Tornar

Presa del Bosquet

IGPCV
46.170-9999-000003
Denominació
Presa del Bosquet
Altra denominació
Bassa del Bosquet
Municipi
MOIXENT
Comarca
LA COSTERA
Província
València
Localització
Ctra. Moixent a Ontinyent-L'Ollería, km 3
Època
S.XVIII
Tipologia
Infraestructures - Equipaments tècnics i col·lectius. Comunicacions i obres públiques - Aigua - Preses
Foto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble
Dades de protecció de l'inmoble
Secció
Primera
Classificació
Béns immobles 1ª
Categoria
Monument
Dades de Declaració
Tipus de Protecció
Declaración BIC singular GVA
Data Signatura Acte
11/03/05
Data Publicació DOGV
17/03/05 Vore DOGV
Data Publicació BOE
04/05/05
Tipus de Protecció
Incoación BIC singular GVA
Data Signatura Acte
21/10/97
Data Publicació DOGV
05/11/97 Vore DOGV
Data Publicació BOE
21/11/97
Dades d' Entorn
Tipus de Protecció
Entorno de protección BIC definitivo. Declaración con entorno
Data Signatura Acte
11/03/05
Data Publicació DOGV
17/03/05 Vore DOGV
Data Publicació BOE
04/05/05
Tipus de Protecció
Entorno de protección BIC provisional. Incoación con entorno
Data Signatura Acte
21/10/97
Data Publicació DOGV
05/11/97 Vore DOGV
Data Publicació BOE
21/11/97
Dades d' Inscripció
Tipus de Protecció
Inscripción definitiva BIC Ministerio
Data Signatura Acte
20/09/05
N° Inscripció Ministeri
R-I-51-0010614

