Barrio de la Villa, Recinto Medieval

El Barri de la Vila es troba edificat sobre un promontori argilenc. La traça és musulmana encara que es troben restes arqueològiques de poblaments anteriors com a ibèrics, romans i visigóticos i musulmans. Presenta un viari irregular, situant-se més al nord i en la zona més elevada l'alcazaba. L'emplaçament de la mesquita es desconeix, però es creu que va estar en el lloc que ocupa l'Església de Santa María. Després de la reconquesta cristiana, en el segle XIII, va passar a formar part del regne de Castella. No va pertànyer a València fins al segle XIX, quan es produeix la configuració provincial. En el subsol del barri de la Vila hi ha una sèrie de coves que s'utilitzaven com a magatzems i sitges, a causa de la importància que tènia el municipi com a Port Sec i Almojarifazgo amb bestiar, llana i blat. Després de la conquesta cristiana es produeix una renovació urbana que es fa patent en el raval de Sant Nicolás i en la Plaça d'Armes, amb un traçat més regular. Aquest conjunt històric compta amb tres esglésies: l'Església de Santa María, l'Església de Sant Nicolás i l'Església del Salvador. Les tres van tindre importants reformes en el segle XVII, tenint major rang l'arxiprestal del Salvador des de 1649. Extramurs es troba el barri de les Penyes, entre el Raval i el recinte medieval es troba la primitiva jueria que serà l'eix comercial que substituirà a la vila a causa d'una millor accessibilitat. Això constituirà el creixement de la població desplaçant a la vila. En l'Edat mitjana va existir una consolidació constant de les muralles defensives, dotades amb delmes des de privilegi d'Enric II en 1397, a causa dels assetjaments per aconseguir el monopoli duaner entre aragonesos i castellans. Es conserven diverses torres del recinte emmurallat com la torre Montijana i Sant Julián edificades en el segle XV, i la Torre de l'Homenatge realitzada en argamassa es va substituir per l'actual de cadirat en 1423. Després de la unificació de Castella i Aragó va haver-hi un desenvolupament comercial que comportaria unes renovacions urbanes posteriors. En el segle XVIII es produeix a la ciutat un desenvolupament així com un augment demogràfic. La ciutat s'expandeix cap al tàlveg del raval de forma més regular i amb edificis més moderns. Pel flanc oest de la vila es realitzen edificacions adossades a la muralla que emmascaren el desnivell natural del terreny. Els edificis de la Vila no té una tipologia unitària. Les fàbriques utilitzades són mixtes, és a dir, de maçoneria i tova, utilitzant-se poc el cadirat. Els forjats solen ser de fusta i les cobertes exteriors de teula àrab. Solen presentar dues o tres plantes. En l'actualitat al costat de l'Alcazaba es troba la Torre de l'Homenatge en la qual situa el Museu de la Festa de la Verema i una sala per a activitats culturals.

Fotos

Plànol