Tornar

Alquería Fortificada del Agua Fresca

IGPCV
46.220-9999-000009
Denominació
Alquería Fortificada del Agua Fresca
Altra denominació
Torre Sonámbula. Alquería de l' Aigua Fresca
Municipi
SAGUNT
Comarca
EL CAMP DE MORVEDRE
Província
València
Localització
Se encuentra junto a la N-340 a la altura del Km 26 en la Montanyeta de l'aigua
Època
S.XV, S.XVI
Ús primitiu
Defensiu
Tipologia
Edificis - Edificis militars - Edificis agrícoles o residencialss fortificats
Foto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble
Dades de protecció de l'inmoble
Secció
Primera
Classificació
Béns immobles 1ª
Categoria
Monument
Dades de Declaració
Tipus de Protecció
Declaración BIC genèrica GVA
Data Signatura Acte
11/06/98
Data Publicació DOGV
18/06/98 Vore DOGV
Data Publicació BOE
22/06/98 Vore BOE
Dades d' Entorn
Tipus de Protecció
Entorno de protección BIC provisional. Planeamiento informado
Data Signatura Acte
15/04/11
Dades d' Inscripció
Tipus de Protecció
Inscripción definitiva BIC Ministerio
Data Signatura Acte
04/12/02
N° Inscripció Ministeri
R-I-51-0010936
Tipus de Protecció
Inscripción definitiva BIC GVA Publicada
Data Signatura Acte
07/07/23
Data Publicació DOGV
18/07/23 Vore DOGV

Durant el segle XVI es produeixen en la costa nombrosos atacs de pirates. En 1528 les Corts de Montsó acorden la construcció d'obres per a la defensa del litoral, així com la creació d'una guàrdia costanera. Aquestes fortificacions, generalment torres de guàrdia, tenien com a missió avisar de l'atac de turcs i barbarescos que venien per mar i desembarcaven en les costes per a envair-les, arrasar els cultius, saquejar els pobles i emportar-se captius, tot això ajudats dels moriscos que descontents fugien amb ells. A fi d'evitar que aquests fets continuaren produint-se, en 1575, el Rei Felip II va encarregar al virrei de València, Vespasiano Gonzaga i Colonna, un estudi de defensa del litoral. Com a conseqüència de l'anterior, durant el segle XVI, la costa de la província de València comptava amb al voltant de tretze torres de vigilància i defensa. Encara que la zona costanera era de gran perillositat, la població cultivava les seues fèrtils terres. Això dona lloc a l'aixecament d'altres torres de defensa i a la fortificació dels edificis, d'àmbit rural, com l'alqueria de l'Aigua Fresca, per a albergar-se les gents en moments d'incertesa o perill. Aquestes torres, a Sagunt, també exercien un paper d'avançada en el sistema defensiu de la ciutat i formaven part de la xarxa de senyals d'avís. Aquesta torre segons Antonio Chabret va pertànyer a mossén Juan Gilabert Cucaló, cavaller, amo de l'alqueria de l'Aygua Fresca, abans que la posseïren els Berenguer, amb els qui es van unir. D'aquesta unió procedia Juan Cucaló, que va casar amb Isabel, filla de Jaime Montull, ball de Vila-real. Joan Gilabert Cucaló figura com a noble saguntí en 1593. L'habitatge amb les restes que emboliquen l'aljub podria datar-se de finals del segle XVIII, com a conseqüència d'alguna reocupación, contemporània a la construcció d'algunes alqueries de colonització de la zona, després de l'expulsió dels moriscos. Es troba en terreny pla, al nord de la població. El conjunt d'edificacions ha patit diferents modificacions al llarg de la seua història. En l'actualitat es conserva dins d'un tancament de maçoneria ordinària, l'hort, una torre, un habitatge i un aljub a més de diferents estructures medie derrocades. La torre de planta rectangular i construcció de pedra travada amb morter, consta de tres altures i una terrassa rematada amb merlones, parcialment restaurats. Una falsa volta cobreix la planta baixa, havent posseït la resta d'altures una coberta de bigues de fusta amb revoltón. Totes els forjats es troben demolits a excepció de la volta de la planta baixa i de la coberta, restaurada, a la qual s'arriba per mitjà d'una escala de caragol. L'entrada estreta i protegida per un matacán, els carreus emprats a les cantonades de les torres i especialment l'ús d'espitlleres en tota l'edificació, en la planta baixa quatre espitlleres constitueixen l'única font d'il·luminació, reforcen la seua capacitat defensiva. L'edifici va poder tindre també un ús residencial com proven la ubicació preferent de les finestres als costats aquest i sud i detalls com la conservació de finestres amb festejador a l'últim pis. Certs detalls constructius d'aquesta torre com l'edificació de la planta baixa amb volta, les finestres festejadores, els materials i la tècnica constructiva, poden suggerir una proximitat cronològica entre aquesta torre i les seues veïnes de Benavites i Gilet, de finals del segle XV. Al costat de la torre i connectada amb aquesta per dos murs que dificulten l'entrada a aquesta, es troba l'antic habitatge dels amos. La planta actual, d'una sola crugia i coberta a una aigua, està formada per cinc cossos simètrics amb l'entrada principal i les escales d'accés al pis situades en el cos central. Amb una conservació deficient, l'habitatge mostra una concepció neoclàssica en la seua construcció que es pot veure en la construcció atípica de la distribució interna de l'habitatge i en detalls com l'escala de tres trams o la imposta que separa les dues altures. En tot cas es poden distingir diferents períodes constructius, trobant-se, per exemple un arc de mig punt tapiat a la cantonada més pròxima a la torre. Adossats al mur, i formant un conjunt separat a l'extrem aquest de l'alqueria es troben les restes d'una sèrie d'edificacions de maçoneria demolides i construïdes, igual que l'habitatge, secundant-se en el mur de tancament exterior. L'aljub se situa en l'extrem sud-est del conjunt, alçat amb diferents tècniques constructives. Té accés per una entrada de pedra tallada, amb llinda d'una sola peça, d'inspiració gòtica. Els esglaons que descendeixen fins a l'aixeta estan també construïts amb carreus i coberts amb volta de canó. La qualitat de l'aigua conservada en la cisterna que servia de proveïment per a molts veïns de Sagunt ha donat nom a l'alqueria. Embolicant l'entrada a l'aljub es conserven dos conjunts d'arcs de rajola. L'exterior s'assentisca sobre una base elevada, que tanca l'accés, mentre que l'arcada interior ha sigut aprofitada per a construir una caseta que albergava el motor d'elevació. Fora del conjunt es troben dos colls de cisterna alçats amb pedra i argamassa, un dels quals va poder haver servit per a instal·lar una sénia. Es conserven impostes d'inspiració neoclàssica en l'habitatge adossat a la torre. (C.Pérez-Olagüe)

Fotos

Foto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble

La geolocalització dels elements està en procés de revisió.