Castillo de Borró
- IGPCV
- 46.218-9999-000001
- Denominació
- Castillo de Borró
- Municipi
- RÒTOVA
- Comarca
- LA SAFOR
- Província
- València
- Localització
- Peña del Borró
- Ús primitiu
- Defensiu
- Estil
- Arquitectura islàmica
- Tipologia
- Edificis - Edificis militars - Castells
La penya del Borró va tindre diverses ocupacions, les restes més antigues corresponen a un assentament de cultura ibèrica, probablement d'època antiga, amb escassos però significatius materials, com una ansa perforada d'una urna d'orelles. D'un període posterior serien els materials d'època tardoromana, restes que es podrien situar entre la segona meitat del segle III i IV de la nostra era. Després va ser dominada pels musulmans, els quals van alçar la construcció que es conserva. Les primeres notícies sobre el castell apareixen en la Crònica de Jaume I, on se li vincula amb li castell de Bairén, tal com succeïa amb els castells de Palma, Vilella i Villalonga. Uns anys més tard de la conquesta, el 29 de març de 1261, es va atorgar Carta de poblament als termes de Borró i Palma i el 21 de febrer de 1277 va passar a formar part del terme de Palma per concessió feta a l'italià Juan de Próxita. La seua funció com a castell acaba, segurament després de les revoltes del cabdill musulmà Al-zaraq. La suposada ocupació dels cristians, a més de ser curta, no va representar cap millora d'importància per al castell, per la qual cosa les restes que resten hui són els corresponents al castell musulmà. El castell es troba en el cim d'una penya de 240 metres d'altitud envoltat per diverses penyes, com són la penya Resclosa, a l'Oest, el Picayo, al Nord-est, la Planicia al Nord i l'Alt de la Planicia a l'est. Per la part est i oest baixen dos barrancs anomenats Blanco i de l'Atanassi respectivament, que aboquen en el riu Vernissa, el qual es troba al sud del castell regant les hortes de tarongers. Al final de la senda es troba la primera torre redona alçada en maçoneria i amb una gran espitllera apuntant a la senda. Al costat nord de la torre i seguint cap a l'est existeix una gran i llarga muralla, hui medie enderrocada, que degué ser l'únic accés al castell. Per a franquejar l'entrada a la part aquest, s'alça una torre quadrada de dimensions mitjanes, feta de tapial i una altura no superior a tres metres i una altra muralla d'un metre d'amplària aproximadament que contínua a l'est seguint el relleu i aprofitant el penya-segat com a defensa natural. Una torre hui desapareguda, de la qual són visibles les restes de la fonamentació es troba en la part aquest de la penya, simètricament situada respecte a l'altra torre redona respecte al centre de la plataforma. Uns paraments de tancament de poden veure al sud de la primera torre. En la part central del recinte emmurallat es troben unes construccions fetes amb tapial d'una amplària menor, exceptuant l'aljub que posseeix gruixuts murs perquè no es filtre l'aigua. La superfície del recinte emmurallat és de 3.700 metres quadrats, aproximadament. (C.Pérez-Olagüe)
Fotos
La geolocalització dels elements està en procés de revisió.