Monasterio Fortificado de Nuestra Señora de la Murta

Dades de protecció de l'inmoble

Secció

Primera

Classificació

Béns immobles 1ª

Categoria

Monument

Dades de Declaració

Tipus de Protecció

Declaración BIC genèrica GVA

Data Signatura Acte

11/06/98

Data Publicació DOGV

18/06/98 Vore DOGV

Data Publicació BOE

22/06/98 Vore BOE

Dades d' Entorn

Tipus de Protecció

Entorno de protección BIC genèrico

Data Signatura Acte

11/06/98

Data Publicació DOGV

18/06/98 Vore DOGV

Data Publicació BOE

22/06/98 Vore BOE

Dades de Fitxes Planejament

Tipus de Protecció

Ficha BIC planeamiento

Data Signatura Acte

10/05/02

Dades d' Inscripció

Tipus de Protecció

Inscripción definitiva BIC Ministerio

Data Signatura Acte

05/11/02

N° Inscripció Ministeri

R-I-51-0010921

Tipus de Protecció

Inscripción definitiva BIC GVA Publicada

Data Signatura Acte

07/07/23

Data Publicació DOGV

18/07/23 Vore DOGV

La vall on es troba el monestir es va dir Vall de Miracles, que va derivar posteriorment en Vall de Miralles, en atribuir-se l'existència en aquest lloc d'un primitiu convent servita fundat per San Donato (segle VI), el qual, segons la tradició va ser enterrat en aquest lloc, confonent-se les seues restes amb aquestes terres, que d'aquesta manera es van santificar. Posteriorment es va passar a denominar de la Murta per l'aparició miraculosa d'una imatge de la Verge sobre una murta: " Mes és tradició antiquíssima en el Monestir, que ha vingut de pares a fills, que uns sants ermitans i poblada Murta, de qui va prendre el títol i el va donar després a tota la Vall, mudant el que tenia de Millares en el de Murta. I afigen que aquesta Murta està al costat de la porta per on es va a la cuina, i mira al nord, que hui s'ha alçat amb el nom de Porteria..." (Història del monestir de la Murta de Juan B. Morera). Sí que van haver, potser des de la reconquesta, algunes ermites escampades per l'entorn, arribant a relacionar-se onze d'elles. La presència dels santones en aquesta vall va propiciar la donació d'aquestes terres l'any 1357 per Arnau Serra als ermitans, els qui es van formar en una congregació. Després de professar a Xàbia com a monjos de l'orde de Sant Jerònim se'ls va concedir, mitjançant butla de Gregori XI de 28 de març de 1376, l'oportuna llicència per a fundar un monestir en aquest lloc. Així el 4 de juliol de 1376 van prendre possessió, no podent ocupar-ho fins a l'any 1401, sent en aquells dies sis monjos els que van constituir la primera comunitat. De la primitiva obra a penes van quedar restes, perquè van anar patint contínues reformes i ampliacions, sempre limitats per l'estretor de l'espai i els escassos recursos de l'ordre. No obstant això, gràcies als favors de la família Vic, es va gaudir d'un període de gran esplendor, construint-se el 20 de juny de 1516 una nova església, i en 1547 la Torre fortificada dels Coloms. Sota el patronatge de la família Vic, el monestir va reunir una importantíssima col·lecció pictòrica amb obres de Paulo Bril, Juan de Ribalta, Besen, Pedro Orrente, Juan de Juanes, Morals, Andrés el flamenc, entre altres, a més de rebre una important donació per part del Bisbe de Tarragona, don Joan de Vic, per a l'ornamentació litúrgica. Al llarg dels segles XVII i XVIII, es va ampliar i va millorar el cenobi. Entre la documentació que es pot consultar es posseeixen valuoses dades que fan referència a les diverses obres que es van realitzar, com les obres del pare Juan B. Morera (1702-1781), que fora prior del monestir: Història de la fundació de la vall de Miralles i troballa i meravelles de la Santíssima Ymagen de Ntra. Sra. De la Murta, i Costums del Monestir. Fins al segle XIX va ser un estimat centre religiós i cultural, visitat per cardenals, bisbes i reis entre altres. Amb la desamortització de Mendizábal en 1821, el monestir va ser exclaustrat