El Bosquet se situa a la serra Grossa, en terreny de secà, a tres quilòmetres al SE de Moixent, paratge a què s'accedix a través del barranc del Bosquet, per la carretera que d'esta població conduïx a Aielo de Malferit i Ontinyent. Ens trobem un conjunt d'altíssim interés hidrològic, constituït per la conca on s'arrepleguen les aigües, els barrancs que les conduïxen, l'embassament que les emmagatzema, la presa que les conté, les séquies que les distribuïxen i les hortes i bancals que les aprofiten. Esta obra d'enginyeria hidràulica del s. XVIII (encara que amb indicis de l'existència d'un sistema anterior de menors proporcions) té una gran importància perquè constituïx una de les poques obres d'esta índole a la Comunitat Valenciana, així com perquè posseïx a més un valor històric, com a conjunt representatiu d'una forma d'assentament humà, d'intervenció en l'entorn i d'explotació dels recursos, que s'ha produït en este lloc. La construcció de la presa del Bosquet i la posada al punt d'un nou sistema d'irrigació, és fruit ací de les idees renovadores que en este cas afecten les obres hidràuliques i la racionalització agrícola, pròpies de la política il·llustrada de Carles III. L'embassament es troba al centre d'una foia tancada, entre les muntanyes del Picaio, serra de la Talaia, Corvatelles i la Balarma. Estes crestes que el rodegen configuren un camp visual tancat en el qual resulten recognoscibles els pendents, els canvis de nivell, les varietats geològiques, les masses arbòries característiques de la zona i la intervenció humana sobre l'entorn. De reduïdes dimensions, 100 m d'amplària per 200 m de longitud, i 8 m de profunditat actual, amb una capacitat de 160.000 m³, rega una superfície de 4,33 hectàrees. És receptor dels vessaments de les muntanyes vinents, a més del mateix barranc del Bosquet, sobre el qual s'ubica. Rep també les aportacions de nombrosos pous per al reg i els excedents de la font de la Teula, que se situa en el seu extrem. La primera notícia documental sobre la qual es basen totes les referències posteriors a la presa del Bosquet, es deu a Josep Antoni Cavanilles que, en el seu segon viatge a Moixent, ens parla del canvi que observa a la localitat, ja que ha crescut el nombre de veïns de 250 a 800, s'han posat camps en producció que abans estaven abandonats i que s'han transformat, gràcies a la nova política hidràulica i agrària de la Il·llustració, en feraces hortes regades per séquies i canals de nova construcció. La 'feliç mudança', ens diu, es deu en part a «les llums, l'aplicació i el patriotisme» de Pascual Caro, administrador del patrimoni del seu nebot, el Marqués de la Romana. La presa, de traça poligonal, és de les denominades de gravetat, en les quals l'espenta de l'aigua és contrarestada en sentit vertical pel pes del mur, i la resultant obliqua d'ambdós forces recau en el terç central de la secció. Es poden diferenciar tres sectors, per a la seua millor descripció: 1. Sector A Constituït pel vas de l'embassament. Té aproximadament, com s'indicava anteriorment, unes dimensions de 100 metres d'ample per 200 metres de longitud. El fons actual es troba a 8 metres. Està limitat al nord per una séquia que fa de sobreeixidor, i al sud arriba al camí existent. 2. Sector B Espai comprés entre els dics primer i segon, corresponents als paraments aigües amunt i aigües avall. La distància entre estos, en la seua part mitjana, la més ampla, és de 22 metres de longitud. La mínima es troba en l'extrem nord i és de 4 metres. Es tracta d'una zona aterrada entre ambdós estructures, per la qual actualment discorre una via pecuària. El dic primer, parament aigües amunt, és de planta rectilínia trencada de 12 metres d'amplària en la seua part central i sis metres en els extrems. La longitud total és de 122 metres, i s'hi distingixen sis trams. El dic està compost per tres murs diferenciats, de fàbrica de maçoneria que, no obstant això, formen un conjunt solidari. Elements a destacar en este dic primer són: Estructura de desaigüe de fons. De planta rectangular (9 metres de longitud per 6 metres d'amplària per 9 metres de profunditat màxima). Es recolza sobre el segon mur i talla el tercer de dalt a baix. Del seu fons partixen dos canals de reg, que es descriuen després. Pou de drenatge. Construït de fàbrica de maçoneria, té un brocal modern i reixa de ferro. Se situa en el mateix vèrtex central del dic 1r, El seu diàmetre és d'1,50 metres, i està farcit de pedres fins als 4 metres de profunditat. Començament d'un potent mur de fàbrica de maçoneria i morter de calç, que originàriament tancava el Sector B. Sèrie de quatre contraforts adossats al dic 1r, en un dels seus trams. Reforcen la pressió de l'aigua en esta part, més dèbil que la resta. Després de l'últim contrafort, s'inicia el desenvolupament d'un estret mur de maçoneria que, tant per la seua forma corbada com pels dos barrancs que partixen d'este, es podria considerar com un possible sobreeixidor de coronació. El dic segon és de planta rectilínia trencada, d'1,80 metres d'amplària i un recorregut total de 116, 45 metres. La seua alçària, per la cara externa, en un suau talús que varia en cada un dels tres trams del seu desenvolupament i té una mitjana de 8 metres. El primer tram, amb direcció sud-oest nord-est, és de maçoneria, en filades regulars i paral·lleles, amb morter de calç apreciable en les juntes. La base del parament allotja un revestiment o séquia de 0,50 metres d'amplària i la mateixa profunditat, a la qual desaigua un dels canals procedent del dic primer. En el segon tram, de direcció sud-est nord-oest disposa de cinc contraforts adossats al mur, dos extrems de cos semicilíndric i els tres restants de cos semitroncocònic. El tercer tram té direcció sud-nord. És el parament, de fàbrica semblant a les anteriors, més deteriorat del dic segon. La seua longitud és de 30,60 metres, i la seua amplària d'1,80 metres en l'inici, i va minvant fins als 1,10 metres al final, on s'aprecia una ruptura i reparació recent. 