Tornar

Castillo de Santa Ana

IGPCV
46.181-9999-000003
Denominació
Castillo de Santa Ana
Municipi
OLIVA
Comarca
LA SAFOR
Província
València
Localització
Cerro cercano al municipio
Ús primitiu
Defensiu
Estil
Arquitectura medieval
Tipologia
Edificis - Edificis militars - Castells
Foto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble
Dades de protecció de l'inmoble
Secció
Primera
Classificació
Béns immobles 1ª
Categoria
Monument
Dades de Declaració
Tipus de Protecció
Declaración BIC genèrica GVA
Data Signatura Acte
11/06/98
Data Publicació DOGV
18/06/98 Vore DOGV
Data Publicació BOE
22/06/98 Vore BOE
Dades d' Entorn
Tipus de Protecció
Entorno de protección BIC genèrico
Data Signatura Acte
11/06/98
Data Publicació DOGV
18/06/98 Vore DOGV
Data Publicació BOE
22/06/98 Vore BOE
Dades d' Inscripció
Tipus de Protecció
Inscripción definitiva BIC Ministerio
Data Signatura Acte
24/10/02
N° Inscripció Ministeri
R-I-51-0010909
Tipus de Protecció
Inscripción definitiva BIC GVA Publicada
Data Signatura Acte
07/07/23
Data Publicació DOGV
18/07/23 Vore DOGV

En 1528 les Cortesa de Montsó acorden la construcció d'obres per a la defensa del litoral, així com la creació d'una guàrdia. Aquestes fortificacions tenien com a missió avisar de l'atac de turcs i barbarescos que venien per mar i desembarcaven en les costes per a envair-les, arrasar els cultius, saquejar els pobles, emportar-se captius, tot això ajudats dels moriscos que descontents fugien amb ells. A fi d'evitar que aquests fets continuaren produint-se, en 1575 el Rei Felip II va encarregar al virrei de València, Vespasiano Gonzaga i Colonna, un estudi de defensa del litoral. El seu informe es refereix a les fortificacions d'Oliva en aquests termes: "Oliva és lloc mal voltat amb cubillos antics. I té moreria no voltada. Dins ai gent de llustre i castell en el lloc, que és més casa plana. Al capdamunt sobre montecillo té un altre castell de poca substància que de mur gruesso i nou és a manera de taula quadrada amb dos cubs redons en les dues cantonades. Té poc aigua dins, i encara que van procurar de tindre pou no van arribar on era necessario, cosa és de poc fonament; té algunes peces de metall bones del propi Senyor i una mitjana culebrina que a no estar sentida era molt gentil peça i ben llaurada; està un terç de llengua de mar". Del 1585, deu anys després de l'informe de Gonzaga, es conserva un important manuscrit que detalla alguns aspectes inèdits i de gran interés sobre l'origen i situació del castell de Santa Ana. Quant a la dotació d'armes sabem que disposava de set peces: mitjana culebrina, dues sacres, dos mitjans sacres i dos morters, així com municions: 500 peces de ferro i 30 pedres per a morters. El castell es va edificar en el lloc on abans estava l'ermita de Santa Ana, la qual era anterior a la segona meitat del segle XVI. El document abans referit fa esment al caràcter inacabat del castell, mentre que al poal nord-oest li falten les voltes i el parapet, l'altre al sud-est aquesta conclòs. Al llarg del segle XVII, Santa Ana encara era un castell actiu i realitza les seues funcions com a element defensiu de la costa. Es considera que la fortificació de Santa Ana, així com les obres de remodelació de les muralles de la ciutat i el palau dels Comtes són obra de Francisco Gilabert de Centelles, Conde d'Oliva i que la data de 1546 que ens ofereix la inscripció que encara perdura i que provenia del Palau, és justament el moment en què estàs s'acaben. El castell de Santa Ana es troba en el cim del promontori calcari de la montañita de Santa Ana. Tanca pel sud el traçat de la ciutat medieval i moderna, assegura la guaita de les comunicacions i permet una perfecta visualització de la mar. A més proporciona un estimable control de bona part del Raval o moreria, que quedava constret entre les muralles de la ciutat amb el Palau dels Comtes d'Oliva i el mateix Castell. La fortificació de Santa Ana obeeix a un conjunt d'interessos com la voluntat del senyor renaixentista de fortificar la ciutat i els seus estats, la necessitat de la defensa dels territoris costaners de les contínues incursions barbaresques i les revoltes del col·lectiu morisc. Es tracta d'una construcció de planta rectangular de 43,50 x 34,70 metres de costat, reforçada per dues gruixudes torres de planta circular. Les torres estan orientades cap a dos punts oposats, una cap al nord-oest, on es troba la ciutat i l'altra cap a en sud-est, flanquejant el camí d'accés i l'entrada a la fortificació. L'aparell dels murs és molt homogeni. Es tracta de gruixuts paraments amb un revestiment extern realitzat amb pedres mitjanes, amb la façana externa bé careada i formes de tipus poligonal. La seua disposició no és regular, amb filades no definides, a pesar que l'aspecte general dels murs presenta els trets d'un aparell pseudopoligonal. Les pedres són de roca calcària local, si dubte extret d'una pedrera situada als voltants. Els marcs dels elements defensius es construeixen amb carreus de pedra arenisca local "tosca", provinent de les pedreres de les platges de Dénia o Xàbia. La fortificació presenta a l'orient un accés en rampa contingut per un mur en "V". L'ingrés a la fortificació és en colze i rampa i forma angle de 90°. Els murs perimetrals de la fortificació tan sols presenten dos elements defensius, que se situen prop de la porta d'accés: es tracta d'espitlleres obliqües als murs que vigilen i defensen els punts molt concrets. La resta d'elements de defensa característics del Renaixement es concentren en les dues gruixudes torres: es tracta de troneres, i altres buits més xicotets per a peces d'artilleria més reduïdes. Dins de la fortificació, en el mitjà del pati encara queda a la vista un aljub de planta rectangular, amb volta de canó i fàbrica de rajoles. A pesar que aqueix aljub es pot datar en el moment de la construcció de l'edifici, la seua coberta pertany a un moment posterior, quan una reparació va exigir la seua substitució, per la meitat del segle XVIII. Al costat de l'aljub, resten petjades de diversos murs que evidencien l'existència de construccions habituals per a funcions d'allotjament de la guàrdia o magatzems de pólvora, entre altres. A l'interior de la fortificació resten uns murs procedents de l'ermita de Santa Ana. Aquesta és una nova ermita amb la mateixa advocació que la que va existir abans de l'aixecament del castell. L'edifici de planta rectangular, tenia tres naus: la central amb cúpula. Davant de la porta d'accés tenia un porxo orientat cap a l'oest. La seua construcció segons alguns autors degué ser l'any 1747. (C.Pérez-Olagüe)

Fotos

Foto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble

La geolocalització dels elements està en procés de revisió.