Barrio de la Vila

El Barri de la Vila correspon al nucli originari del municipi situat en la zona alta. La dificultats que oferia eren, d'una banda el riu Clariano, i per una altra el barranc format per la serra d'Agullent cap a Bocairent, unit al factor de ser ciutat fronterera amb el regne de Castella, van ser els que van determinar el que es convertira "La Vila" en una vertadera fortalesa. De les primeres muralles i torrasses que tenim notícia certa, són les construïdes en temps dels romans, de les quals molt poc degué perdurar més enllà de la dominació. Amb la invasió musulmana comença un període de prosperitat que duraria diversos segles i en el qual van ser, successivament, edificant i ampliant altres trams d'aquesta muralla. Aquests nous murs separaven de la resta de la població el raval o moreria. Actualment, en tota la part que dona al riu Clariano, es poden veure restes de la muralla que sustenten horts i cases antigues. Fins i tot podem trobar restes de finestres ogivals que pertanyen a les reformes efectuades en l'època medieval. La Vila manté la seua condició de conjunt autònom i fitat, amb comptats accessos des de l'exterior. Els accessos es caracteritzen per rampes i escalinates sinuoses que no determinen l'estructura urbana, simplement salven l'obstacle geogràfic-defensiu d'aquesta. La trama es desenvolupa condicionada per la topografia, s'ordena fonamentalment per un eix longitudinal Oest-Aquest, paral·lel al Clariano, que enllaça les parts baixes amb les altes. Aquest eix no és lineal sinó que té sinuositats i quiebros marcats pel terreny. El teixit urbà és complex amb carrers estrets i adzucats en arracada amb pomes compactes i absolutament irregulars. Trobem dos tipus de cases, per una costat cases senyorials o burgeses, i d'altra banda habitatges més populars. Les del primer grup se situen en els llocs alts de la Vila, pròximes al Palau i a l'Església Arxiprestal de Santa María. La seua altura sol ser d'una a tres altures i terrassa. El segon grup es caracteritza per un domini del massís sobre l'obertura, llenços revocats i emblanquinats sense ornamentació, les cornises i alers varien amb els desnivells. La seua altura és variable dominant la planta baixa, pis principal i terrassa. Hi ha una sèrie d'edificacions que segueixen el perímetre de la Vila, adossant-se a ella cap a l'exterior; corresponen a la tipificacions del principis del segle XIX. Tots els edificis es desenvolupen en profunditat i alberguen entrada i cuina en la planta baixa, dormitoris en les intermèdies i terrassa en la superior. L'estructura és de murs de càrrega de maçoneria (amb filades, claus i llindes de rajola segons la qualitat i modernitat de l'edificació), entramats de fusta i coberta de teula àrab. La fusteria és d'època i la serralleria de forja. Persisteixen elements aïllats de pedra llaurada com: portades, cantonades i llenços parcials. Del conjunt destaquen una sèrie d'edificis, dels quals cal ressaltar l'Església Arxiprestal de Santa María, situada en la plaça de l'Església. És l'únic temple que hi ha a la Vila, va ser declarat temple cristià en 1299 sota l'advocació de Santa María. Construïda en diverses etapes entre els segles XIV i XV, presenta porta als peus realitzada en 1530, per la qual cosa té un canvi estilístic del gòtic al plateresc. En el segle XVII, entre 1663 i 1692, es va alçar la Confraria de Puríssima al costat de l'església, adossant la capella de la confraria a aquesta. Coincidint en el temps, en 1690, es va reconstruir l'altar major a causa dels danys ocasionats per l'antic campanar, erigint-se un nou al costat de l'absis realitzat en dues fases. La segona, duta a terme en 1745, va consistir en l'elevació del mateix amb dos cossos. Ha patit considerables danys al llarg del temps, així en 1748 es va veure afectada per un terratrémol, en 1859 va amenaçar ruïna a conseqüència d'un raig, reparant-se a la fi del segle XIX. En la guerra civil es va perdre l'altar major. Es tracta d'una església d'una sola nau amb capelles entre contraforts, dividida en tres trams voltats de diferents dimensions. El primer tram, al costat de l'absis, és rectangular transversal a la nau. Els altres dos trams són quadrangulars i coberts amb voltes de creueria estavellades, en el primer amb plementería de pedra i en els altres ceràmica simulant pedra. El presbiteri és semioctogonal amb contraforts exteriors, desvirtuat el seu origen medieval pel voltat de 1690 que incorpora llunetes en el seu casquet seguint el llenguatge manierista de l'annexa Capella de la Puríssima. La portada és d'estil manierista amb un arc de mig punt amb una venera en la part superior amb la imatge de la titular. La torre-campanar és de planta quadrada aquesta realitzada en pedra. Presenta dos cossos massissos sobre els quals se situa el cos de campanes i altres dues de rematada. A la Vila cal assenyalar altres edificis com: el Palau de la Duquessa d'Almodovar (segles XV-XVIII); la Casa de Palà (segles XVIII-XIX); la Casa Abadia (cap a 1800), entre altres casa nobles dels segles XVIII i XIX; l'Ajuntament (segle XVIII); el Portal de l'Àngel; el Jutjat (antiga capella de la Puríssima al costat de l'església); el Pont vell i les Muralles i Torrasses defensives.

Fotos