Torre del Castillo
- IGPCV
- 46.244-9999-000004
- Denominació
- Torre del Castillo
- Municipi
- TORRENT
- Comarca
- L'HORTA SUD
- Província
- València
- Localització
- Plaza Colón
- Ús primitiu
- Defensiu
- Ús actual
- Públic
- Estil
- Arquitectura islàmica
- Tipologia
- Edificis - Edificis militars - Torres defensives
El castell va formar part del cinturó defensiu de la ciutat de València, al costat de les torres de Moncada, Bétera, Paterna, Chiva, Montroi, Benifairó, Espioca, Silla, Almussafes i la de l'Albufera. Va ser el nucli al voltant del qual es va desenvolupar la població medieval. El document més antic conegut que fa referència a una possible torre o castell, és el de donació de les viles de Torrent i Silla per part de Jaume I a l'Orde Militar de Sant Joan de Jerusalem, el 15 de gener de 1233, abans de la conquesta de València. La possessió i donació efectiva de Torrent per part de Jaume I sembla produir-se el mes d'abril de 1238, entre els dies 26 i 28 segons el Llibre de Repartiment, a la citada Ordre Militar. Encara que els primers anys manté la població musulmana, es té constància d'una xicoteta comunitat cristiana, mantenint-se un plet entre l'Orde de Sant Joan i la Seu Episcopal de València. L'església de Torrent ja figura en una relació de 1247. En 1248, el 6 de gener, es va dictar un decret d'expulsió pel rei Jaume I amb motiu de la revolta musulmana encapçalada pel cabdill Al-Azraq. El 28 de novembre de 1248 es va atorgar carta de població a 47 nous pobladors. Per a atendre l'administració dels interessos de l'Encàrrec, l'Ordre es va reservar algunes cases, entre aquestes la casa castell, que va ser utilitzada com a magatzem de collites, va rostir com a forns, molins, banys, carnisseries, tavernes, posades, hostals, etc. En 1521 amb motiu de la Guerra de Germanies, entre el 27 d'octubre i l'u de novembre, l'exercite del virrei des de Paterna va saquejar les poblacions dels voltants, entre elles la de Torrent. Sobre aquest fet s'han conservat nombrosos testimoniatges, entre ells del llaurador Joan Calaforra, qui declararà que: "En el temps de la Germania, els agermanats i els soldats del virrei corregueren tota la terra. I en el lloch de Torrent feren molt mal i saquejaren tots els de dit lloch de Torrent". Va ser emprada com a presó per l'Ajuntament del lloc, per la Senyoria i pels monarques, per a il·lustres personatges. Així en 1464 van ser tancats en ella l'esposa i cinc fills de Jaume I d'Aragó, Baró d'Arenós, fill del Duc de Gandia, segons consta en un document de l'Arxiu Municipal de Xàtiva. El castell de Torrent també va ser utilitzat per a acollir als diputats de la Generalitat com va ocórrer en 1494, quan la ciutat de València es trobava el mes de juny atacada per una epidèmia de pesta. Un altre fet que va tindre com a escenari el castell de Torrent va ser amb motiu de la guerra de les Germanies, en haver-se alçat alguns veïns de Torrent com agermanados. Es va presentar en aquest lloc el comendador de l'Orde de Sant Joan, Cernás de Pertusa, al qual van ajudar a prendre possessió del lloc contra el titular de l'encàrrec Nicolás Próxita. Aquest va demanar ajuda al governador, qui va enviar a Torrent a Manuel Exarch, juntament amb altres cavallers, que la van recobrar a favor de Próxita, sense quasi resistència. Era costum en prendre possessió cada nou comendador o el seu representant, com a fet testimonial d'aquesta presa, l'anar a la casa castell de la senyoria i tancar i obrir les portes en senyal de vertadera i real possessió. La funció per a la qual va ser construït el castell de Torrent es mantindrà fins a finals del segle XVI, moment en què es van derrocar els seus murs, i el fossat utilitzat com a abocador públic. En 1613 el comendador va donar un establiment a l'Ajuntament per a construir un pòrtic en la mateixa plaça Major, on es col·locarien les carnisseries, amb l'obligació de mantindre-les a costa del comú dels veïns, i el pagament anual d'un cens de sous. En 1808, després de l'autorització papal obtinguda per Carles IV per a la venda de béns de les Ordenes militars, Torrent va ser venut pel rei a Manuel Sixto Espinosa, Conseller d'Estat. El 13 de març de 1847 l'ajuntament de Torrent va determinar comprar la casa castell per a convertir-la en presó i casa jutjat del nou partit judicial. L'historiador Isidro Miquel i Casanova, a la fi del segle XIX es refereix a la torre dient: "... es nota que en algun temps estava circuïda aquesta torre de mur i contramuro, amb els seus fossats corresponents i conductes subterranis, els fonaments de circumval·lació dels quals es van descobrir diverses vegades i molt notablement quan es va construir el conducte de la font pública que existia al peu d'aquesta torre l'any 1851". En 1908 es van derrocar els antics porxos substituyendolos per altres nous. Finalment aquests es van derrocar juntament amb la casa consistorial annexa a la torre, en 1970. En 1973 es van realitzar les obres de rehabilitació d'aquest edifici a càrrec del Ministeri d'Habitatge. La fortalesa actual consisteix en una enorme torre, aïllada en el centre d'una plaça, de planta quadrada i forma prismàtica lleument truncada, té unes dimensions de 13,35 per 13,90 metres de costat per vint-i-dos d'altura i cinc plantes, voltades i compartimentades formant diverses dependències. El terrat té quatre pinacles, un a cada costat, amb la creu de l'ordre hospitalària de huit puntes en representació de les buenaventuranzas. La porta principal està emmarcada per grans pedres i es troba en el primer pis. Antigament l'accés es feia per mitjà d'una escala de fusta, llevadissa; la que hui existeix es va instal·lar amb motiu de la restauració de l'edifici l'any 1973. És la major de les seues característiques de la Comunitat Valenciana. El recinte fortificat del qual va formar part va ocupar la plaça que hui l'envolta. En l'actualitat l'Ajuntament la destina a usos culturals. (C.Pérez-Olagüe)
Fotos
La geolocalització dels elements està en procés de revisió.