Tornar

Iglesia Parroquial de la Asunción de Nuestra Señora

IGPCV
46.249-9999-000022
Denominació
Iglesia Parroquial de la Asunción de Nuestra Señora
Municipi
UTIEL
Comarca
LA PLANA DE UTIEL-REQUENA
Província
València
Localització
Plaza de Santa María s/n
Època
S.XVI
Ús primitiu
Religiós
Estil
Gòtic
Tipologia
Edificis - Edificis religiosos - Esglèsies
Foto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble
Dades de protecció de l'inmoble
Secció
Primera
Classificació
Béns immobles 1ª
Categoria
Monument
Dades de Declaració
Tipus de Protecció
Incoación BIC singular GVA
Data Signatura Acte
17/10/06
Data Publicació DOGV
10/11/06 Vore DOGV
Tipus de Protecció
Declaración BIC singular GVA
Data Signatura Acte
25/07/08
Data Publicació DOGV
30/07/08 Vore DOGV
Data Publicació BOE
13/12/08
Dades d' Entorn
Tipus de Protecció
Entorno de protección BIC genèrico
Data Signatura Acte
11/06/98
Data Publicació DOGV
18/06/98 Vore DOGV
Data Publicació BOE
22/06/98 Vore BOE
Tipus de Protecció
Entorno de protección BIC provisional. Incoación de entorno
Data Signatura Acte
17/10/06
Data Publicació DOGV
10/11/06 Vore DOGV
Data Publicació BOE
01/12/06
Tipus de Protecció
Entorno de protección BIC definitivo. Declaración con entorno
Data Signatura Acte
25/07/08
Data Publicació DOGV
30/07/08 Vore DOGV
Data Publicació BOE
13/12/08
Tipus de Protecció
Entorno de protección BIC definitivo. Planeamiento aprobado
Data Signatura Acte
14/02/14
Data Publicació BOP
09/06/14
Dades de Fitxes Planejament
Tipus de Protecció
Ficha BIC planeamiento
Data Signatura Acte
11/12/13
Dades d' Inscripció
Tipus de Protecció
Inscripción definitiva BIC Ministerio
Data Signatura Acte
01/06/10
N° Inscripció Ministeri
R-I-51-0009587