passant a mans privades, iniciant-se el procés d'espoliació dels seus béns mobles i immobles fins a la seua total ruïna. En 1989 el paratge va ser adquirit per l'Ajuntament d'Alzira, procedint a l'elaboració del Pla Especial de Protecció de les Valls de la Murta i la Casella. El monestir de Jerònims de la Murta es troba a la Vall del mateix nom, situat a huit quilòmetres de la població d'Alzira. Es compon d'edificacions alçades en tres períodes successius. En un primer període entre els segles XIV i XV es va alçar una xicoteta església i el claustre de dues altures al voltant del qual es desenvolupava l'edifici conventual. En el segle XVI es va alçar la torre dels Coloms i en el segle XVII la casa es va sotmetre a una profunda reforma: es va construir la nova església en l'ala oriental i es reedificó el claustre en 1649 segons traces de Martín d'Olinde. L'església antiga va quedar com a sagristia. En el segle XIX, després de la desamortització el seu nou propietari va alçar un casalot sobre l'hospedería del monestir. Hui és seu de la Casa d'Oficis, que desenvolupa un programa de formació i ocupació juvenil sobre la cura i repoblació forestal. La soledat del paratge va obligar a prendre mesures defensives per a protegir-se de possibles saquejos. El camí d'accés al monestir és fàcilment divisable des del convent i ha de creuar el barranc a través del pont de Felip II com primer obstacle a salvar. El recorregut en ziga-zaga per a accedir al conjunt cenobític és mostra de la preocupació estratègica i defensiva dels monjos, i després la torre de les Campanes i després la torre de la Porteria s'alçaven com a guardians de la intimitat del convent. En l'altra part de l'edifici, la torre dels Coloms presenta un aspecte clarament militar coronada per merlones i dotada de matacanes, espitlleres i buzoneras. L'accés a la mateixa s'efectuava per una puertecita oberta en la cara de ponent, situada enlaire. Aquesta es va alçar segons el pare Juan Baptista Morera: "Així mateix es va fer posterior a la 1a fàbrica del monestir la Torre que anomenen dels Coloms.... Ñesta la va fer la Comunitat l'any 1547 per al seu resguard, temorosa no li succeïra el que a la vila de Cullera que en aquest any van captivar els moros la major part dels seus habitants i estar tota aquesta terra plena de moriscos que feien viure a tots en continu sobresalt". El monestir també posseïa un mur de tancament emmerletat com s'aprecia en una aquarel·la del 26 de maig de 1846 pintada per M. Peris que es conserva en el Museu Municipal d'Alzira. Hui encara queden restes embegudes en un dels murs de l'almàssera que dona al jardí. Així mateix estava dotat d'armament per a incrementar el seu poder defensiu com es desprén de la següent notícia del 30 de setembre de 1599 "Es va nomenar al P. Juan Domingo Foix, Procurador i professe d'aquesta casa, per a rebre a nom de la Comunitat 25 arcabussos que es van amprar a la ciutat de València a fi d'haver amb de defensar-se en cas d'alçar-se els moros d'aquesta terra, com es temia, i estava tota ella esvalotada". Altres parts del convent van patir la barbàrie al no trobar-se integrades, com és el cas de l'ermita de Santa Marta que després de ser restaurada l'any 1705 va ser víctima de l'espoli, sent després protegida per una a prop i una porta nova i "ben tancada". Després de creuar l'esmentat pont de Felip II, construït amb motiu de la seua visita el 19 de febrer de 1586, posem peu en la plaça de l'Església, trobant a la nostra dreta la portada neoclàssica que donava pas al temple sense entrar en el convent. Aquesta porta s'obria sota l'esvelta Torre de les Campanes, presidida per l'escut de la família Vic, bienhechora del monestir i que va costejar la construcció de la nova església, finalitzada en 1623. Per davall en la cornisa partida, una inscripció amb el següent text: "Quae utilitas in