Castillo del Castellar
Aquest lloc va ser ocupat en època ibèrica, possiblement entre els segles V i I abans de la nostra era. El jaciment ibèric tindria dues zones importants d'ocupació. La primera correspon al poblat, sobre la qual es va alçar amb posterioritat l'estructura musulmana. D'aquest poblat només queden alguns segments de murs conservats amb les característiques pròpies d'aquest poble, pedres de certa mesura careadas i travades en sec. La raó per la qual l'estructura del poblat no es troba sencera és que la construcció musulmana alçada posteriorment desmuntaria els murs i aprofitaria els blocs com a basaments de la nova construcció. La segona és la necròpoli ibera que es troba als peus del poblat, a l'est del castell, cap a la carretera de Pego a Oliva. Les restes oposades en aquesta necròpoli són bastant importants: s'han trobat nombrosos materials ceràmics, entre ells urnes funeràries decorades i algunes restes de metalls com a espases i diferents instruments. Una notícia curiosa escrita l'any 1495, compte com uns cercadors de tresors van trobar ací un pitxer amb monedes d'or d'època ibèrica, segurament. El castell musulmà ha sigut considerat com un castell jaumí o encara més modern, ja que la tipologia de torres quadrades i atalussades el dona a entendre. La funció d'aquest castell seria únicament militar. L'escassa ceràmica musulmana o la inexistència de ceràmica cristiana ens demostra que aquest castell no va tindre molta rellevància. Històricament es podria vincular al castell de Dénia del qual havia de dependre. Segurament va ser abandonat en època anterior a la reconquesta. El castell es troba a quatre quilòmetres al sud de la població d'Oliva, pertanyent a la Comarca de La Safor. Es troba situat en l'extrem nord-est de la serra Mustalla i se situa en una muntanya de 156 metres d'altitud. S'albira per la part aquest tot el litoral des de Gandia fins a Dénia i la part Nord de la comarca de La Safor. L'accés es realitza des de la carretera C-3318, camps a través. Al recinte del castell, que ocupa una superfície aproximada de 2.012 metres quadrats, s'accedeix a través d'una entrada en forma de colze, situada al sud. Consta d'un recinte emmurallat en el qual s'intercalen quatre baluards quadrangulars. Els més grans, asseguraven el control de l'accés al recinte i es troben al sud. Els més xicotets es troben a l'oest i a l'est. En la part nord no posseeix cap parament perquè el pendent del barranc que el circumda dificulta l'entrada al castell. A l'interior del recinte es troben els basaments d'una torre. Els investigadors P. Guichard i A. Bazana daten la construcció del castell en època taifal. El castell va ser construït amb tapial a partir de pissarres grans, terra i calç. Es conserven aspectes ornamentals en la part exterior, fora del castell, on es veu una inscripció àrab. A l'interior d'una de les sales, un gravat sobre calç fresca dels arcs que formaven la porta d'aquesta dependència. (C.Pérez-Olagüe)
La geolocalització dels elements està en procés de revisió.