Monasterio de Santa María

Enfront de la Font Major, i a l'est del municipi es troba el Monestir de Santa María. Fundat per Jaume II el Just, segons la tradició al retorn de batalles amb els musulmans a Múrcia i Alacant, en passar per aquesta vall d'Alfàndec (denominació d'aquell moment) el monarca li va dir al seu capellà Fra Bononat de Vila-seca, abat de Santes Creus "Vall digna per a un monestir de la vostra religió". Contestant l'abat "Vall digna!". Donant lloc a la denominació actual de la Vall. Les terres van ser concedides en 1298 a l'abat de Santes Creus. La construcció del cenobi abasta diverses etapes des del segle XIV fins al segle XVIII. En 1835, amb la desamortització és abandonat pels monjos i venut a particulars. Es va convertir en una explotació agropecuària i part dels elements constructius van ser venuts per a ser reutilitzats, altres peces van passar a formar part de les parròquies de la comarca. Un recinte emmurallat recorre el conjunt d'edificacions que comprén el monestir. L'accés es realitza a través del Portal Nou realitzat en el segle XIV, sota el mandat de l'Abat Arnau de Saranyó (1357-1387). La porta d'accés amb arc apuntat és de cadirat, flanquejada per dues torres quadrangulars. Sobre la porta es troben tres escuts, en el centre el de la Corona d'Aragó i els dels extrems amb les armes de l'abat que va manar la seua construcció. La rematada emmerletada en forma de corona és del segle XVIII per la restauració duta a terme per l'Abat Félix Garix i va substituir als merlets del segle XVI, en aquesta intervenció també es van decorar amb pintures el frontispici i les torres. Es coneix documentalment l'existència d'un fossat i un pont llevadís, encara que no s'han trobat restes. Les muralles exteriors es van realitzar en els segles XIV, XVI, i XVIII. A l'esquerra de les torres, cap al nord, trobem una sala rectangular que va ser l'almàssera. És de fàbrica de maçoneria i rajola. La seua construcció data del segle XVIII. Al costat d'aquest graner, més al nord es trobava el pou. Al costat de la torre sud es va alçar en el segle XVII, realitzant-se en 1720 reformes, la Capella de la Verge de Gràcia. Es tracta d'una església de planta de creu grega amb cúpula sobre petxines i tambor. La façana, barroca, presenta dos cossos units per una cornisa amb rematada corba. La portada és també de dos cossos, realitzada en marbre, amb l'escut de la Valldigna sobre la llinda. Aquesta capella es va erigir per al culte extern a aquesta verge, ja que segons sembla hi havia una ermita del segle XVI. Després del vestíbul d'accés es passa a una plaça on s'ha recuperat el recorregut original a causa de les col·locació en 2006 de la Font dels Tritons, element també del monestir que es trobava als jardins de Vivers. Així aquest recorregut condueix cap a l'anomenada Obra Nova, adossat a les muralles del segle XIV, al costat de l'església. Aquesta Obra Nova és una construcció rectangular que va tindre quatre pisos. En ella es trobava el refetor dels llecs, la cellería, els dormitoris en la primera planta, i altres dependències del segle XVIII, de les quals s'han trobat sòcols d'azulejería i paviments de fang cuit. Al costat d'aquestes dependències, a l'est, es troba el Claustre del Silenci realitzat en els segles XIV i XV, element principal dels monestirs cistercencs. A ell recauen les estades més importants com són: l'Església, la Sala Capitular i el Refetor. Els arcs han desaparegut però es conserven les arrencades dels murs i els suports dels arcs. En el centre se situa el pati, en ell enfrontat a la porta del refetor es trobava el lavatorio. En la colla nord es troba l'església, que originàriament tenia quatre accessos quedant en l'actualitat només un obert, el dels llecs. En el costat sud es troba el refetor; i a l'est la sala capitular. En els murs que envolten el claustre s'han trobat restes d'un forjat, teulada i paviment que fan pensar en l'existència d'un pis superior. El Refetor situat en la part sud del claustre, es va realitzar en el segle XV. Té accés des del mateix claustre, a través d'una porta amb arc de mig punt rebaixat. Es tracta d'un edifici rectangular, de fàbrica de tapial. De la coberta voltada es conserven les arrencades dels arcs de creueria, cinc a cada costat, realitzats en cadirat. S'ha