Iglesia de Santa María
- IGPCV
- 46.213-9999-000077
- Denominació
- Iglesia de Santa María
- Municipi
- REQUENA
- Comarca
- LA PLANA DE UTIEL-REQUENA
- Província
- València
- Localització
- C/ Santa María
- Època
- S.XIV; S.XVI; S.XVIII
- Ús primitiu
- Religiós
- Ús actual
- Museístic
- Estil
- Gòtic - Barroc
- Tipologia
- Edificis - Edificis religiosos - Esglèsies
Situada en el costat oriental del Barri de la Vila es troba encaixada en el caseriu, a causa de la seua posició té accés lateral. És la major de les tres esglésies de Requena i com les altres és d'estil gòtic inicial amb intervencions barroques del segle XVIII. Iniciada en el segle XIV, és contemporània al Salvador i posterior a Sant Nicolás, sobre una altra anterior dedicada a La nostra Senyora del Populo. En el segle XVI, en 1536, es va construir l'aler de fusta sustentat per cans sobre la portada de l'església. Ja en el segle XVIII, entre 1730 i 1734, van intervindre José Ortiz, Antonio García i Mauro Minget revestint la nau i les capelles laterals amb una empremta barroca amb volta de canó i llunetes, així com decoracions en estuc blanc i ocres en pilastres d'ordre corinti amb una cornisa correguda en la part superior i cornucòpies en els buits. En 1773 es va realitzar l'òrgan per Jaime de la Font, que va ser destruït en la Guerra Civil. Es conserva un dibuix de 1925 realitzat a plumilla per F. Morencos. A la fi del segle XVIII es va començar la capella de La nostra Senyora del Rosari, acabant-se en 1815. Es tracta d'un temple d'una sola nau amb capelles entre contraforts, amb accés lateral. La nau està dividida en 4 trams i la capçalera en tres, l'últim d'ells és huitavt i més reduït. La capçalera està coberta amb volta creueria amb una decoració complexa. Hi ha una diferència d'altura entre la nau i la capçalera, sent aquesta última de major altura. L'església presenta cor alt als peus, al qual s'accedeix a través de la primera capella del costat de l'epístola (el de la dreta). Les capelles del costat de l'evangeli són de menor profunditat, la segona capella d'aquest costat dona accés a l'ossera, i la tercera es correspon amb la porta d'accés al temple. En l'altre costat, en el quart tram, es troba la capella de La nostra Senyora del Rosari (finals segle XVIII i principis del XIX) que presenta dos cossos coberts amb cúpules semiesfèriques. El primer cos, a manera d'avantsala, és d'ordre compost i el segon amb ordre jònic és el principal. A l'exterior destaca la torre de planta rectangular adossada al segon tram de la nau. Presenta una escala helicoidal que dona pas a les diferents plantes. En el cos de campanes té sis obertures, dues en els costats majors. Té tres campanes i remata amb un ampit sobre una cornisa. La portada d'accés és de similars característiques a la del Salvador. S'estructura mitjançant tres arquivoltes apuntades i una quarta conopial. Té dos accessos amb arc carpanell dividits per un mainell o trencallums, que representa a la Verge amb el Xiquet i que va ser col·locat recentment ja que l'original es va perdre en la Guerra Civil. En el timpà es representa l'Anunciació. En els costats, entre les arquivoltes s'allotgen escultures sobre pedestal i baix doseletes que representen als dotze apòstols, faltant solament dues escultures. En les arquivoltes es representen verges amb els seus atributs, àngels músics i arcàngels amb ales entrecreuades. La portada està flanquejada per pilastres rematades amb pinacles. La fàbrica de l'església és de maçoneria, rajola o embajanisca, reservant els carreus per a la capçalera, capelles, recercados i rematades de contraforts. La portada està realitzada en pedra blana. La torre està realitzada amb maçoneria i argamassa, amb revoque que simula cadirat.
La geolocalització dels elements està en procés de revisió.