Torre de Satareña
- IGPCV
- 46.228-9999-000006
- Denominació
- Torre de Satareña
- Altra denominació
- La Torreta, Torre de Satarenya
- Municipi
- SERRA
- Comarca
- EL CAMP DE TÚRIA
- Província
- València
- Localització
- Entre el Castillo y la Ctra. de Náquera
- Època
- S. VIII al S.XIII
- Ús primitiu
- Defensiu
- Estil
- Arquitectura islàmica - Arquitectura medieval
- Tipologia
- Edificis - Edificis militars - Torres defensives
En el segle VIII, els mossàrabs de Toledo van imposar a Al-Qádir com a rei. Després de molts incidents en 1085 van entregar la ciutat a Alfons VI de Castella, amb la condició que Al-Qádir fora ajudat a apoderar-se de València on regnaria. Al-Qádir acompanyat de tropes castellanes dirigides per Alvar Fañez, cosí del Cid, van anar a València i van acampar a Serra, lloc des des domina l'horta valenciana. En els documents dels anys anteriors a la Reconquesta, en la Història Roderici, conservada en un còdex del segle XII o principis del XIII; segons referència presa de Menéndez Pidal en la seua obra L'Espanya del Cid, es diu textualment: Després d'haver obtingut així aquest triomf, Rodrigo va prendre el castell que es diu d'Olocau, en el qual va trobar un gran tresor que va ser del rei Alkadir, el qual va repartir amb els seus de bona fe. Llavors va prendre també una altra fortalesa que es diu Serra. Mort el Cid, segueix un període de dominació dels Almoràvits. En arribar l'any 1232, Jaume I comença la conquesta del Regne de València. La Crònica de Jaume I de Ramón Montaner parla que després de la conquesta d'aquesta ciutat al setembre de 1238: Encara pres Serra, Alocau, Torres Torres, Castellnou i la ciutat de Segorb. En el repartiment fet per Don Jaume I d'Aragó, de les terres preses als moros dona la vila de Serra a Gutiérrez Román o Gauterio Romano l'any 1240. En l'Arxiu General de la Corona d'Aragó de Barcelona hi ha un document en el qual apareix que, en 31 d'agost de 1257, es va donar llicència a la vila de Murviedro per a adquirir per compra els castells de Serra i Torres Torres. En el mateix arxiu anterior existeix un altre document en el qual consta la promesa donada pel rei a Gualtero Romano o Romaní, en 7 de juliol de 1264, de no posar-li dificultats als castells de Torres Torres i Serra fins a haver-se cobrat amb rèdits el que el rei li devia. A partir d'aquesta data es van succeint diversos Senyors, sent Serra de gran importància, citada com Castrum et Vila. Després de la conquesta cristiana, Serra es va mantindre poblada per moriscos, que treballen els camps sota el domini feudal. A Serra hi havia tres poblats, Serra, Ria i Armell amb població morisca que en el principi de la revolta de les germanies (1521) van ser saquejats pels agermanados de Campanar. L'expulsió dels moriscos, el dia 26 de novembre de 1609 es va atorgar Carta de poblament a En Josep Folch i Cardona, cavaller de l´ordre i milícia d´Alcántara, senyor dels baroníes i llocs de Serra, Ria, Soneja i Azuebar, a favor de 29 cristians vells (20 per Serra i 9 per Ria), per al fet que repoblaren dits llocs que havien segut abandonats pels moriscs, es fixaven els condicions en què dit senyor consentia l´ocupació pels nous pobladors dels cases i terres de Serra i Ria. Es troba a la part alta d'un altell pròxim al castell de Serra. S'arriba a la torre pel camí de Vinyetes i a uns 1,5 quilòmetres es pren una desviació al sud, el camí de la Torreta, arribant a la falda de la muntanya des d'on es puja, camp a través, a la torre. Es tracta d'una torre guaita vinculada, juntament amb les torres de Ria i de l'Ermita, al Castell de Serra. És de planta quadrada amb murs de 6 metres de longitud aproximada, construïts amb fàbrica de tapial de maçoneria i revestits amb una capa de morter de calç de la qual queden encara restes. L'entrada es trobava en la primera planta. Es troba semiderruida, conservant-se únicament la planta inferior. S'aprecien clivelles i desconchones en els murs que resten. Al voltant de la torre es troben els mampuestos procedents de l'ensulsiada de les plantes superiors de la torre. (C.Pérez-Olagüe)
Fotos
La geolocalització dels elements està en procés de revisió.