Real Monasterio de Santa María

A l'est de la població sobre un monticle s'alça aquest monestir. Aquest edifici consta de dues parts, d'una banda el santuari de la Verge del Puig, i per un altre el monestir mercedari fundat des del segle XIII amb intervencions posteriors en el segle XVI i XVIII. Aquestes parts formen un conjunt rectangular amb quatre torres a les cantonades. L'església, d'estil gòtic, té tres naus de major altura la central, capelles laterals i cor als peus. La nau aquesta dividida en cinc trams per arcs fajones apuntats entre els quals es desenvolupen les voltes de creueria. La major altura de la nau central permet l'obertura de finestrals que il·luminen l'església. L'església va tindre en origen la portada als peus, en el segle XIV es va col·locar en el lateral trobant-se en l'actualitat en una dels façanes del conjunt. Es tracta d'una portada gòtica abocinada amb tres arquivoltes sobre fines columnes. En el segle XVII es van eliminar el timpà i el trencallums. La rosassa situada sobre la portada i l'escalinata són posteriors. A la fi del segle XVI es va realitzar una reforma col·locant la primera pedra el Patriarca Ribera. Sembla ser que la traça es deu a Antón Dexado de la Cossa. Es va realitzar un nou edifici amb quatre pavellons que envoltaven un pati central amb torrasses a les cantonades. Un d'aquests pavellons es disposa paral·lel a l'església. En aqueix moment es va dotar a la torre de l'església d'un cos de campanes renaixentista realitzat en rajola. A l'exterior l'edifici denota una influència escurialense, que ja es va deixar veure a València en el Monestir de San Miguel dels Reis (actual Biblioteca Valenciana), ja que es tracta d'una edificació compacta amb murs perforats per finestres uniformes. Unicamente està decorat amb una cornisa i pels ampits de les torres rematats amb boles i piràmides. La fàbrica és de sillarejo combinant carreus a les cantonades. A l'interior el monestir es desenvolupa entorn d'un pati, realitzat a mitjan segle XVII, que s'ordena amb pilastres que combinen diferents ordenes en altura. Es conserven dues portades renaixentistes a l'interior. Una d'elles es troba en l'embocadura de l'escala i està rematada per un frontó triangular amb boles. L'altra portada condueix a la biblioteca, i és de similars característiques a l'anterior però únicament remata amb un frontó. El conjunt estava conclòs en el segle XVII. En el segle XVIII es van realitzar reformes. Així entre 1726 i 1730 es va cobrir la caixa de l'escala amb una cúpula i un nou passamans amb balustres molt del gust barroc. Posteriorment entre 1739 i 1745 es va revocar l'església amb elements barrocs dotandola de pilastres i un sòcol d'azulejería, les voltes van ser també revocades conservant la seua aparença original. En el segle XX es va procedir a l'eliminació d'aquest revestiment barroc, passant el sòcol d'azulejería a la capella domèstica de la comunitat. Després de la desamortització va estar abandonat fins que va ser cedit en 1842 a l'Ajuntament del municipi passant a tindre usos administratius municipals. Després de la guerra civil pas a ser presó sent retornat a l'orde mercedari en 1948, tenint aquesta ultima la seua propietat legal des de 1967. En l'actualitat alberga el Museu de la Impremta i de l'Obra Gràfica.

Fotos