está en proceso de revisión.