procedit a la reconstrucció de la coberta d'aquest espai. Els merlets que presenten els murs són d'una intervenció posterior del segle XVI. En el mur sud es troba el púlpit del lector, des del qual es llegien passatges de la Bíblia. En el mur aquest han aparegut durant la restauració dos ingressos que comunicaven amb la cuina. En la part baixa dels murs són visibles els mechinales on s'inserien els bancs de menjador. La Sala Capitular, va ser construïda sent Abad Rodrigo de Borja (futur papa Alexandre VI, 1469-1491). Es tracta d'un edifici de planta quadrada que va tindre una volta estavellada com a coberta, de la qual es conservaven les arrencades en els angles, així com les mènsules amb la representació dels quatre evangelistes (un en cada angle). La rematada exterior és emmerletat. L'accés és a través d'una porta, flanquejada per dos finestrals gòtics. La decoració flamígera de la porta ha desaparegut, conservant-se les arquivoltes de les finestres amb capitells decorats amb temes vegetals i animals fantàstics. A l'interior destaca el sitial de l'abat, en el mur aquest, que va estar emmarcat per un arc flamíger rebaixat, la volta és de creueria amb dues mènsules que representen àngels portant escuts. Sobre aquest s'obrin dues finestres abocinadas. La fàbrica és de cadirat i maçoneria. En aquest espai es reunien els monjos presidits per l'abat per a la lectura dels capítols de l'ordre. L'aparició de les claus de la volta de la sala capitular durant les excavacions realitzades ha permés que s'haja pogut reconstruir la coberta d'aquesta sala. Al sud de la sala capitular hi ha un corredor amb dos arcs apuntats, realitzats en cadirat, que connecta el claustre amb la plaça que queda després del claustre. Sembla ser que era el Locutori destinat a la conversa dels monjos. Situada al nord del conjunt es troba l'Església. L'església primitiva va ser alçada en el segle XIV destruïda en 1396 per un terratrémol; va haver-hi una església posterior realitzada en el segle XV fins a 1644 en què va ser destruïda per un altre seismo. L'església actual va ser realitzada en la segona meitat del segle XVII fins a 1699 en què va ser conclòs. Es tracta d'un temple de planta rectangular, de creu llatina, amb una sola nau coberta amb volta de canó reforçada amb arcs torals que donen pas a les capelles laterals. En el creuer, que destaca en planta, s'eleva una cúpula apuntada. La capçalera té presbiteri on se situava el cor. A cada costat es trobaven les sagristies, i darrere el rerecor, al qual s'accedia per un porta sobre la qual se situava en tron de Santa María i el cambril. Predominen en els elements constructius el classicisme, amb profusa i rica decoració pictòrica i ornamental en la part alta. Als peus de l'església es va adossar, en 1697, un atri per als conversos separat per reixes de ferro a manera de cancel·la. Està cobert a una sola aigua i presenta dues cúpules en els extrems. S'accedeix a través d'una senzilla portada de llinda flanquejada per dues finestres. A l'interior presenta, igual que l'església una profusa decoració. Al costat de la capçalera es disposa la torre campanar començada a construir en 1652. Consta de tres cossos, el primer correspon a una de les torres angulars que protegia el temple, el segon és el cos de campanes, i el tercer és la rematada a manera de templet. A l'est de l'església, una mica allunyat, es troba el Palau de l'Abat realitzat en el segle XIV per l'Abat Arnau de Saranyó. Va tindre intervencions posteriors a la fi del segle XV i principis del XVI; amb reformes posteriors en els segles XVIII i XIX. Estava destinat a dependències de l'abat i per a rebre a visitants il·lustres. És destacable el claustre baix realitzat mitjançant arcs escarsers, sobre el qual s'eleva el sobreclaustro d'arcs gòtics apuntats que va estar en la mansió Canto del Pic de Torrelodones (Madrid) fins a 2007, any en què els arcs van ser reintegrats al seu lloc original. En 1991 va ser adquirit per la Generalitat Valenciana començant amb la recuperació del monestir. Des d'aquell moment s'han realitzat diverses campanyes arqueològiques, així com obres d'emergència i la consolidació arquitectònica. En 1998 es va celebrar el set-cents aniversari de la seua fundació. En l'actualitat està obert al públic.

Fotos