Torre Vigía
- IGPCV
- 46.195-9999-000001
- Denominació
- Torre Vigía
- Municipi
- PILES
- Comarca
- LA SAFOR
- Província
- València
- Localització
- Junto a la playa
- Època
- S.XVI (1577)
- Ús primitiu
- Defensiu
- Estil
- Renaixement
- Tipologia
- Edificis - Edificis militars - Torres defensives - Torres vigies
En 1532 es van presentar a Piles algunes naus algerianes sota el comandament de Ben Aydin, lloctinent del famós pirata i rei d'Alger, Kayredin-Arug, més conegut com a Barba-rossa II, efectuant un desembarcament. L'assalt va ser repel·lit per Francisco Gilabert i Centelles, Conde d'Oliva, i pel Duc de Gandia. El 9 de juny de 1571 moriscos batejats de Piles i voltants van intentar fugir. A fi d'evitar que aquests fets continuaren produint-se, en 1575, el Rei Felip II encàrrec al virrei de València, Vespasiano Gonzaga i Colonna, un estudi de defensa del litoral i en 1577 va ser construïda la Torre de Piles, sota la supervisió del mateix virrei, militar de gran prestigi i enginyer d'obres de fortificació. Sembla que també va col·laborar en el seu disseny l'enginyer italià Giambatista Antonelli. El seu sistema defensiu era regulat per ordenances que es van mantindre durant els segles XVI i XVII. Com a conseqüència de l'anterior, durant el segle XVI hi havia en la costa de la província de València al voltant de tretze torres de vigilància i defensa. Eren, de Nord a Sud, les de Mardá, Grau de Murviedro, Puig, Grau de València, Saler, Gola del Perellonet, Cap de Cullera, Cullera, Tabernes, Xeraco, el Grau de Gandia, Piles i Oliva. Les cinc últimes pertanyen a la comarca de La Safor. L'emplaçament era el punt més estratègic en relació amb el territori a vigilar i, a Piles, la seua construcció va ser molt dificultosa perquè es tractava d'un terreny pantanós, en el qual no hi havia pedra. Des de la seua construcció li va ser destinada una custòdia de 4 homes de la Guàrdia de Costas, 2 del carrer i 2 de cavall que alternaven la guàrdia i feien senyals a les altres fortificacions. En el segle XVIII, en ser menor l'amenaça pirata va quedar abandonada. L'any 1830 es va crear el cos de carabiners del regne, al qual se li encarregava la cobertura i vigilància fiscal de la costa a fi d'evitar el contraban, situant en ella un lloc que va prendre la denominació oficial de Torre de Piles. Des d'ella es cobrien els termes de Piles, Miramar, Bellreguard i Guardamar. El cap del lloc vivia a la torre i la resta de la dotació amb les seues famílies, van construir els habitatges als voltants, es creu que van ser aquestes les primeres barraques. A partir de llavors es van efectuar lleugeres modificacions en el seu interior: en la planta baixa es va construir un altell amb bigues de fusta, al qual s'accedia per un buit en l'escala i que s'utilitzava com a dormitori, convertint els pesebres en armaris de rebost i armaris. L'any 1940 en fusionar-se el cos de carabiners amb la Guàrdia Civil va ser desallotjada. Es troba al costat de la platja en terreny pla i entre la torre d'Oliva (de la qual es conserva una paret) i la del Grau de Gandia (hui desapareguda). Aquesta construïda amb pedra tosca calcària i morter de calç viva amb grava de riu. De forma troncocònica coronada per un matacán corregut recolzat en 28 mènsules. Aquest matacán pot deure's a la necessitat d'ampliació de la plataforma superior de les torres per a poder utilitzar peces d'artilleria que tingueren necessitat d'espai per a recular, segons l'informe de l'enginyer Juan Baptista Antonelli sense datar, conservat en l'Arxiu General de Simancas. Té deu metres de diàmetre i tretze metres d'altura total. Els murs tenen una grossària en la base de 2,80 metres i de 1,60 metres en la part alta. Posseeix dues plantes, la planta baixa, que s'utilitzava com caballeriza. La planta primera amb un lar amb ximenera, feia les funcions d'habitatge i la terrassa a la qual s'accedia per una escala de caragol. En la part alta un jàssera sostenia la coberta que la cobria en la seua meitat sud. Es conserva una làpida sobre la porta d'accés, similar a la conservada a la torre Marenyet de Cullera, en la qual es llig amb dificultat la inscripció següent: "REGNANT EL SEMPRE................REYNO DE VALÈNCIA VESPASIANO GONZAGA COLONA PRINCIPE DE SABINEDA DUC DE TRAIETO MARQUES D'HOSTIANO CONDE DE FUNDI I DE RODGO..ANY DE 1577". Va ser restaurada en 1987. (C.Pérez-Olagüe)
Fotos
La geolocalització dels elements està en procés de revisió.