Recinto Amurallado de Berfull

Dades de protecció de l'inmoble

Secció

Primera

Classificació

Béns immobles 1ª

Categoria

Monument

Dades de Declaració

Tipus de Protecció

Declaración BIC genèrica GVA

Data Signatura Acte

11/06/98

Data Publicació DOGV

18/06/98 Vore DOGV

Data Publicació BOE

22/06/98 Vore BOE

Dades d' Entorn

Tipus de Protecció

Entorno de protección BIC genèrico

Data Signatura Acte

11/06/98

Data Publicació DOGV

18/06/98 Vore DOGV

Data Publicació BOE

22/06/98 Vore BOE

Dades d' Inscripció

Tipus de Protecció

Inscripción definitiva BIC Ministerio

Data Signatura Acte

17/06/02

N° Inscripció Ministeri

R-I-51-0010807

Tipus de Protecció

Inscripción definitiva BIC GVA Publicada

Data Signatura Acte

07/07/23

Data Publicació DOGV

18/07/23 Vore DOGV

La primera referència documental al lloc de Berfull es troba en el privilegi atorgat a Jaime Esplugues, Senyor de la la Pobla Llarga, concedit a Sagunt, l'any 1348, pel Rei Pere el Cerimoniós. Aquell va ser el primer Senyor conegut de Berfull. Va ser lloc de moriscos. Va pertànyer a l'Énova fins a 1574. En 1609 tenia 20 focs. Després de l'expulsió dels moriscos va ser repoblat i en 1646 consta l'existència de 8 focs. Existeixen referències que en 1732 en l'annex de Berfull existia una ermita dedicada a Sant Antoni de Pàdua. Posteriorment va ser senyoriu de la família Dassió o Decio. Va ser municipi independent, agregant-se a Rafelguaraf per Reial orde de 24 de juny de 1846. En el Diccionari de Sr. Pascual Madoz de 1849 s'assenyala que aquest poble va ser del senyoriu particular de Sr. Vicente Rodrigo de València i que la seua església va estar dedicada als Sants de la Pedra, San Abdón i San Senén. Més tard Sanchís Sivera diu que l'església es troba dedicada a la Puríssima Concepción. La població està situada en el terme municipal de Rafelguaraf a la Ribera Alta. Situada a 45 metres d'altitud. Es troba enmig de cultius de tarongers i s'accedeix a través d'un camí veïnal des de Rafelguaraf. La muralla embolica el poblat i serveix de tancament als patis posteriors dels habitatges que conformen el conjunt arquitectònic. Aquest consta d'un carrer central a la qual reverteixen les dues pomes paral·leles que ho constitueixen. L'entrada, en l'extrem sud-est del carrer central, s'efectua per un arc de mig punt de carreus adovellats, sobre aquest, la muralla es troba coronada per merlets de rajola. La resta de la muralla és de maçoneria. Entre els edificis, d'arquitectura popular, es troba una ermita i l'antiga casa de la Senyoria. Les muralles van poder ser alçades entre els segles XVI i XVII. Es troba un escut nobiliari sobre la porta de l'edifici principal. (C.Pérez-Olagüe)

Fotos