Torre de Ría
- IGPCV
- 46.228-9999-000004
- Denominació
- Torre de Ría
- Municipi
- SERRA
- Comarca
- EL CAMP DE TÚRIA
- Província
- València
- Localització
- Cercana a la fuente de La Umbría
- Ús primitiu
- Defensiu
- Estil
- Arquitectura medieval
- Tipologia
- Edificis - Edificis militars - Torres defensives
En el segle VIII, els mossàrabs de Toledo van imposar a Al-Qádir com a rei. Després de molts incidents en 1805 van entregar la ciutat a Alfons VI de Castella, amb la condició que Al-Qádir fora ajudat a apoderar-se de València on regnaria. Al-Qádir acompanyat de tropes castellanes dirigides per Alvar Fañez cosí del Cid van ser a València i van acampar a Serra, lloc des d'on es domina l'horta valenciana. En els documents dels anys anteriors a la Reconquesta, en la Història Roderici, conservada en un còdex del segle XII o principis del XIII; segons referència presa de Menéndez Pidal en la seua obra "L'Espanya del Cid", es diu textualment: " després d'haver obtingut així aquest triomf, Rodrigo va prendre el castell que es diu d'Olocau, en el qual va trobar un gran tresor que va ser del rei Alkadir, el qual va repartir amb els seus de bona fe. Llavors va prendre també una altra fortalesa que es diu Serra". Mort el Cid, segueix el període de dominació dels Almoràvits. En arribar l'any 1232, Jaume I comença la conquesta del Regne de València. La Crònica de Jaume I de Ramón Montaner parla de després de la conquesta d'aquesta ciutat al setembre de 1238: " Encara pres Serra, Alocau, Torres Torres, Castellnou i la ciutat de Segorb". En el repartiment fet per Don Jaume I d'Aragó, de les terres preses als moros dona la vila de Serra a Gutiérrez Román o Gauterio Romano l'any 1240. En l'Arxiu General de la Corona d'Aragó de Barcelona hi ha un document en el qual apareix que, en 31 d'agost de 1257, es va donar llicència a la vila de Murviedro per a adquirir per compra els castells de Serra i Torres Torres. En el mateix arxiu anterior existeix un altre document en el qual consta la promesa donada pel rei a Gualtero Romano o Romaní, en 7 de juliol de 1264, de no posar-li dificultats als castells de Torres Torres i Serra fins a haver-se cobrat amb rèdits el que el rei li devia. A partir d'aquesta data es van succeint diversos Senyors, sent Serra de gran importància, citada com "Castrum et Vila". Després de la conquesta cristiana, Serra es va mantindre poblada per moriscos, que treballen els camps sota el domini feudal. A Serra hi havia tres poblats, Serra, Ria i Armell amb població morisca que en el principi de la revolta de les germanies (1521) van ser saquejats pels agermanados de Campanar. L'expulsió dels moriscos, el dia 26 de novembre de 1609 es va atorgar Carta de poblament a "En Josep Folch i Cardona, cavaller de l'ordre i milícia d'Alcántara, senyor dels baroníes i llocs de Serra, Ria, Soneja i Azuebar, a favor de 29 cristians vells (20 per Serra i 9 per Ria), per al fet que repoblaren dits llocs que havien segut abandonats pels morics, es fixaven els condicions en què dit senyor consentia l'ocupació pels nous pobladors dels cases i terres de Serra i Ria". La paraula àrab rhia significa "molí d'aigua", sent possible que primitivament hi haguera un molí alimentat amb aigua de la pròxima font de l'Ombria i que posteriorment s'edificaren algunes cases que van formar el xicotet poblat. Entre els documents existents en l'arxiu de la parròquia hi ha alguns que ens parlen de l'arrendament de les terres propietat de l'església, que es feia cada quatre anys, i en ells s'al·ludeix a un camp existent en la solana de Ria i un altre en l'ombria de Ria. Això ens fa suposar que en els segles XVI i XVII, la partida de Ria es dividia en dues: La Solana i L'Ombria, i que si la primera denominació s'ha perdut, ha quedat la segona donant nom a la famosa font de l'Ombria. La torre va constituir l'element defensiu propi d'aquests centres d'habitació que donaven allotjament a la població que explotava els recursos naturals i agrícoles de la zona. Des del quilometre 23,600 de la carretera de Serra a Torres Torres s'agafa una desviació a la dreta, creuant el barranc del Molino. Es continua pel camí passant per la font de l'Ombria a 700 metres d'aquesta s'agafa la desviació que baixa a la dreta. És una torre de planta quasi quadrada d'uns 6 metres de costat, construïda amb murs de pedra i tapial i coberta de morter de calç del qual es conserven restes a mitjana altura i en el seu cara nord, a tres metres, presenta una obertura per la qual s'accedeix a un recinte d'uns tres per tres metres. Fins a aqueixa altura, la construcció és massissa i a partir e ella s'alcen els murs en talús, conservats pràcticament íntegrament, amb algunes obertures estretes a la manera d'espitlleres. Com a resultat de les excavacions realitzades l'any 1990 es van descobrir una sèrie d'estructures d'habitació confrontants amb la torre. (C.Pérez-Olagüe)
Fotos
La geolocalització dels elements està en procés de revisió.