Monasterio de San Miguel de los Reyes

Dades de protecció de l'inmoble

Secció

Primera

Classificació

Béns immobles 1ª

Categoria

Monument

Dades de Declaració

Tipus de Protecció

Declaración BIC singular GVA

Data Signatura Acte

03/10/08

Data Publicació DOGV

07/10/08 Vore DOGV

Data Publicació BOE

19/12/08

Tipus de Protecció

Incoación BIC singular GVA

Data Signatura Acte

26/12/06

Data Publicació DOGV

22/01/07 Vore DOGV

Data Publicació BOE

12/03/07

Dades d' Entorn

Tipus de Protecció

Entorno de protección BIC definitivo. Declaración con entorno

Data Signatura Acte

03/10/08

Data Publicació DOGV

07/10/08 Vore DOGV

Data Publicació BOE

19/12/08

Tipus de Protecció

Entorno de protección BIC provisional. Incoación con entorno

Data Signatura Acte

26/12/06

Data Publicació DOGV

22/01/07 Vore DOGV

Data Publicació BOE

12/03/07

Dades de Fitxes Planejament

Tipus de Protecció

Ficha BIC planeamiento

Data Signatura Acte

26/01/01

Dades d' Inscripció

Tipus de Protecció

Inscripción definitiva BIC Ministerio

Data Signatura Acte

01/06/10

N° Inscripció Ministeri

R-I-51-0007260

En la zona nord de la ciutat al costat de l'antiga carretera a Barcelona, hui avinguda Constitució, es troba l'antic Monestir de San Miguel dels Reis. La fundació es deu al Duc de Calàbria i Germana de Foix, a causa del desig d'aquesta de ser enterrada en un monestir jerònim. El monestir de va alçar sobre unes construccions anteriors. Així es tenen notícies que en aquest lloc va haver-hi una alqueria islàmica i el monestir cistercenc de Sant Bernat de Rascanya. Aquest monestir va ser realitzat en el segle XIV, entre els anys 1382 i 1387. Era de planta quadrada realitzat amb fàbrica de tapial, morter i verdugadas de rajola per al claustre i dependències. El cadirat únicament es va utilitzar en els arcs del claustre, cantonades, recercado de les portes i en els arcs pilastres i nervis de l'església. El claustre tenia dues plantes la inferior amb galeria d'arcs apuntats i la superior amb pilars de rajola. Al voltant del claustre es disposaven les dependències comunes, mentre que en la planta superior de trobaven les cel·les. L'església era d'una nau voltada amb cinc capelles entre contraforts a cada costat i capçalera recta. Després de la capçalera es trobava un xicotet claustre amb la residència de l'abat i la infermeria. En 1544 per butla papal se suprimeix el convent cistercenc i s'instal·la un monestir de jerònims que prendria el nom de San Miguel dels Reis, prenent possessió aquesta ordre en 1546. El projecte va ser realitzat per Alonso de Covarrubias juntament amb Juan de Vidaña. Es contemple l'ampliació de l'església cistercenca i la construcció d'un nou claustre al sud del conjunt, mantenint-se el claustre nord. Els claustres estaven units per una escala. La construcció va començar en 1548 quedant-se al capdavant de les obres Vidaña. En 1550 va morir el duc llegant gran part dels seus diners. Les obres es van paralitzar quasi vint anys reprenent-se en 1571 i concloent-se en 1607. Durant la construcció es va canviar d'ubicació la capella dels Reis alçant-se en el costat oest del claustre. En 1580 es va decidir que el claustre anara més senzill que en el projecte de Covarrubias, prenent com a exemple el claustre dels Evangelistes de l'Escorial. En aquest moment estava dirigint les obres Juan d'Ambuesa. A partir de 1600 realitza les obres Juan Cambra, qui va realitzar l'escala imperial, va acabar la capella dels Reis i les arquerías del costat d'oest i nord del claustre. El claustre va ser acabat en 1607. Aquesta dividit en dues plantes, en la inferior es troben les dependències comunes com ara: la sala capitular a l'est, la llibreria al sud i l'aula per a llegir i capella dels Reis en el costat oest. La planta principal i la superior es trobaven les cel·les. La cel·la del prior estava situada en el primer pis de la torre sud-est. La nova església va ser començada en 1623 aprofitant l'anterior construcció cistercenca, acabant-se cap a mitjan segle encara que cap a finals s'estaven acabant les torres i les escultures de la portada realitzades per Raimundo Capuz. Va ser realitzada per Pedro Ambuesa. L'església és de planta de creu llatina amb capelles entre contraforts amb cor alt als peus i una cúpula sobre el creuer. Està coberta amb volta de canó realitzada en cantería. L'alçat interior de realitza amb pilastres toscanes d'ordre gegant amb fust acanalat i el terç inferior amb una acanaladura diferent. En la intersecció de la nau amb el creuer s'alça una cúpula sobre un alt tambor