Tornar

Palacio de los Catalá de Valeriola

IGPCV
46.250-9999-000151
Denominació
Palacio de los Catalá de Valeriola
Municipi
VALÈNCIA
Comarca
VALÈNCIA
Província
València
Localització
Plaza de Nules, 2
Època
S.XV al S.XX
Ús primitiu
Residencial
Ús actual
Administratiu
Estil
Gòtic - Barroc
Tipologia
Edificis - Edificis residencials - Cases - Palaus
Foto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble
Dades de protecció de l'inmoble
Secció
Primera
Classificació
Béns immobles 1ª
Categoria
Monument
Dades de Declaració
Tipus de Protecció
Declaración BIC singular GVA
Data Signatura Acte
28/09/07
Data Publicació DOGV
05/10/07 Vore DOGV
Data Publicació BOE
24/01/08
Tipus de Protecció
Incoación BIC singular GVA
Data Signatura Acte
13/04/07
Data Publicació DOGV
02/05/07 Vore DOGV
Dades d' Entorn
Tipus de Protecció
Entorno de protección BIC genèrico
Data Signatura Acte
11/06/98
Data Publicació DOGV
18/06/98 Vore DOGV
Data Publicació BOE
22/06/98 Vore BOE
Tipus de Protecció
Entorno de protección BIC definitivo. Planeamiento aprobado
Data Signatura Acte
20/02/15
Data Publicació BOP
23/06/15
Tipus de Protecció
Entorno de protección BIC definitivo. Planeamiento aprobado
Data Signatura Acte
21/07/16
Data Publicació BOP
03/08/16
Tipus de Protecció
Entorno de protección BIC definitivo. Declaración con entorno
Data Signatura Acte
28/09/07
Data Publicació DOGV
05/10/07 Vore DOGV
Data Publicació BOE
24/01/08
Tipus de Protecció
Entorno de protección BIC provisional. Incoación con entorno
Data Signatura Acte
13/04/07
Data Publicació DOGV
02/05/07 Vore DOGV
Dades de Fitxes Planejament
Tipus de Protecció
Ficha BIC planeamiento
Data Signatura Acte
08/01/16
Tipus de Protecció
Ficha BIC planeamiento
Data Signatura Acte
24/11/14
Dades d' Inscripció
Tipus de Protecció
Inscripción definitiva BIC Ministerio
Data Signatura Acte
09/12/08
N° Inscripció Ministeri
R-I-51-0012187

