Torre de San Roque
- IGPCV
- 46.220-9999-000010
- Denominació
- Torre de San Roque
- Altra denominació
- Torre de Roc. Torre alquerieta de Roc
- Municipi
- SAGUNT
- Comarca
- EL CAMP DE MORVEDRE
- Província
- València
- Localització
- Partida de Montiver al norte de Sagunto
- Època
- S.XVI
- Ús primitiu
- Defensiu
- Estil
- Renaixement
- Tipologia
- Edificis - Edificis militars - Torres defensives
Durant el segle XVI es produeixen en la costa nombrosos atacs de pirates. En 1528 les Corts de Montsó acorden la construcció d'obres per a la defensa del litoral, així com la creació d'una guàrdia costanera. Aquestes fortificacions, generalment torres de guàrdia, tenien com a missió avisar de l'atac de turcs i barbarescos que venien per mar i desembarcaven en les costes per a envair-les, arrasar els cultius, saquejar els pobles i emportar-se captius, tot això ajudats dels moriscos que descontents fugien amb ells. A fi d'evitar que aquests fets continuaren produint-se, en 1575, el rei Felip II va encarregar al virrei de València, Vespasiano Gonzaga i Colonna, un estudi de defensa del litoral. Com a conseqüència de l'anterior, durant el segle XVI, la costa de la província de València comptava amb al voltant de tretze torres de vigilància i defensa. Encara que la zona costanera era de gran perillositat, la població baixava a cultivar les seues fèrtils terres. Això dona lloc a l'aixecament d'altres torres de defensa, com la de Sant Roque, d'àmbit rural, alçades per a albergar-se en elles les gents en moments d'incertesa o perill. Aquestes torres, a Sagunt, exercien un paper d'avançada en el sistema defensiu de la ciutat i formaven part de la xarxa de senyals d'avís. Es troba en terreny pla en el marge esquerre del riu Palància, envoltada de camps de tarongers i nispereros. S'accedeix travessant el riu pel pont que hi ha al final de l'Avinguda dels Sants de la Pedra prenent el camí de l'esquerra fins a trobar el camí de la Rosana a mà dreta. Es tracta d'una torre de defensa de base quadrada, observant-se les petjades d'una edificació de dues altures adossada al seu costat sud, i accedint-se a la torre per mitjà d'una entrada situada en la planta alta de la qual encara queda el forat. Prop del costat oest es conserva una xicoteta construcció formada per tres murs baixos i coberta per volta de canó, sistema de cobriment semblant al de les estades annexes a la torre del molí de Gausa. La torre de tres plantes va ser alçada amb maçoneria emprant carreus a les cantonades, matacanes i porta d'accés. Aquesta és d'arc de mig punt de dovelles xicotetes. Posseïa dos matacanes a est i oest, parcialment desapareguts. El fet de tindre l'habitatge adossat, al costat d'altres detalls com la mesura de l'entrada i el curt nombre d'espitlleres, fan pensar en la seua capacitat defensiva limitada, que serviria només als habitants de l'alqueria, per la qual cosa es podria relacionar amb les alqueries fortificades de l'horta i formalment amb les masies fortificades de Girona, datades en alguns casos en el segle XVI. (C.Pérez-Olagüe)
La geolocalització dels elements està en procés de revisió.