Torre de la Vall

Dades de protecció de l'inmoble

Secció

Primera

Classificació

Béns immobles 1ª

Categoria

Monument

Dades de Declaració

Tipus de Protecció

Declaración BIC genèrica GVA

Data Signatura Acte

11/06/98

Data Publicació DOGV

18/06/98 Vore DOGV

Data Publicació BOE

22/06/98 Vore BOE

Dades d' Entorn

Tipus de Protecció

Entorno de protección BIC definitivo. Planeamiento aprobado

Data Signatura Acte

29/07/04

Data Publicació DOGV

07/04/05

Data Publicació BOP

24/11/04 Vore BOP

Dades de Fitxes Planejament

Tipus de Protecció

Ficha BIC planeamiento

Data Signatura Acte

22/07/04

Dades d' Inscripció

Tipus de Protecció

Inscripción definitiva BIC Ministerio

Data Signatura Acte

25/07/02

N° Inscripció Ministeri

R-I-51-0010817

Tipus de Protecció

Inscripción definitiva BIC GVA Publicada

Data Signatura Acte

07/07/23

Data Publicació DOGV

18/07/23 Vore DOGV

En 1528 les Cortesa de Montsó acorden la construcció d'obres per a la defensa del litoral, així com la creació d'una guàrdia costanera. Aquestes edificacions, en la seua majoria torres de guàrdia, tenien com a missió avisar de l'atac de turcs i barbarescos que venien per mar i desembarcaven en les costes per a envair-les, arrasar els cultius, saquejar els pobles i emportar-se captius, tot això ajudats dels moriscos que descontents fugien amb ells. A fi d'evitar que aquests fets continuaren produint-se, en 1575, el Rei Felip II va encarregar al virrei de València, Vespasiano Gonzaga i Colonna, un estudi de defensa del litoral. El seu sistema defensiu era regulat per ordenances que es van mantindre durant els segles XVI i XVII. Com a conseqüència de l'anterior, durant el segle XVI hi havia en la costa de la província de València al voltant de tretze torres de vigilància i defensa. Eren, de nord a sud, les de Mardá, Grau de Murviedro, Puig, Grau de València, Saler, Gola de Perellonet, Cap de Cullera, Cullera, Tabernes, Xeraco, el Grau de Gandia, Piles i Oliva. Les cinc ultimes pertanyen a la comarca de la Safor. La torre de la Vall, situada en Tavernes, deu el seu nom a la seua ubicació en el vèrtex aquest de la Vall d' Alfàndec o Alfandech. La torre no és citada per Gaspar Escolano en el seu llibre Dècades de la Història de la insigne i coronada Ciutat de València publicat en 1611 encara que va poder denominar-la torre de Corbera. En ella prestaven servei dos guardes del carrer. Es troba situada al costat de la platja en terreny pla, entre les torres de Cullera i de Xeraco. És la torre més alta i esvelta de les torres de l'antic Regne de València, amb aparell de pedra molt ben conservat. És troncocònica i la seua base té uns sis metres tan sols. A més de la planta baixa posseeix tres superiors i la terrassa, mancant d'escales, per la qual cosa van ser usades les de mà. Posseeix una sola porta en la planta baixa, de llinda, i sobre ella, en la ultima planta una porta amb adarb. També posseeix algunes espitlleres i una finestra de llinda. Segons la descripció de l'Inventari del Ministeri de Cultura de 1980, la torre conservava els seus merlets encara que molt deteriorades. (C.Pérez-Olagüe)

Fotos