Torre de la Vall
- IGPCV
- 46.238-9999-000004
- Denominació
- Torre de la Vall
- Altra denominació
- Torre Atalaya de la Playa
- Municipi
- TAVERNES DE LA VALLDIGNA
- Comarca
- LA SAFOR
- Província
- València
- Localització
- Cercana a la playa
- Època
- S.XVI
- Ús primitiu
- Defensiu
- Estil
- Renaixement
- Tipologia
- Edificis - Edificis militars - Torres defensives - Torres vigies
En 1528 les Cortesa de Montsó acorden la construcció d'obres per a la defensa del litoral, així com la creació d'una guàrdia costanera. Aquestes edificacions, en la seua majoria torres de guàrdia, tenien com a missió avisar de l'atac de turcs i barbarescos que venien per mar i desembarcaven en les costes per a envair-les, arrasar els cultius, saquejar els pobles i emportar-se captius, tot això ajudats dels moriscos que descontents fugien amb ells. A fi d'evitar que aquests fets continuaren produint-se, en 1575, el Rei Felip II va encarregar al virrei de València, Vespasiano Gonzaga i Colonna, un estudi de defensa del litoral. El seu sistema defensiu era regulat per ordenances que es van mantindre durant els segles XVI i XVII. Com a conseqüència de l'anterior, durant el segle XVI hi havia en la costa de la província de València al voltant de tretze torres de vigilància i defensa. Eren, de nord a sud, les de Mardá, Grau de Murviedro, Puig, Grau de València, Saler, Gola de Perellonet, Cap de Cullera, Cullera, Tabernes, Xeraco, el Grau de Gandia, Piles i Oliva. Les cinc ultimes pertanyen a la comarca de la Safor. La torre de la Vall, situada en Tavernes, deu el seu nom a la seua ubicació en el vèrtex aquest de la Vall d' Alfàndec o Alfandech. La torre no és citada per Gaspar Escolano en el seu llibre Dècades de la Història de la insigne i coronada Ciutat de València publicat en 1611 encara que va poder denominar-la torre de Corbera. En ella prestaven servei dos guardes del carrer. Es troba situada al costat de la platja en terreny pla, entre les torres de Cullera i de Xeraco. És la torre més alta i esvelta de les torres de l'antic Regne de València, amb aparell de pedra molt ben conservat. És troncocònica i la seua base té uns sis metres tan sols. A més de la planta baixa posseeix tres superiors i la terrassa, mancant d'escales, per la qual cosa van ser usades les de mà. Posseeix una sola porta en la planta baixa, de llinda, i sobre ella, en la ultima planta una porta amb adarb. També posseeix algunes espitlleres i una finestra de llinda. Segons la descripció de l'Inventari del Ministeri de Cultura de 1980, la torre conservava els seus merlets encara que molt deteriorades. (C.Pérez-Olagüe)
La geolocalització dels elements està en procés de revisió.