Castillo
Els orígens de la població i del castell corresponen a l'època de dominació musulmana. La fortalesa va ser conquistada per Jaume I en data incerta, però amb seguretat entre finals del segle XII i principis del XIII. El propi monarca el cediria primer al bisbe de Vic, i posteriorment, en 1248, seria propietat d'Ade de Paterna. El monarca aragonés, Pere el Cerimoniós, entregaria la seua propietat a Bernardo Ripax i anys més tard s'incorporaria a la jurisdicció de Sagunt de la qual no s'independitzaria fins a 1535. L'expulsió dels moriscos en el 1609 va implicar que el lloc quedara deshabitat, per la qual cosa Juan de Villarrasa, en aquell temps senyor de la baronia que formaven Segart i Albalat, degué escometre la tasca de repoblar-la amb cristians vells procedents de terres catalanes. El castell se situa en un alt d'un turó de 300 metres d'altitud sobre el nivell de la mar, als peus de la qual se situa la població. Es troben restes dels murs que circumdaven la fortificació i part de l'estructura cúbica de la seua torre major. La construcció és de tapial sobre base de maçoneria. No es conserven aspectes ornamentals. (C.Pérez-Olagüe)
La geolocalització dels elements està en procés de revisió.