Iglesia Parroquial de la Natividad de Nuestra Señora

Sobre la mesquita major es va alçar l'Església Parroquial de la Nativitat de La nostra Senyora, coneguda com l'Església de Santa María. Va començar a alçar-se en 1334 allargant-se les obres fins al segle XVIII. En un primer moment es va realitzar l'absis i la nau fins al penúltim tram i la porta lateral del costat de l'Evangeli. En el segle XV es va fer la porta del migdia. Un segle més tard es van revocar les columnes i les voltes. La capella de la Comunió es va erigir en el segle XVII, i en ella es venera als Sants Abdón i Senent, patrons del municipi. Es tracta d'un temple longitudinal de tres naus amb capelles entre contraforts i capçalera poligonal en la qual s'obrin tres obertures ogivals. El temple es divideix en quatre trams coberts mitjançant voltes de creueria. La separació de les naus és mitjançant arcs formerers de mig punt, excepte el tram més pròxim a la capçalera en què són apuntats. Aquests arcs baixen en pilars octogonals. La nau central és de major altura que les laterals, la qual cosa permet l'obertura de finestrals en el trifori. A causa de la intervenció del segle XVI, i sobretot la del segle XVII l'església té les voltes revocades amb motius d'estil barroc. A l'exterior destaca l'absis amb marcats contraforts exteriors entre els quals se situen els alts finestrals. Són destacables les gàrgoles de desguàs que recorren l'edifici. L'església té tres portades. La del costat nord-oest és la més antiga, realitzada en el segle XIV. A ella s'accedeix a través d'una escalinata amb balustrada, realitzada en pedra que semblen pertànyer al teatre, en 1799. Amb arc apuntat presenta quatre arquivoltes, l'última d'elles arranca de mènsules que representen caps, mentre que les interiors baixen en brancals. La decoració escultòrica ha desaparegut, tant en les arquivoltes com en el timpà, conservant solament, en aquest últim els doseletes en els quals es trobaven les escultures. La portada situada al sud-oest va ser realitzada en el segle XV. D'estil gòtic presenta tres arquivoltes, arrancant l'exterior de mènsules. El timpà ha perdut la decoració escultòrica, conservant-se únicament les bases on van estar tres escultures. La portada principal i l'últim tram als peus de l'església va ser realitzat pel mestre Francisco Martí i el picapedrer Juan Baptista Viñes (qui també va treballar a la Torre de Santa Catalina a València), seguint la planta projectada pels arquitectes Gil Torralba i Juan Pérez Castiel. La portada d'estil barroc consta de dos cossos. El cos inferior presenta quatre pilastres corínties flanquejant la porta d'accés. Sobre la porta d'accés la motlura es recula per a albergar en la part superior una cartel·la ovalada situada en l'entaulament. En el centre del cos superior se situa un nínxol buit amb venera flanquejat per quatre suports, els exteriors són pilastres mentre que els interiors són estípites. Aquest cos aquesta emmarcat per franges de mènsules i piràmides flameantes. Remata aquest segon cos un frontó corb que presenta en la part superior piràmides i boles. L'actual torre campanar es reedificó en rajola entre 1905 i 1913, sobre la base de carreus d'un anterior, de 1702, desmantellat entre 1808 i 1904. Després de la Guerra Civil el temple va perdre pràcticament tots els seus béns mobles, conservant únicament part d'un retaule. Durant el condicionament del temple es va eliminar el revoque barroc en les naus, conservant-se en les voltes.

Fotos