El palau dels Catalá de Valeriola, igual que moltes altres cases pairals valencianes, són el fruit de múltiples intervencions i reformes, d'acord amb les necessitats de la família que ho habita i els gustos imperants a cada moment històric. La primitiva casa solar, pertanyent al vincule dels Valeriola, degué ser reconstruïda en l'últim terç del segle XV, probablement en el mateix període en què aquesta família va afavorir diverses obres en la immediata església de Sant Lorenzo. La seua orientació era completament diferent a l'actual, ja que la porta principal se situava en l'històric carrer de Catalans, hui de Samaniego i no en l'actual plaça de Nules, ocupada parcialment per una xicoteta casa propietat del Marqués de Llançol de Romaní, el palau del qual, situat enfront del mateix immoble, va ser l'antiga casa solar dels Catalá, dels quals prenia nom el referit carrer. L'edifici, seguint les pautes del gòtic civil de la Corona d'Aragó, s'organitza entorn d'un pati central, d'on arranca una monumental escala en angle que condueix a les dependències de la planta noble, estant decorada la seua baranda per una feta fallida motlurada en ziga-zaga. De la fàbrica gòtica, tan sols ens resten alguns elements estructurals, com ara la referida escala, els arcs escarsers que delimiten el pati i la llinda d'un dels finestrals geminats. En 1513, la casa va ser comprada al seu sogre per Guillermo Ramón Catalá, el qual prendrà el nom i les armes d'aquest llinatge. No obstant això, la casa no revertirà en el mateix fins a la mort de la seua esposa en 1531. Dos anys més tard va comprar l'immediat forn de Sant Lorenzo i les dues casa contigües a aquest, que posteriorment seran integrades a la casa. Sent en aquest palau, on Bernardo Guillem Catalá de Valeriola va fundar en 1595 la cèlebre Acadèmia dels Nocturns, una de les diverses institucions que van estar sota el mecenatge d'aquesta singular família valenciana. En 1695, Otger Catalá de Valeriola, després d'un llarg procés contra el Duc de Gandia, va heretar els vincles pertanyents a la Casa dels Centelles, prenent la possessió dels Marquesats de Nules i Quirra. Serà a partir d'aquest moment, quan aquesta família afronta una important renovació de la seua antiga casa solar. D'aquesta forma en 1715 se signen capitulacions amb José Padilla, en les quals s'estipula una nova ordenació de les estades de la casa, afectant de manera important als elements estructurals d'aquesta, amb la renovació de les cobertes, obertura de balcons i construcció d'una nova escala interna, rematada amb un miramar a imitació de l'existent en el palau de la vila de Nules. No obstant això, la gran reforma de l'immoble en la seua configuració actual, no tindrà lloc fins a 1727, quan es compra la casa contigua, propietat del referit Marqués de Llançol de Romaní, en el solar i el carrer del qual adjacent s'establirà l'actual plaça de Nules i la nova façana principal; incorporant-se a l'edifici les dues últimes plantes de l'immediat forn de Sant Lorenzo, per la qual cosa el nou palau, ocuparà pràcticament la totalitat de la poma. Les noves obres seran empreses per Vicente Catalá de Valeriola, nebot carnal de l'arquitecte valencià Josep de Cardona i Pertusa. No sabem fins que punt aquest arquitecte va poder participar en la configuració de les traces de la nova façana, no obstant això en les mateixes es pot apreciar una certa tradició classicista, afavorida pels cercles novatores i matemàtics del primer terç del segle XVIII, en els quals va participar directament el referit artífex. Així mateix, hem de tindre en compte que la façana presentava, originàriament, un aspecte més auster que l'actual, amb les obertures perfilades per senzilles bandes amb orelleres, les quals fins i tot poden ser observades al balcó del pis alt que dona al carrer Samaniego. Les actuals motlures i frontons triangulars no han de ser anteriors al primer terç del segle XIX, repetint-se en diversos immobles de la ciutat edificats en aquest període. L'execució material de la nova fàbrica degué ser realitzada per Felipe Rubio el Major, mestre d'obres que va treballar assíduament per al Marqués de Nules, documentant-se les seues intervencions en el palau entre els anys 1731 i1738. La façana construïda de forma longitudinal a la nova plaça, va suposar el canvi d'orientació de tot l'edifici, d'ací la desacostumada longitud del vestíbul fins a arribar al primitiu pati gòtic. En la mateixa es reflecteixen a l'exterior els quatre nivells tradicionals en què es divideixen els palaus valencians, amb el semisoterrani, dedicat a magatzem; l'entresol, utilitzat com a planta de serveis; la planta noble, on es troba la residència senyorial i el pis alt, on se situen les habitacions dels criats i les golfes. Tot el cos de la façana, aquesta construït en una sòlida fàbrica de rajola, assentada sobre un basament de carreus a manera de sòcol, destacant els grans balcons de la planta noble, recolzats sobre tornapuntas. La porta principal, amb llinda de cantería, dona pas a un ampli vestíbul dividit en dues crugies per un arc carpanell; al voltant del qual s'obrin diverses dependències i les dues escales laterals que donen pas a l'entresol i la planta principal. En extingir-se la Casa dels Catalá de Valeriola amb la defunció de la Duquessa d'Almodóvar en 1814, el palau va passar a ser propietat de la família dels Escofet, substituint-se l'escut dels Catalá que figurava sobre la llinda de la porta, pel magnífic blasó barroc d'aquest llinatge. Posteriorment, es va realitzar una font intervenció neogòtica al pati, en el qual es van obrir grans balconades sobre els arcs escarsers i es va reformar la porta d'accés al pis principal, d'acord amb altres intervencions historicistes que es donen en aqueixos moments a la ciutat. Fins fa uns anys el palau es trobava dividit en diversos habitatges. En l'actualitat s'aquesta realitzant la restauració de l'edifici. (Servei de Patrimoni Arquitectònic i Mediambiental)

Fotos

Foto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble

La geolocalització dels elements està en procés de revisió.