Castillo de Cebolla
- IGPCV
- 46.204-9999-000003
- Denominació
- Castillo de Cebolla
- Altra denominació
- Castillo de la Patá. Castillo de Enesa
- Municipi
- PUIG DE SANTA MARIA [EL]
- Comarca
- L'HORTA NORD
- Província
- València
- Localització
- Sobre la cima de una de las colinas que dominan la población
- Ús primitiu
- Defensiu
- Estil
- Arquitectura medieval
- Tipologia
- Edificis - Edificis militars - Castells
Els orígens més remots de la població del Puig podrien relacionar-se amb un suposat temple grec situat en un dels turons del terme; no obstant això no existeix unanimitat de criteris referent a això. El nom d'aquest poble, que equival a turó, ha tingut diferents denominacions, en època romana es va dir Podium, amb significació de pujol, que els àrabs van traduir per Gabol, vocable que els cristians de l'Edat mitjana van acomodar al llatí, transcrivint Juballa i Capulla, que es fa esment en la Crònica del Cid, i posteriorment Ceba, potser per homofonia fàcilment assimilable, nom que encara té una partida, segurament on s'emplaçava l'antiga població. Es va dir també Puig d'Enesa i Puig de Santa María com ho esmenta Don Jaime en la seua Crònica. Al castell s'han trobat abundants restes ceràmiques de la cultura ibèrica i ceràmica negra importada. D'època romana es coneixen importants troballes haguts entre els segles XVII i XX que permeten suposar una relativa importància a tota aquesta zona, similar a la de les poblacions de Puçol i la Pobla de Farnals. La primera documentació irrebatible sobre la vila es remunta a l'època de la dominació musulmana en la qual es va edificar la fortalesa, denominada Yubal.la, que donava protecció a l'accés nord de la ciutat de València. L'any 1237, en el curs d'una batalla les tropes de Jaume I van dominar la població, adaptant el seu nom com El Puig de la Ceba. A partir de 1237 Jaume I va alçar de nou el castell després de l'abandó del mateix pels moros de Zayan i per voluntat del conqueridor va rebre el nom del Puig de Santa María, fundant-se el monestir mercedari que tanta transcendència ha tingut en la història valenciana i al voltant i l'empara de la qual va anar naixent i creixent la població. El monarca cediria part dels seus territoris a Arnau de Cardona, un dels cavallers que més es van distingir en la conquesta al costat de Berenguer d'Entenza. La població i el castell van ser donats per Pere el Cerimoniós a Jérica en 1349. En el transcurs de la guerra dels Dos Pedros seria temporalment ocupat per tropes castellanes. Durant la guerra de Successió, la població va donar suport a la causa de l'arxiduc, per la qual cosa van patir el càstig de Felip V al final del conflicte. Es troba en el cim d'una dels dos pujols (podium=puig) de poca elevació que sobreïxen en plena plana dominant la població enclavada a la comarca L´Horta Nord, distant 18 quilòmetres de la capital de la província i 10 de Sagunt. En l'actualitat es troba en una zona qualificada com a verd. S'aprecien nombrosos llenços de muralles, així com restes de diferents torres i construccions auxiliars, encara que el seu estat general és el de ruïna. Els murs són de morter i pedres principalment de pinastre. Cap a la meitat del vessant es conserven trinxeres de l'última guerra civil. En el vessant sud de la muntanya en el tros del camí d'accés s'observen murs fets de lloses de pinastre travades amb terra. (C.Pérez-Olagüe)
La geolocalització dels elements està en procés de revisió.