Palau dels Sorells

Dades de protecció de l'inmoble

Secció

Primera

Classificació

Béns immobles 1ª

Categoria

Monument

Dades de Declaració

Tipus de Protecció

Declaración BIC genèrica GVA

Data Signatura Acte

11/06/98

Data Publicació DOGV

18/06/98 Vore DOGV

Data Publicació BOE

22/06/98 Vore BOE

Dades d' Entorn

Tipus de Protecció

Entorno de protección BIC genèrico

Data Signatura Acte

11/06/98

Data Publicació DOGV

18/06/98 Vore DOGV

Data Publicació BOE

22/06/98 Vore BOE

Tipus de Protecció

Entorno de protección BIC provisional. Incoación de entorno

Data Signatura Acte

22/11/99

Data Publicació DOGV

21/12/99 Vore DOGV

Data Publicació BOE

15/04/00

Dades d' Inscripció

Tipus de Protecció

Inscripción definitiva BIC Ministerio

Data Signatura Acte

14/12/98

N° Inscripció Ministeri

R-I-51-0010439

Tipus de Protecció

Inscripción definitiva BIC GVA Publicada

Data Signatura Acte

07/07/23

Data Publicació DOGV

18/07/23 Vore DOGV

Es troba situat al centre de la població d'Albalat dels Sorells. En 1480 Tomàs Sorell i Sagarriga, ("Mossén Sorell"), fill d'Esclaramunda Sagarriga i de Bernardo Tomàs Sorell, ("Tomàs l'antic", senyor de Xeldo i Sot de Ferrer), compra el senyoriu a Luis Aguiló de Codinats i construïx el Palau d'Albalat. Bernat Sorell, nebot de Tomàs, hereda Albalat en 1485. Segles més tard, en 1572, es produïx la Declaració de Justícia i es reconeix Jaime Sorell i Boil, vinculat als Sorell, Senyor de Bétera, Gilvella i Massanassa, Caballero de Calatrava, és reconegut com cinqué senyor d'Albalat. En 1626 Felip IV instituïx el comtat d'Albalat i Jaume Sorell i Boil serà el primer comte d'Albalat. Posteriorment la propietat s'entronca a les famílies Despuig, Torán, Gil Dols i Vallés, i és Na Maria Federica de Vallés i Osca senyora i comtessa d'Albalat. El Castell d'Albalat dels Sorells és un model de casa senyorial gòtica valenciana, de planta central, quadrada, amb estructura de murs de tapial que formen una graella i deixen un pati central i les bandes d'una sola cruixia entorn d'aquest. Destaca l'escala i galeria típiques de l'època i els finestrals geminats. De l'opulència pretèrita són testimoni també les restes de paviments de rajoletes decoratives gòtiques que es conserven. L'aspecte de fortalesa que presenta en l'actualitat, es consequència de la intervenció del segle XIX, en la que es van afegir tres torres a l'edifici. La façana principal és simètrica, la porta d'accés és d'arc de mig punt amb dovelles. Sobre la porta se situen verticalment dos finestrals gòtics. La portada està flanquejada per dues torres emmerletades amb quatre plantes que s'endevinen des de l'exterior per les xicotetes finestres gòtiques que s'obrin. A l'interior destaquen el vestíbul en què es troba l'escala i una sèrie de salons que conserven els teginats originals. En l'actualitat, i des de fa anys, és la seu de l'Ajuntament.

Fotos

Plànol