Torre del Señor de la Vila
En arribar l'any 1232, Jaume I comença la conquesta del Regne de València. Serra va ser conquistada per les forces cristianes en el transcurs d'una expedició que pretenia dominar les fortaleses de Serra, Nàquera, Olocau i Torre Torres. En 1240 apareix la seua donació en el llibre del Repartiment. Alfons VI juntament amb les tropes castellanes i Al-Quadir van lluitar contra el governador independent de València. El comandant d'aquesta tropa castellana al servei d'Al-Quadir era Alvar Fañez, cosí del Cid. Les tropes d'Al-Quadir van acampar al castell de Serra l'any 1084. Els valencians indefensos, van casar a l'Amiril Utsman i van reconéixer a Al-Quadir com a rei, aquest va fer la seua entrada a València l'any 1086. En els documents dels anys anteriors a la Reconquesta, en la Història Roderici, conservada en un còdex del segle XII o principis del XIII; segons referència presa de Menéndez Pidal en la seua obra "L'Espanya del Cid", després de descriure la batalla del Cuarte del 1132 es diu textualment: "Després d'haver obtingut així aquest triomf, Rodrigo va prendre el castell que es diu d'Olocau, en el qual va trobar un gran tresor que va ser del rei Al-Quadir, el qual va repartir amb els seus de bona fe. Llavors va prendre també una altra fortalesa que es diu Serra". Mort el Cid, segueix un període de dominació dels almoràvits. En el repartiment fet per Don Jaume I d'Aragó, de les terres preses als moros dona la vila de Serra a Gutiérrez Román o Gauterio Romano l'any 1240. En l'Arxiu General de la Corona d'Aragó de Barcelona hi ha un document en l'apareix que, en 31 d'agost de 1257, es va donar llicència a la vila de Murviedro per a adquirir per compra els castells de Serra i Torres Torres. En l'Arxiu General existeix un altre document en el qual consta la promesa donada pel rei a Gauterio Romano o Romaní, en 7 de juliol de 1264, de no posar-li dificultats als castells de Torres Torres i Serra fins a haver-se cobrat amb rèdits el que el rei li devia. A partir d'aquesta data es van succeint diversos Senyors, sent Serra de gran importància, citada com "Castrum et Vila". Després de la conquesta cristiana, Serra es va mantindre poblada per moriscos, que treballen els camps sota el domini feudal. A Serra hi havia tres poblats, Serra, Ria i Armell amb població morisca que en el principi de la revolta de les germanies (1521) van ser saquejats pels agermanados de Campanar. L'expulsió dels moriscos, el dia 26 de novembre de 1609 es va atorgar Carta de poblament a "En Josep Folch i Cardona, cavaller de l'ordre i milícia d'Alcántara, senyor dels baroníes i llocs de Serra, Ria, Soneja i Azuebar, a favor de 29 cristians vells (20 per Serra i 9 per Ria), per al fet que repoblaren dits llocs que havien segut abandonats pels morics, es fixaven els condicions en què dit senyor consentia l'ocupació pels nous pobladors dels cases i terres de Serra i Ria". La torre de la casa palau del Senyoriu es troba a l'interior del nucli urbà de Serra. De trama irregular i conformat per edificis principalment de dues plantes, es troba molt alterat per la introducció de noves tipologies i per les reformes efectuades en els habitatges existents. Aquestes han sigut modificades tant en la seua morfologia, proporcions de finestres, etc., com en l'ús de materials constructius actuals, com ara fusteries d'alumini, persianes metàl·liques o de plàstic o rajola caravista. Va formar part el sistema defensiu del terme com les torres de Satarenya o de Nàquera, Ria i el castell. És de planta rectangular i els seus murs són de tapial, es troba adossada a la casa palau, edifici conformat per murs de maçoneria. Les façanes es troben lliures d'elements decoratius. (C.Pérez-Olagüe)
La geolocalització dels elements està en procés de revisió.