Castillo
- IGPCV
- 46.192-9999-000002
- Denominació
- Castillo
- Altra denominació
- Casa-Castillo del Barón de Petrés
- Municipi
- PETRÉS
- Comarca
- EL CAMP DE MORVEDRE
- Província
- València
- Localització
- En la entrada de la población
- Època
- S.XIV
- Ús primitiu
- Defensiu
- Estil
- Arquitectura islàmica - Arquitectura medieval
- Tipologia
- Edificis - Edificis militars - Castells
La població de Petrés sembla remuntar els seus orígens a l'època de la dominació musulmana. La reconquesta va ser realitzada per les tropes de Jaume I en data incerta, però al voltant de finals del segle XII o principis del segle XIII. La població ja apareix citada com a tal en el Llibre del Repartiment. El monarca aragonés Pere el Cerimoniós va atorgar al territori la categoria de baronia, entregant-se al seu vassall Joan Aguiló l'any 1340. Posteriorment la baronia continuaria en la família Aguiló, que ostentaria el títol atorgat a don Andrés d'Aguiló en 1410, i entre que els seus descendents figuraria un bisbe de la ciutat de Segorbe, Francisco Aguiló. Juan Aguiló i Romeu de Codinats va estar al servei de Carles I i el fill d'aquest, Felip II, li va nomenar governador de la Plana i en 1556 ball de la ciutat de València. Va ser autor d'un poema històric escrit en valencià i d'un sonet que es va publicar en l'edició castellana d'Orlando furiós d'Ariosto (1556). Actualment ostenta el títol don José Joaquín Gómez de Barreda i Salvetti, que també és Baró de Patraix i de Plans. El castell es localitza a la part alta d'una lloma en un extrem del poble. És d'una planta quadrada, completament emmurallat i defensat per torrassa emmerletada. El cos principal de l'edifici, que s'alça sobre un ampli alt des del qual es domina el camí vell de Morvedre, constitueix un exemple modèlic de palau gòtic valencià. L'entrada es realitza per mitjà d'un arc de mig punt i passant una crugia i un arc carpanell es penetra en l'antic pati. Aquest pati és de planta rectangular i a ella s'obrin, amb arcs, algunes estades laterals, a més de trobar-se l'escala per la qual s'accediria a la planta principal. Aquesta escala és un dels escassos exemples que es poden trobar a la comarca, al costat de la del palau de Faura. Sota el pati es troba l'antiga cisterna on es recollien les aigües de la pluja. Aquesta es troba curiosament a la mateixa altura que els subterranis el que fa pensar que es van construir conjuntament. La seua fàbrica és de maçoneria reforçada amb carreus a les seues cantonades. (C.Pérez-Olagüe)
La geolocalització dels elements està en procés de revisió.