Iglesia Parroquial de San Esteban Protomártir
- IGPCV
- 46.250-9999-000146
- Denominació
- Iglesia Parroquial de San Esteban Protomártir
- Municipi
- VALÈNCIA
- Comarca
- VALÈNCIA
- Província
- València
- Localització
- Plaza de San Esteban, 1
- Ús primitiu
- Religiós
- Ús actual
- Religiós
- Estil
- Barroc
- Tipologia
- Edificis - Edificis religiosos - Esglèsies
En el centre històric de la ciutat al costat de l'Almudín i el Museu de la ciutat es troba aquesta església. Es tracta d'una de les primera esglésies fundades després de la reconquesta cristiana, pel bisbe Pere d'Albalat, sobre una mesquita. Es té constància que es va realitzar una primera construcció, a causa del document conservat de 1276 en què es fa referència a la nova construcció de les parròquies excepte la de Sant Tomàs. En el segle XV, en 1472, es va realitzar la renovació de la capçalera. Les obres en l'edifici es van prolongar fins al segle XVI. Per problemes d'estabilitat es van capitular noves obres a principis del segle XVI. Així en 1514 es van iniciar amb l'enderrocament de la nau primitiva i es van realitzar nous fonaments des del presbiteri. Al començament del segle XVII presenta novament problemes a la fàbrica pel que es decideix reconstruir l'església realitzant-se pràcticament com ens ha arribat. En 1608 la capella major i el tram de la nau comencen a ser alçats segons les traces de l'arquitecte Francesc Antón. La capçalera estava formada per un polígon de cinc costats i la nau central estava coberta per voltes de creueria amb clau central realitzades amb pedra i plementería de rajola. En aquest moment es va realitzar la portada lateral. Es tracta d'una portada de llinda amb pilastres dòriques amb entaulament superior. El segon cos va ser realitzat a principis del segle XX; l'original degué ser molt semblant al de la portada de l'Església Parroquial de Sant Andrés. A la fi del segle XVII es va renovar la decoració com en altres esglésies, encara que en aquesta la volta de creueria no va ser recoberta per una volta de canó paredada. La decoració es va realitzar sobre la base d'esgrafiats i yeserías. Els esgrafiats van ser realitzats pel pintor José Gomar i el tallista Dies. Els elements estructurals es van realitzar en color gris, així es poden observar en les pilastres, arcs fajones, nervis de les voltes, arcs i intradós d'aquests. Sobre fons blau es van realitzar els esgrafiats dels plans llisos, en les embocadures de les capelles i en la plementería de les voltes. En el fris de l'entaulament es va utilitzar el fons roig. Les yeserías es troben en les pilastres, finestres i en la cornisa superior, estan realitzades sobre la base de motius vegetals, caps d'àngels i àngels. En la seua realització van participar Vicente Robira, Tomás Artigues, Sebastián Martínez i el tallista Bauset entre altres. L'estil d'aquesta decoració s'ha posat en relació amb Juan Pérez Castiel. La Confraria de Notaris, amb patronat de capelles a l'església des d'antic, en 1682 va construir tres capelles als peus, sent la més interessant la central coberta amb cúpula i llanterna. En aquesta capella es troba la pila baptismal de Sant Vicent Ferrer i Sant Lluís Bertrán. En el costat de l'epístola es troba la capella de la Comunió. Va ser realitzada en 1696. Consta de tres trams, cobert el central amb cúpula i decoració de similars característiques que l'església. A la fi del segle XVII es van portar a terme les dues portades als peus de l'església. Ambdues són de similars característiques. Són de llinda amb pilastres dòriques sobre les quals es desenvolupa un entaulament. En la part superior en el centre es troba l'emblema de la Confraria de Notaris flanquejat per dues piràmides. Als peus sobre la part esquerra de la façana s'alça el campanar. Es tracta de l'únic element que manté l'estructura original, es conserva l'escala de caragol i part d'alguns murs embolicats per l'actual campanar. El cos de campanes està realitzat en rajola i presenta una obertura amb arc de mig punt en cadascun dels costats flanquejats per pilastres dòriques. Presenta una cornisa amb modillones en la part baixa i en la part superior. Va ser recrecido en 1755 amb el cos superior rematat per un cupulín. Les últimes reformes es van realitzar al començament del segle XIX. Segons projecte de Cristóbal Sales es va renovar el presbiteri en 1800. Es canvie la seua traça poligonal en semicircular amb estil neoclàssic. Es va cobrir amb una volta de forn decorada amb pintures al fresc realitzades per Vicente López. L'altar major va ser realitzat per Manuel Blasco amb empremta neoclàssica. En 1936 l'església encara que va ser saquejada va patir menys desperfectes que moltes altres esglésies de la ciutat.
Fotos
La geolocalització dels elements està en procés de revisió.