sanguine pixe um descendo incorruptionem". A banda i banda dels brancals dues plaques il·lustren al visitant sobre els esdeveniments més excel·lents del monestir. Seguint el camí paral·lel al barranc i deixant a la dreta el llenç del migdia, travessat pel camí que condueix a les basses i després del qual se situava la primitiva ermita de la Verge de la Murta, convertida en la primera església del convent, s'arriba a l'entrada principal de l'edifici. Aquesta estaria situada en la torrassa de la Porteria, per la porta de la qual s'accediria al recinte del monestir. En aquest lloc, la Confraria de La nostra Senyora de la Murta va col·locar un monòlit en record del lloc on, segons la tradició, va ser trobada la imatge. A l'esquerra el camí baixa al casalot que va alçar a la fi del segle XIX la família propietària de la finca sobre l'hospedería del monestir. A continuació es troba l'almàssera, quedant a la dreta el que seria en un altre temps la façana conventual de ponent, fins a arribar a l'entrada de la Capella de la Mare de Deu, situada a l'interior del jardí de la casa. Després de rehabilitar-la, el dos de juny de 1996, després de 175 anys, tornava a entronitzar-se la imatge de la Verge en aquesta Vall. Seguint per la cara nord, s'aconsegueix el camí que travessava les ruïnes, primer la sagristia i després el claustre i les dependències annexes. Pròxima es troba la Torre dels Coloms de gran robustesa. En la seua espadanya es trobaria el rellotge. En un dels matacanes, la coneguda Creu d'Alfardons donava una nota religiosa a un edifici de marcada arquitectura militar. A la nostra esquena, la Muntanya Calvari, amb les restes d'una primitiva ermita rupestre. Antigament es pujaria frontalment per una zigzagueante senda, on es diu estava el viacrucis. Continuant l'aqüeducte, un agradable passeig que travessa les ruïnes d'alguns edificis i l'ermita de Santa Marta, arribem al brollador, ací si es pot provar l'aigua de la font, que naix de l'interior de la gruta. Aquest aqüeducte va ser llaurat en pedra en 1771, com es troba gravat en un dels carreus. Prosseguint la volta del monestir, es torna, pel camí que puja paral·lel al barranc, al pont de Felip II. A l'esquerra, sota el colossal pi s'inicia el Pas del Pobre, opular senda que connectava aquest Monestir amb el veí de la Vall d'Aigües Vives, seguint una ruta de peregrinació que unia aquests monestirs. A la volta, deixant arrere les ruïnes del monestir, podem observar la nevera. Aquesta es troba inclosa en l'Inventari de Depòsits de Neu Valencians. L'edifici comptava amb elements decoratius pertanyents al gòtic, barroc i neoclàssic, corresponents a les diferents etapes de la seua erecció. Es conserva l'escut en pedra dels Vic en la portada de l'església i el seu escut en terracota del segle XIX de menor interés històric en la façana de l'antiga hospedería segurament a causa del propietari que va remodelar l'edifici després de la desamortització. S'ha realitzat nombrosa campanyes arqueològiques en les quals s'han trobat restes ceràmiques amb l'escut dels Vic i el de l'Orde dels Jerònims. Les parts integrants del Conjunt són: Monestir: - Església nova i Torre de les Campanes. - Torrassa de la Porteria. - Ruïnes del claustre i cossos adjacents. - Primitiva ermita de la Verge de la Murta, després sagristia. - Torre dels Coloms. Construccions annexes al monestir: - Casete del Guarda (segle XIX). - Pont de Felip II. - Munte Calvari, amb les restes de la primitiva ermita (probablement anterior al segle XV). - Aqüeducte. - Basses. - Aljub. - Ermita de Santa Marta. - Almàssera (finals segle XIX). - Antiga hospedería, després Casa Senyorial. - Jardí Romàntic i ermita de la "Mare de Deu de la Murta". - Corrals de bestiar. - Forns de calç. - Senda "Pas del Pobre". - Nevera (probablement del segle XVII). - Restes del Peiró. (C.Pérez-Olagüe)

Fotos