Castillo

Dades de protecció de l'inmoble

Secció

Primera

Classificació

Béns immobles 1ª

Categoria

Monument

Dades de Declaració

Tipus de Protecció

Declaración BIC genèrica GVA

Data Signatura Acte

11/06/98

Data Publicació DOGV

18/06/98 Vore DOGV

Data Publicació BOE

22/06/98 Vore BOE

Dades d' Entorn

Tipus de Protecció

Entorno de protección BIC genèrico

Data Signatura Acte

11/06/98

Data Publicació DOGV

18/06/98 Vore DOGV

Data Publicació BOE

22/06/98 Vore BOE

Dades d' Inscripció

Tipus de Protecció

Inscripción definitiva BIC Ministerio

Data Signatura Acte

12/09/01

N° Inscripció Ministeri

R-I-51-0010688

Tipus de Protecció

Inscripción definitiva BIC GVA Publicada

Data Signatura Acte

07/07/23

Data Publicació DOGV

18/07/23 Vore DOGV

El lloc va ser ocupat almenys des de l'època ibèrica. Es localitza un jaciment ibèric en la falda aquest de la muntanya on s'assentisca el castell, mirant al riu Xúquer. Alguns autors indiquen l'existència probable d'un assentament més antic, de l'època del Bronze. A la part baixa està el Cementeri Municipal que ha afectat l'estructura del poblat així com la carretera que per a arribar allí es va realitzar. El jaciment correspon a un poblat ibèric que, per la ceràmica apunta al segle IV a. C. També el fragment amb engobe blanc dona una cronologia alta, entre finals del V i III a. C., i la copa, amb paral·lelismes en àmbits antics. El motiu figuratiu ens indica la continuïtat en la baixa època. Al castell s'ha trobat gran quantitat de ceràmica àrab. L'origen de Sumacàrcer sembla estar en una alqueria musulmana que després de la conquesta cristiana va ser donada per Jaume I a Andrés d'Oriola. El lloc va passar successivament per diferents famílies: els Próxita, Cervató, Muñoz, Quintavall i Marró. Posteriorment va ser cap del comtat dels Crespí de Valldaura, llinatge que ostentaria el senyoriu fins a la seua dissolució ja en el segle XIX. A causa d'un títol d'aquesta família, a partir dels segles XVII i XVIII, començaria a dir-se el castell de Peñarroya. Es coneixen cartes de poblament de 1403 i 1417 així com de 1610 i 1612, posteriors a l'expulsió. El castell es localitza en el cim d'una gran muntanya de gran impacte paisatgístic entre les carreteres de Sumacàrcer a Navarrés i Sumacàrcer a la Pobla Llarga. Als seus peus discorren els barrancs d'Antón Rius i del cementeri. En la seua falda aquest es troba el cementeri municipal als peus del jaciment arqueològic iber. Va ser el primitiu nucli de població de Sumacàrcer. En el segle XIII va ser abandonat, passant la seua població a l'actual emplaçament al costat del Xúquer. La construcció aprofita els extrems de la muntanya per a elevar dos complexos constructius a nord-oest i a sud-est, separats per un ampli espai i amb una abrupta caiguda pel seu vessant nord. La seua fàbrica és de tapial i de maçoneria. Les restes arqueològiques documenten un origen islàmic del segle XI. A principis del segle XIV es concedeix permís real per a construir un castell sobre les restes de l'antic. Actualment queden algunes restes de muralla fosos amb l'estructura urbana més antiga. (C.Pérez-Olagüe)

Fotos