Palacio de la Duquesa de Almodovar

Dades de protecció de l'inmoble

Secció

Primera

Classificació

Béns immobles 1ª

Categoria

Monument

Dades de Declaració

Tipus de Protecció

Declaración BIC genèrica GVA

Data Signatura Acte

11/06/98

Data Publicació DOGV

18/06/98 Vore DOGV

Data Publicació BOE

22/06/98 Vore BOE

Tipus de Protecció

Incoación BIC estatal

Data Signatura Acte

17/02/82

Data Publicació BOE

31/03/82 Vore BOE

Dades d' Entorn

Tipus de Protecció

Entorno de protección BIC genèrico

Data Signatura Acte

11/06/98

Data Publicació DOGV

18/06/98 Vore DOGV

Data Publicació BOE

22/06/98 Vore BOE

Dades d' Inscripció

Tipus de Protecció

Inscripción definitiva BIC Ministerio

Data Signatura Acte

27/08/01

N° Inscripció Ministeri

R-I-51-0010677

Tipus de Protecció

Inscripción definitiva BIC GVA Publicada

Data Signatura Acte

07/07/23

Data Publicació DOGV

18/07/23 Vore DOGV

L'edifici es troba a l'interior del Conjunt Històric del Barri de la Vila i Església de Santa María declarat el 24 de maig de 1974. A partir de la conquesta cristiana de la població en 1245, Jaume I lliurament les cases als seus vassalls, segons se cita en el Llibre de Repartiment, en diversos passatges; reservant-se el Palau per a ocupar-lo en les seues visites a la població. Això és pel fet que a Ontinyent va formar part del Patrimoni Real, excepte cessions temporals, i sense perdre per això la seua vinculació a la Corona. Amb motiu d'una visita de Jaume II a la Vila, van ser realitzades obres de reparació en el Palau a costa del monarca. Li les van encomanar a Berenguer Roca, i finalitzades les mateixes se li va concedir a ell i a la seua família habitació en el palau, segons document signat a València, a 16 d'abril de 1311. Diversos vestigis gòtics en el seu interior confirmen les obres realitzades en aquesta època. El Rei Alfons V, l'any 1425, va concedir als Jurats d'Ontinyent, la facultat d'imposar contribucions, amb destinació a recaptar diners destinats a la reparació de l'edifici. Això dona idea del seu caràcter representatiu i la seua vinculació al poder municipal i real. Posteriorment va passar a ser propietat de la família Blasco, com ho testifica l'existència d'un escut en un arc del vestíbul. L'any 1666, la reina Donya Mariana d'Àustria, esposa de Felip IV, en el seu viatge des del Port de Dénia a la Cort, es va detindre a Ontinyent, pernoctant en el Palau. En record d'aquest esdeveniment es va disposar una cadena entre dues pilastres que delimiten el pati de l'edifici, com a salvaguarda real. A la fi del segle XVIII i amb motiu de la desaparició de l'últim descendent de Do Gelacián Blasco, el palau va passar a ser propietat de la Duquessa d'Almodovar, que va habitar el mateix fins a la seua mort en 1814; en aquesta etapa va ser objecte d'intervencions que han caracteritzat l'edifici amb mostres de l'estil de l'època. En el transcurs del temps s'han produït en l'edifici, diverses transformacions i reformes, apreciant-se també una renovació historicista a principis del segle XX. L'edifici limita d'una banda amb el riu Clariano i per un altre amb la plaça de Sant Roque, situada en les proximitats de l'església de Santa María, corresponent aquesta zona a la part alta de la població. Es creu que l'edifici va formar part del centre de poder de la Vila durant l'època medieval, per l'existència d'un alcàsser àrab, residència del Governador, que podria coincidir amb la localització del Palau, amb la façana a la plaça de Sant Roque i la porta lateral d'accés a la Vila en l'actualitat i que va poder formar part del sistema defensiu fitant el pati d'armes. El Palau, exceptuant una xicoteta mitgeria d'un extrem, està exempt i forma part del contorn exterior de la Vila. La planta, en forma de "L", fa cantonada en la plaça de Sant Roque, i la tanca en dos dels seus llenços controlant l'accés porticat a aquesta, mentre que l'altre costat recau al barranc del riu Clariano. Els murs que donen a l'exterior, en alguns trams, quasi aconsegueixen els dos metres de grossària, i són interromputs per dues torres de caràcter defensiu. En la plaça s'obri el portalón del Palau construït en pedra amb arc de llinda, sobre el qual se situa una estreta cornisa motlurada. El vestíbul ampli aquesta separat del pati interior descobert per un gran arc de cadirat, en la clau del qual, llaurada està l'escut d'armes dels Blasco. La tipologia del pati, si bé no el seu llenguatge, correspon al pati gòtic, amb una escala oberta com a element definidor de l'espai. Aquest pati es bolca per un dels costats, a l'hort, que dona també al riu Clariano. A través de l'hort s'accedeix als subterranis, que amb un desenvolupament lineal paral·lel a la muralla i en rampa, s'obrin al riu al costat de la base del Pont de Santa María. Aquest element arquitectònic consta de voltes de canó i grans arcs de mig punt de rajola i mampuestos. També s'aprecien altres arcs ogivals de cadirat. Determinades opinions fan correspondre a aquests llocs amb la localització de les presons, motiu pel qual, a la plaça de Sant Roque se la va denominar, durant l'època de la dominació àrab, plaça del Plor o de les Llàgrimes. Les façanes del Palau té una disposició diversa de buits, a causa de les reformes que ha patit l'edifici al llarg dels segles. La façana principal té buits motlurats sobre llenços parcials de pedra llaurada en la planta primera i rematada en la superior de buits seriats de llenguatge prerenacentista. Es perceben, a més finestres geminades d'arc ogival, encegades en l'actualitat. La façana lateral, que dona al carrer Magdalena, presenta un cos central rematat per una terrassa coberta, que conté un sòcol de taulells originals de "mocador", flanquejat per dues torres de caràcter defensiu. A l'interior del palau se succeeixen amplis salons en el pis noble, que es troben decorats amb frescos i talles d'època recent. La fusteria interior és de fusta treballada; les baranes dels balcons i ferratges de les portes són de forja. (C.Pérez-Olagüe)

Fotos