3. Sector C Aigües avall de la presa, i després de salvar el dic segon, a 8 metres per davall de la seua coronació, s'instal·lla tot el sistema original d'irrigació de la presa del Bosquet, fora de servici actualment. Dels dos canals de desaigüe que partixen del dic número 1 i que recorren el sector B pel seu interior, un d'estos a nivell més baix que l'altre, només funciona el que desaigua a la séquia continguda en el primer tram del dic segon. Regava les hortes ubicades al marge esquerre del xicotet barranc que discorre aigües avall de la presa. Actualment, es bifurca cap a l'est i aporta aigua a les hortes pròximes; per un tub subterrani travessa l'estructura interna del pont existent sobre el barranc, i porta el seu cabal a les hortes del marge dret del barranc. El segon canal de desaigüe del dic primer, cegat actualment, es dirigix al primer contrafort del dic segon, i el travessa per la base. Desemboca en una séquia de 14 metres de longitud en direcció oest-est, gira després cap al sud-est, on séquia i murs estan destruïts quasi en la seua totalitat. A l'extrem sud queden en peu 4 metres de mur, que es troba aterrat en la seua part interna, i s'endinsa per davall de la capçalera del pont que salva el barranc del Bosquet. El pont és d'un sol ull, i està constituït per un arc escarser de rajoles la llum del qual és de 3,50 metres d'amplària per 2 metres d'alçària. Té una longitud de 7 metres, i el coronament dels seus ampits està derruït; a penes es conserven 0,30 metres del seu l'alçat, l'amplària dels quals és de 0,50 metres i la fàbrica, de maçoneria i morter de calç. La distància entre ambdós ampits és d'1,80 metres, i la superfície del camí del pont està composta per lloses planes de pedra calcària. La séquia que travessa el pont es bifurca en dos ramals a través de sengles boques de desguàs situades a ambdós flancs del pont, al final del seu trajecte: El primer ramal seguix en direcció nord, i està destruït fins als 12,40 metres. El segon ramal s'orientava cap al sud. De la séquia pròpiament dita queda, als 34,40 metres en línia recta, un mur de maçoneria en la coronació del qual s'allotja la mateixa séquia. Ambdós séquies regaven els camps situats al marge dret del barranc. El barranc que discorre junt amb les esmentades estructures té un exigu cabal permanent perquè hi ha una font que brolla contínuament i desaigua per Moixent al riu Canyoles. Bassa de reg, de planta poligonal amb murs de maçoneria, les cares internes de la qual estan revocades de morter de calç. Un dels murs, el del costat oest, està destruït, i se'n conserva una part al llit del barranc. Actualment, l'interior de la bassa està farcit per una capa de terra i pedres de 0,40 metres de grossor, que descansa sobre un paviment de cudols i morter de calç. La nevera: Un altre element a considerar és la nevera, que se situa a 30 metres aproximadament del dic segon i en direcció sud-oest. De planta circular i un diàmetre de 6 metres, es tracta d'una típica estructura per a conservar neu durant tot l'any. Hi ha nombrosos exemples a la Comunitat Valenciana, que són espectaculars per les seues grans dimensions i estat de conservació, com la ubicada a la vessant nord del castell de Xàtiva i la de Barx, que depenia del monestir de la Valldigna. La casa de la Bassa: Es tracta d'un immoble situat al sud-est de la presa en una elevació del terreny que domina el paisatge circumdant. Sembla que es va construir simultàniament a aquella per a l'allotjament del personal de manteniment de la presa. La vegetació de la zona, a pesar de l'actual intervenció humana, junt amb la sequera i els últims incendis forestals, com el succeït l'agost de 1994, no diferix substancialment d'allò que va observar Cavanilles, «Es rico en vegetales el término de Moixent. Crianse allí muchos pinos, el arce común, el fresno en flor, el brusco, las onónides fructicosa, aragonesa y campesina, la zarzaparrilla común, las campanillas lineada, en cabezuelas y con hojas de altea, las coronillas mínima y juncal. En los sitios húmedos se ve el traquelio azul, la escrofularia canina, la ceriflor, la verbena y la yerbadoncella; en los áridos los cinósuros lima y dorado, los andrópogos de dos y cinco espigas, las rudas de monte y con hojas de lino; y finalmente un número muy considerable de xaras, astrálagos, alfalfas y gramas». Parts integrants de la Presa del Bosquet: El vas de l'embassament. Els dics, amb tots els seus elements. Les séquies i canals. El pont. Les basses de reg. La nevera. La casa de la bassa. Els abancalaments i murs de contenció del sistema de reg. Les sendes i els camins associats. (C.Pérez-Olagüe. Basada en l'estudi previ "La presa del Bosquet, cap a la recuperació d'una obra hidràulica de la Il·llustració")

Fotos

Foto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble

Plànol

Foto InmuebleFoto Inmueble

La geolocalització dels elements està en procés de revisió.