Torre de Benizahat
- IGPCV
- 12.126-9999-000006
- Denominació
- Torre de Benizahat
- Municipi
- VALL D'UIXÓ (LA)
- Comarca
- LA PLANA BAIXA
- Província
- Castelló
- Localització
- C/ Trinidad, 18
- Ús primitiu
- Defensiu
- Tipologia
- Edificis - Edificis militars - Torres defensives
La torre es troba dins de la població i és únic vestigi visible de l'antiga alqueria de Benizahat de la qual es coneixen la seua necròpoli i un aljub situats tots dos en l'actual plaça de l'Asunción. L'ocupació de la Vall d´Uixó es remunta a la prehistòria. Es conserva un jaciment arqueològic que evidencia l'hàbitat en aquests llocs de grups humans caçadors i recol·lectors de finals del Paleolític Superior, aproximadament 16.000 anys a. C. La vall va continuar habitat durant el neolític i l'Edat del Bronze, assentats en poblats fortificats. L'època ibèrica va suposar una considerable expansió de la població com ho testifiquen les restes de la Punta d'Orleyl i el Poblat de Sant Josep. La invasió musulmana va suposar l'establiment de dotze alqueries al voltant del riu Belcaire, a la vall. Sis d'elles: Benigasló, Alcudia, Benigafull, Zeneja, Benizahat i Zeneta, es trobaven en el que hui és la ciutat actual. Cadascuna d'elles era independent i comptava amb el seu propi cementeri i la seua zona industrial i agrícola. La resta d'alqueries van acabar per desaparéixer o van donar origen a altres poblacions com Alfondeguilla. L'organització política i jurídica de tot aquest conjunt de xicotetes poblacions protegides pel Castell s'establia a través d'un Hins, on l'aljama o representants de les alqueries garantien la seguretat de la vall, depenent de l'Amman de València, tal com el demostra la Carta Pobla de 1250. La incorporació de la Vall a la sobirania de Jaume I i la posterior constitució política del Regne de València no van suposar modificacions importants, perquè la comunitat musulmana de la Vall, com totes les valencianes, va mantindre, en essència, l'estructura del poblament i el règim jurídic que hi havia en temps de les capitulacions de rendició de les aljamas a aquest rei. Aquesta situació es va mantindre durant la baixa Edat mitjana, mentre La Vall va formar part del domini real, al qual va posar fi el rei Alfons el Magnànim l'any 1436, quan va donar al seu germà Enrique diversos llocs i viles entre les quals es trobava La Vall d´Uixó. A partir d'aquesta donació es converteix en senyoriu fins a l'abolició d'aquests en el segle XIX. En el llibre del Repartiment apareix la primera i única referència escrita sobre Benizahat quan l'1 d'octubre de 1248, deu anys després de la rendició d'Uixó a Jaume I, aquest ho dona a Ramón Despedriz i a la seua esposa anglesa: A Ramón Despedriz i la vostra esposa Anglesa, la torre o alqueria anomenada Binazeit, en el terme d´Uixó i sis jovadas en el millor lloch de la mateixa alqueria, 1 d'octubre any del Senyor 1248. Després de l'expulsió morisca en 1609, la vall va quedar pràcticament despoblat pel que els ducs van establir contractes de repoblació amb gents vingudes del Maestrazgo de Montesa, segons escriptura datada en 1612. Es tracta d'una torre de planta en forma de L composta de planta baixa i dues plantes sobre aquesta i coberta inclinada amb teula àrab. L'interior de la mateixa està condicionada per al seu ús com a habitatge particular i no s'aprecien elements originals excepte l'escala de caragol. Les seues fàbriques són de maçoneria i de rajola. En gran part la torre es troba esquerdejada de morter de ciment i modificada per l'obertura de balcons en la primera planta. En un dels paraments a nivell de l'última planta es troba un gran buit obert rematat per un arc. (C. Pérez-Olagüe)
Fotos
La geolocalització dels elements està en procés de revisió.