Recinto Amurallado de Alcoy
En els anys 1244 i 1245, la signatura dels tractats d'Almizra amb l'infant Alfons de Castella assegurava a Jaume I la conquesta de les terres del Sud del regne de València, entre Xàtiva i la frontera murciana. Alcoi constituïa llavors una aljama com moltes altres, però no la vila centralitzada i conformada urbanisticamente que seriosa obra de cristians. Després de la reconquesta es dota a Alcoi d'un perímetre defensiu alçat expressament en el seu entorn. Va ser una obra llarga i costosa que es va prolongar dècades. Va començar després de la Carta de poblament de 1256. Es conserva el testimoniatge de novembre de 1263 d'haver sigut escoltada una conversa extramurs de la vila. Com a conseqüència de la guerra dels mudèjars murcians de 1264, els alcoians van alçar una xicoteta fortificació adjacent al recinte, per a garantir el seu defensa. El castillito adquirirà la seua importància, probablement per la seua situació en la part més alta de la vila flanquejant l'arribada del camí de Múrcia i en 1271 el rei el va cedir al cavaller Ximén de Sovarre, amb l'encàrrec de fer allí les obres que foren necessàries. El reforç d'aquesta edificació, juntament amb la seua posició respecte a la vila, van impulsar a Roger de Lauria a convertir-la, després de 1291, a palau senyorial de planta quadrada i torres angulars, semblança a l'alcàsser de Cocentaina. Finalment el castell palau dels Lauria va ser habilitat per a monestir de frares agustins a partir de 1338 i va conservar aquest ús fins a 1835. Després es van instal·lar en ell les dependències municipals fins a la seua posterior demolició en el segle XX. A partir de 1305 es va procedir a l'ampliació del primer recinte emmurallat configurant el raval Pobla Nova de Sant Jordi. La vila d'Alcoi es trobava en un punt que permetia en control de la ruta d'Alacant a Xàtiva, i d'una via de comunicació secundària, procedent de Villena en direcció Cocentaina. La vila va ser situada en el centre de la Foia, en el costat occidental del terme, és a dir en la part més afonada de la depressió tectònica. S'emplaça en la confluència de dos rius convergents que l'emboliquen, el Molinar pel costat oriental i el Riquer pel nord-occidental, que han excavat importants desnivells que envolten i defensen aquest apèndix de terra accessible solo per la part nord-oriental. El recinte emmurallat originari ens dona el perímetre urbà de la vila conformada entre 1256 i els inicis del segle XIV, amb una superfície interior d'uns 3,2 ha. aproximadament. El contorn es veu condicionat en les seues parts septentrional i oriental (dos terços del perímetre total) pels forts desnivells de les riberes que baixen als rius Riquer i Molinar, poc abans de la confluència d'aquests. Això proporcionava a la vila una important protecció natural per aquests costats, fins al punt que en algun tram especial escarpat del tram nord no hi ha més mur que un lleuger ampit sobre el barranc, i en 1297 es parla d'un solar que limita amb la ripa dicte ville, en lloc de fer-ho amb el mur ville. En conjunt, en el recorregut de la muralla s'alçaven unes catorze torres, en tres o quatre de les quals s'obrien portes associades a les principals vies de comunicació. Entre elles únicament es conserva la Torre de Na Valora. El traçat irregular del circuit fortificat contrasta amb la disposició estrictament rectilínia del tancament occidental de la vila (un mur de 150 metres de longitud) que caldria marcar les directrius morfològiques per al desenvolupament del raval Pobla Nova de Sant Jordi, sense arribar a desaparéixer, no obstant això fins a finalitats del segle XVI. Una vegada construïda la muralla del raval i començada la urbanització del seu interior, es va mantindre intacte aquest tram del perímetre inicial. En el mur septentrional del raval es trobaven la torre-portal de Riquer, la torre NAiça, i al sud la torre del Postic o Barbacana. El sistema emprat en la construcció de la muralla d'Alcoi era el de tàpies de terra millorada amb calç i farcides de grava i ocasionalment de cudols. El nucli intern de terra de cada tapiada es realitzava amb tongadas d'uns 5 cm mesclades amb morter, el qual fluïa cap als paraments i formava una crosta. L'obra de pedra solament s'aplicava de manera subsidiària, per a reforçar les cantonades de les torres o per a reforçar-les parcialment, al sòcol o planta inferior, amb carreus. Les torres eren de dos tipus. Destaquen les torres portals: l'ingrés de la vila s'efectuava a través del seu interior. Els bastions o torres flanc d'altra banda es presenten en trams de certa accessibilitat o en punts dos llenços de direcció diferent. En general eren de planta rectangular i les seues mesures oscil·len entre els 5,6 i els 7 metres de costat, l'altura original d'uns 10 a 12 metres i la coberta, de teules, probablement d'un sol vessant orientat extramurs. Les ordenances de 1359 ens suggereixen el coronament típic de camí de ronda i ampit amb merlones. Les muralles van acabar per ser derruïdes i hui només romanen alguns llenços dispersos. Del primer recinte emmurallat, construït en el segle XIII es conserva la Torre Na Valora. Del segon recinte emmurallat, ampliació del primer, es conserva una cantonada de la torre del Postic o Barbacana, la Torre NAiça i les restes del portal i torre de Riquer. Al costat d'aquesta torre es va incorporar un nou arc en el segle XVIII. (C.Pérez-Olagüe)
La geolocalització dels elements està en procés de revisió.