La magnífica església de La nostra Senyora de l'Asunción d'Utiel és un clar exponent del gòtic meridional, que es defineix per la cerca d'un espai interior únic, de formes rectangulars i quadrades i marcadament tancat de cara al mitjà exterior. Amb sistema perimetral de capelles entre contraforts interiors, respon a la tipologia uninave tan difosa en la Corona d'Aragó i sud de França. La seua construcció continua la trajectòria iniciada en la segona meitat del segle XV dels edificis públics, on noves solucions tècniques i elements decoratius enriqueixen les formes tradicionals, i quan s'introdueix l'ús de pilars i nervadures torsos de secció helicoidal. És llavors quan es construeix l'edifici més significatiu del període, la Llotja de València (1483-98), i en el pla de l'arquitectura religiosa és en la part sud, en contacte amb l'influx castellà (Utiel va pertànyer al marquesat de Villena), on s'alcen les obres més importants. Entre elles, destaca l'església de Santiago de Villena, per influència de la Llotja de València, de gruixuts pilars torsos de vives arestes i una banda de decoració esculpida a manera de capitell. També hi ha elements de secció helicoidal en l'ampliació de la catedral d'Orihuela. En els pilars helicoidals, per la seua cronologia la parròquia d'Utiel sé emparenta també amb el convent de Santa Clara a Múrcia i la part dels peus de la Col·legiata de Gandia. La nau central del temple és un ampli espai rectangular envoltat de cinc capelles per cada costat, construïdes entre els contraforts i un absis de cinc costats, huitavt, amb capelles de planta poligonal irregular de 4 i 6 costats. Mesura en el seu interior 37,7 metres de longitud per 15,10 metres d'amplària als peus i 14, 75 en el presbiteri, les capelles entre contraforts mesuren, entre eixos de les mateixes 5,5 metres les quatre primeres i 6,25 metres la resta, amb una profunditat mitjana de 3,5 metres, la qual cosa dona un total de 22,40 metres d'amplària. L'altura de la nau és de 23 metres. L'interior de la nau està format per una doble estructura d'arcs apuntats situats a dos nivells diferents. L'inferior marca l'accés a les capelles laterals i arranca en mènsules dels contraforts a una altura de 9,80 metres i 12,80 d'altura de la clau, les dovelles estan formades per carreus de pedra llaurada. El segon nivell marca l'arrencada de l'estructura de la coberta, i està format per pilars torsos d'aresta viva, adossats als estreps, que s'alcen fins a l'arrencada de les voltes. Aquests pilars tenen bases semicirculars adornades amb un bordó, i capitells sustentats per dos àngels tenantes d'escuts. D'aquests capitells parteixen els arcs formerers apuntats de traça més senzilla que els que tanquen les capelles i els arcs que configuren la volta. La volta presenta una traça molt singular, ja que els arcs torals són de mig punt en lloc dels usuals apuntats. Tots aquests arcs principals de pedra són torsos, excepte el tercer i el sisé, que tenen estries longitudinals. Aquestes voltes tenen nervadures transversals, tercelets, que arranquen de la clau de l'arc perpany que separa aquestes voltes, aquestes nervadures transversals no són torsas sinó estriades. Als peus de la nau es va construir l'any 1811 el cor alt, sobre tres voltes bufades sustentades per arcs entre pilastres de capitell jònic enguirnaldado. L'aspecte interior de la nau ha patit diverses modificacions. Després de la guerra civil s'afigen en el costat de l'epístola tres grans finestres que desfiguren l'aspecte i el sistema d'il·luminació. La torre campanar va començar a construir-se en el període de 1564-1568, dirigida per Martín de Baca, 40 anys després de l'inici de les obres de l'església. La fàbrica de la torre és de cadirat. El campanar és de planta rectangular i dimensions 7,90 metres per 6,90 metres en la part baixa. L'altura total del campanar és de 45,5 metres. La planta de campanes presenta un gran buit amb arc de mig punt en cadascuna de les seues façanes, i està coberta amb una volta de creueria. A la coberta s'accedeix a través d'una xicoteta escala de caragol. Les cantonades de la torre estan apilastradas, seguint la mateixa modulació que el frontis de la façana principal, i que després apareix en el gir amb la torre del rellotge. Aquestes pilastres apareixen també en el punt mitjà del campanar fins a l'altura de la façana. La capella de la Comunió i la sagristia estan situades en un cos edificat de forma rectangular adossat a l'església en el costat de l'epístola. Per les dades documentals obtingudes aquest cos va poder haver-se construït en dues fases. La primera correspondria a la primitiva capella de la Comunió datada en 1610, aquesta primitiva capella constava d'una nau i tres arcs interiors que suportaven una volta i una coberta de fusta. Sobre aquesta capella es va edificar l'actual en 1905, d'estil neogòtic, d'una sola nau i tres voltes de creueria amb arcs apuntats que deixen entre els contraforts tres capelles d'escassa profunditat en cadascun dels costats. La segona fase correspondria a la construcció de la sagristia a la fi del segle XVII. Al principi consistia en un ampli espai rectangular de 12,5 metres de longitud per 8,20 metres d'amplària amb una altura de 9 metres cobert per una volta plana. Aquest gran espai va romandre sense modificacions fins a mitjan aquest segle, en el qual es va subdividir amb la col·locació d'un forjat intermedi. A l'exterior l'aspecte de l'església és molt sobri, destaquen els seus alts murs llisos fins a l'altura de la primera cornisa que correspon a la coberta de les capelles laterals de la nau central. Aquest mur engloba els contraforts que apareixen vistos a partir d'aquesta altura fins a la cornisa de la nau central. Els contraforts varien en altura, corresponent els més alts als arcs perpanys, de les dues primeres voltes comptant des dels peus del temple. La fàbrica de les cantonades d'aquests és de carreus vistos i la resta de maçoneria. Entre els murs i sobre les capelles laterals se situen les finestres que amb arcs de mig punt, il·luminen la nau central, el jambeado de les finestres és de carreus llaurats que es troben ocults després del morter que revist l'exterior de la façana. Disposa de dues portades; la principal als peus de la nau és la que dona al carrer Sant María. Treballada en pedra, de 1625, d'estil manierista és molt senzilla en la seua composició. Les seues motlures són quasi planes i està adornada amb pinacles rematats per boles. Sobre ella es troba la finestra situada en eix de la nau, realitzada igual que la porta amb una molduración senzilla. La rematada es compon d'una cornisa correguda sobre la qual s'han disposat senzills frontons entre pilastres amb el corresponent a la portada principal d'un traçat corb. En la façana que dona a la plaça de l'Ajuntament s'obri la porta lateral del centre, de la mateixa traça que l'anterior i realitzada en data posterior. Està composta igualment per un arc de mig punt però a diferència de l'altra porta està emmarcada per dues pilastres a cada costat, amb fornícula rematada amb un frontó. (Servei de Patrimoni Arquitectònic i Mediambiental)

Fotos

Foto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble

La geolocalització dels elements està en procés de revisió.