Castillo
- IGPCV
- 46.234-9999-000002
- Denominació
- Castillo
- Municipi
- SOT DE CHERA
- Comarca
- LA SERRANÍA
- Província
- València
- Localització
- En un promontorio en el centro de la población
- Ús primitiu
- Defensiu
- Estil
- Arquitectura islàmica - Arquitectura medieval
- Tipologia
- Edificis - Edificis militars - Castells
La població de Sot de Chera es remunta al període de colonització romana tal com el testifiquen els vestigis oposats en el seu terme, ja que en el paratge conegut pels Casericios s'han trobat algunes monedes romanes i atuells. Les mines de caolí de Sot van ser explotades per a la fabricació de vaixelles per a ús dels cessares romans. Posteriorment va ser dominada pels àrabs fins a la conquesta de Jaume I i en 1247 apareix formant part del Senyoriu d'Hurtado Lihory a que els seus descendents va pertànyer fins a 1371. En 1335 el seu senyor era don Gonzalo Ruiz de Lihory. En 1371 Pere el Cerimoniós va donar la població al seu fill l'infant Martí d'Aragó que després va ser rei amb el sobrenom de l'Humà. El senyoriu el va obtindre posteriorment la família Mompalau. El 10 de gener de 1540 es verifica l'escriptura de població o carta de poblament de Sot de Chera, atorgada per don Miguel Ángel de Mompalau. Senyor de la baronia de Gestalgar i de Sot de Chera a favor de dotze habitants i mitjançant la qual passen a ser veïns amb els drets i deures que en la mateixa s'expressen. Va ser rectoría de moriscos, expulsats en 1609 per Felip III, per la qual cosa es van pagar a don Baltasar de Mompalau, per l'Estat, els perjudicis que se li havien irrogat amb motiu de tal expulsió. Va patir els avatars de la guerra del Francés, les guerres carlistes i la crema en 1841 del Registre Civil per part d'alguns membres de la partida de Santes. En 1836 els habitants del caseriu de Chera van sol·licitar del governador civil la segregació de Sot de Chera, instruint-se expedient durant els anys 1836 a 1840. En 1841 es van practicar les primeres diligències d'amollonament. El castell és de tipus roquer i està situat en un promontori sobre les aigües del riu de Sot en el centre de la població. Dels tapiales de l'obra, d'origen musulmà, tan sols es conserven uns llenços de muralla i restes d'una torre quadrangular. Aquesta torre sembla ser la de l'Homenatge i encara conserva els buits de les finestres i restes dels merlets. Pròxima a la carretera de València, en un extrem del primitiu recinte urbà es localitza una torre, confosa amb l'edificació confrontant, que va poder formar part d'un recinte emmurallat que protegiria el castell i la població. (C.Pérez-Olagüe)
Fotos
La geolocalització dels elements està en procés de revisió.