Tornar

Iglesia de San Agustín, Iglesia Parroquial de Santa Catalina y San Agustín

Codi
46.15.250-003
Denominació
Iglesia de San Agustín, Iglesia Parroquial de Santa Catalina y San Agustín
Altra denominació
Iglesia de San Agustín. Antiguo Convento de Agustinos
Municipi
VALÈNCIA
Comarca
VALÈNCIA
Província
València
Localització
C/ Nuestra Señora de Gracia (Plaza San Agustín), 5
Època
S. XIII al S.XVII
Ús primitiu
Conventual
Ús actual
Diocesà
Estil
Gòtic - Barroc
Tipologia
Edificis - Edificis religiosos - Esglèsies
Foto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble
Dades de protecció de l'inmoble
Secció
Primera
Classificació
Béns immobles 1ª
Categoria
Monument
Estat
Declaració singular
Modalitat
BIC VALENCIA
Anotació Ministeri
R-I-51-0012183
Data disposició
28/09/07
Fecha publicación DOGV DOGV
05/10/07
Data publicació BOE
24/01/08
Publicacions DOGV
Incoación
Declaración
Dades de l'entorn de protecció
Tipus de delimitació
Delimitat - Delimitació definitiva - Declaració amb entorn Veure delimitació al mapa
Data publicació BOE
24/01/08
Publicacions DOGV
Incoación
Declaración
Data disposició
28/09/07
Fecha publicación DOGV
05/10/07

L'Església Parroquial de Santa Catalina i Sant Agustí, és l'església de l'antic convent de frares ermitans de Sant Agustí assentats a València en el segle XIII. El convent comptava amb un claustre al costat de l'església, ocupant el jardí actual adjacent, amb setze arcades per colla. En el segle XVII es va construir un altre claustre cap al costat nord, i l'anterior es va elevar en una planta. Entre tots dos claustres se situe el refetor en la planta baixa i en la superior la biblioteca. Durant la Guerra d'Independència va servir com a caserna a les tropes franceses en 1812. El temple va ser renovat en 1815. Després de la desamortització de 1836 les dependències conventuals van ser utilitzades com a presidi fins al seu enderrocament en 1904, quedant únicament l'església oberta al culte. L'església d'una sola nau amb capelles entre contraforts té un absis poligonal de cinc costats cobert amb volta de creueria estavellada, mentre que els sis trams de la nau ho fan amb voltes de creueria simple, el tram més pròxim al presbiteri és de major amplària i es correspon amb dues capelles. Presenta cor alt als peus en el qual es troba l'única clau original. En 1692 es va afegir un revestiment barroc, que va ser repristinado a partir de 1940. A l'exterior és compacte destacant l'absis i la torre campanar. La portada lateral degué realitzar-se durant el primer terç del segle XVII. Està flanquejada per parells de columnes dòriques sobre pedestals, rematada amb un frontó corb partit; en la part superior una fornícula entre volutes amb la imatge del sant titular, rematada per un frontó triangular partit. En 1912 es va realitzar un nou campanar a càrrec de Luis Ferreres qui li va conferir un aspecte eclèctic. Després de la Guerra Civil va quedar molt afectada pel que es va pensar en el seu enderrocament. Javier Goerlich va realitzar una intervenció, en 1940, que li va donar el seu aspecte actual. Els detalls decoratius i els retaules neogòtics van ser realitzats per José Justo Villalba. Aquesta intervenció s'acusa en la façana als peus i en el campanar.

Fotos

Foto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble

La geolocalització dels elements està en procés de revisió.