Antiguo Monasterio de San Jerónimo de Cotalba
- IGPCV
- 46.023-9999-000007
- Denominació
- Antiguo Monasterio de San Jerónimo de Cotalba
- Municipi
- ALFAUIR
- Comarca
- LA SAFOR
- Província
- València
- Localització
- Tossalet de Cotalba
- Època
- S.XV; S.XVI; S.XVII; S.XVIII
- Ús primitiu
- Conventual
- Ús actual
- Residencial
- Estil
- Renaixement
- Tipologia
- Edificis - Edificis religiosos - Monestirs
El monestir s'alça sobre el Tossalet de Cotalba en el terme d'Alfauir en un entorn natural privilegiat i a uns huit quilòmetres de Gandia. Es tracta d'una de les construccions monàstiques més notables de la Comunitat Valenciana, fet que es veu accentuat per la diversitat estilística del seu conjunt que, arrancant d'una primitiva estructura gòtica medieval es desenvolupa fonamentalment des del segle XVI al XVIII. De manera sintètica podríem destacar dins de l'edifici quatre grups constructius amb característiques homogènies: la torre de l'homenatge o de les campanes, l'Església, el claustre en les seues dues plantes i les dependències del monestir pròpiament dites. La torre de l'homenatge o de les campanes és el centre d'atenció de l'edifici que sobreïx pel seu volum i altura. Es tracta d'una torre realitzada a base de maçoneria per filades i remata en la part superior amb els merlets característics de les fortificacions medievals. En la base de la torre es troba la làpida commemorativa de la fundació del monestir: " El molt alt Senyor Don Alphons, fill de l'infant En Pere, duch de Gandia, marqués de Villena, comte del Ribagorca e de Dénia, fundá aquest monestir a honor de Déu e de Sant Jeroni, l'any Mil CCCLXXXVIII". L'església és un espai únic de planta basilical sense creuer que aquesta dins de la tipologia tradicional i característica del gòtic valencià-català. S'ordena en quatre trams de volta coberts per arcs de creueria. Compta amb un presbiteri rectangular amb afegits barrocs i un cor elevat amb volta estavellada. Les capelles laterals se situen entre els contraforts interiors trobant-se sepultures en algunes d'elles. La portada, molt deteriorada, és molt senzilla i segueix l'esquema típic d'estructura ogival motlurada. L'actual capella de la Verge de la Salut va ser l'antiga Sala Capitular del monestir. Adossat als seus murs es troba el sarcòfag en pedra tallada dels fills del Duc Alfons el Vell: Juan i Blanca. Aquesta és un exemple de l'escultura funerària gòtica valenciana. L'altar sembla ser de factura més moderna. El claustre aquesta format per dues plantes superposades, es tracta d'una de les parts més belles de tot el monestir. La part inferior és considerada com un dels més clars exemples del gòtic mudèjar del país i es tracta d'un espai policrom obert amb nervadures. En l'angle més pròxim a l'església trobem una escala helicoidal quasi flamígera. La part superior del claustre té elements que el situen en el segle XVI: la coberta amb nervadures medievals s'oposa als arcs rebaixats de l'exterior. El motlurat i la tipologia constructiva són d'un major gust renaixentista. Les dependències monacals. L'interior del monestir presenta a vegades uns recorreguts intricats i tortuosos i presenta variades dependències. El cos de residència monacal aquesta format per trenta-sis cel·les entre les quals sobreïx la cel·la prioral on va residir el rei Felip II (1586). A més el monestir té nombroses sales i salons amb solució constructiva similar: volta de canó amb arcs fajones que reparteixen el pes de la coberta. Són també interessants l'aqüeducte de factura gòtica, els jardins i espais adjacents al monestir que configuren espais ambientals de gran interés paisatgístic. (Servei de Patrimoni Arquitectònic i Mediambiental)
Fotos
Plànol
La geolocalització dels elements està en procés de revisió.