perforat per finestres. A l'exterior la cúpula està coberta amb teula blava. La façana aquesta flanquejada per dues torres realitzades amb carreus, dividides en tres cossos per cornises. Així en el cos inferior s'obri una obertura rectangular, mentre que en l'intermedi s'obrin dues obertures. Totes dues torres estan rematades per un cos de campanes rematat per piràmides i boles. La part central es divideix en tres cossos, en l'inferior s'obri la portada de llinda d'accés amb tres columnes dòriques a cada costat sobre alts pedestals. En el cos superior hi ha sis columnes jòniques, també elevades per pedestals, que flanquegen el nínxol central en el qual es troba la imatge de San Miguel. El cos superior degué realitzar-se posteriorment en incorporar columnes salomòniques obrint-se en el centre una obertura rectangular. En el segle XVIII es van realitzar diferents obres en el monestir. Així el retaule major de l'església va ser canviat per l'actual realitzat pel monjo José Cavaller realitzats amb taracea de marbre de diversos colors. A Fra Atanacio de Sant Jerònim es deu l'enllosat, la balustrada, els fronts de les graderies i tres retaules per a les capelles laterals. En 1756 es va decidir derrocar el claustre nord començant la nova construcció en 1763 pel costat aquest. Únicament es va construir íntegrament la part aquest, quedant inconclusa la parteix nord, així com també la torre nord-est. Sí que va ser realitzada la fonamentació. En aquest claustre es trobava el refetor i les cuines en la planta baixa mentre que en les plantes superiors es disposaven les cel·les. Ja en el segle XIX, va ser ocupat per les tropes franceses, tornant a instal·lar-se la comunitat en 1814. Uns anys més tard va passar a Casa de Beneficència fins a 1823 any en què torna la comunitat. El monestir queda definitivament abandonat en 1835 passant a l'Estat. En 1843 el conjunt és subhastat i adquirit per un particular que pretenia vendre els materials. La intervenció de l'Ajuntament i de l'Acadèmia de Belles arts de Sant Carles va evitar la seua demolició. Cap a mitjan segle l'Ajuntament va instal·lar un asil de mendicitat, per a en 1860 instal·lar la presó de dones provisionalment. També va ser utilitzat com a magatzem. En 1874 Tomás Aranguren va redactar el projecte de condicionament com a Presidi Nacional. Del projecte original només es va executar part. Així es van construir 864 cel·les, ampliandóse posteriorment amb 200 més. També es va realitzar un mur perimetral amb torres de vigilància a les cantonades. L'adequació va ser conclosa en 1886. Es van construir la galeria i la torre nord-est del claustre nord. En el claustre es va construir una galeria que va eliminar la capella dels Reis, la biblioteca, les sobreceldas i els caminadors del claustre i sobreclaustro d'aquest panda oest. Les torres angulars van ser buidades. Es va respectar la façana, l'escala imperial i les arquerías del claustre. La resta de les obres van consistir en l'obertura o encegat d'obertures i a dotar de nou pavimentat a tot l'edifici. En 1962 va passar a ser propietat de l'Ajuntament i de la Diputació de València, encara que el presidi no es va clausurar fins a 1966. Després d'aqueixa data va servir com a col·legi i com a magatzem d'embargaments. A partir dels anys 80 va començar la seua posada en valor, realitzant-se la seua restauració a partir de mediats de la dècada dels 90. En 1995 es va plantejar la possibilitat que el Monestir de San Miguel dels Reis albergara la Biblioteca Valenciana. La rehabilitació i restauració del monestir es va realitzar procurant el rescat de la memòria dels valencians, i la recuperació física d'un patrimoni d'alt valor arquitectònic, destinant-lo a un ús cultural. En l'actualitat el claustre sud alberga les zones d'ús públic. Les dependències del claustre nord són d'ús restringit, amb accés independent des de l'esplanada. En les ales nord i oest es troben els depòsits de llibres i documents. En aquest pati es poden veure l'exposició del monestir cistercenc i la intervenció inconclusa del segle XVIII. També s'ha deixat constància de la presó en mantindre els cossos nord i oest. S'ha eliminat en part el mur perimetral, deixant únicament la porta d'accés del conjunt que dona a l'esplanada. Durant la rehabilitació va ser completada la torre nord-est, aquesta reintegració arquitectònica es va realitzar amb la finalitat de donar una visió completa del monestir realitzada amb certes abstraccions per a diferenciar-la. Finalment va quedar obert al públic com a Biblioteca Valenciana l'any 2000.

Fotos