Tornar

Iglesia Parroquial de los Santos Juanes

Codi
46.15.250-062
Denominació
Iglesia Parroquial de los Santos Juanes
Altra denominació
Iglesia Parroquial de San Juan del Mercado
Municipi
VALÈNCIA
Comarca
VALÈNCIA
Província
València
Localització
Plaza del Mercado s/n
Època
S.XIV - S.XVII - S.XVIII
Ús primitiu
Religiós
Ús actual
Religiós
Estil
Gòtic - Barroc
Tipologia
Edificis - Edificis religiosos - Esglèsies
Foto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble
Dades de protecció de l'inmoble
Secció
Primera
Classificació
Béns immobles 1ª
Categoria
Monument
Estat
Declaració singular
Modalitat
BIC VALENCIA
Anotació Ministeri
R-I-51-0001207
Data disposició
21/02/47
Data publicació BOE
26/02/47
Dades de l'entorn de protecció
Tipus de delimitació
Delimitat - Delimitació definitiva - Planejament especial aprovat Veure delimitació al mapa
Planejaments
Nom Informe Data informe Data publicació BOP
Plan General de Ordenación Urbana
Catálogo de bienes y espacios protegidos. Plan General Ordenación Urbana. Homologación. Favorable24/11/14
PEP 06-07 Entornos de los BICS Zona Central de Ciutat Vella Favorable08/01/1603/08/16

En una de les zones comercials més antigues de la ciutat, al costat de la Llotja i al Mercat Central, es troba aquesta església l'origen de la qual, encara que incert, es creu anterior a 1240. Es tenen notícies documentals de la seua existència com a parròquia en 1245. En 1311 va ser edificada en estil gòtic després d'un incendi. Es tracta d'una església d'estructura gòtica amb diferents transformacions al llarg del temps segons els gustos del moment. D'una sola nau i capelles entre contraforts i capçalera poligonal. Presenta capella de la comunió adossada al costat de l'evangeli. A la fi del segle XVI després d'un incendi que va afectar la capçalera es va decidir reedificarla. Es realitza amb planta poligonal i coberta de creueria, afegint el trasagrario i les dues sagristies juntament amb altres dependències formant en planta un espai trapezoidal, que a l'exterior presenta dues portades i una galeria d'obertures en la part alta de la façana. Entre els anys 1693 i 1702 es va executar la renovació barroca. Fonamentalment aquesta va consistir en el revestiment petri exterior, realitzar la nova decoració al fresc de la volta i una nova composició estilística en els fronts interiors de la nau. D'aquesta manera a l'interior es va disposar una profusa decoració que recorre pilastres, entaulament i en la part superior dels accessos a les capelles laterals. Aquesta decoració es desenvolupa a base s'estuque amb motius vegetals, garlandes, òculs el·líptics i escultures en les pilastres i sobre les arcades d'entrada a les capelles. Les capelles laterals van ser cobertes amb voltes bufades i les finestres gòtiques que fins i tot s'adverteixen en l'exterior van ser encegades. Les voltes gòtiques van quedar cobertes per una volta de canó amb llunetes que va ser decorada amb pintures al fresc. Aquestes pintures es van iniciar en 1697 pels germans Vicente i Agustín Guilló els qui van realitzar onze de les dotze llunetes. Sembla ser que el seu treball no gust pel que es va contractar a Antonio Palomino en 1699, concloent est els treballs. Es van realitzar també les portades i la torre del rellotge en la capçalera. Entre 1643 i 1653 es va realitzar la capella de la Comunió de planta de creu amb l'eix longitudinal més desenvolupat. Presenta cúpula sobre petxines amb tambor que a l'exterior està coberta amb teula blava vidriada i rematada per una llanterna. A l'exterior destaca la façana de la capçalera, que dona a la plaça del mercat, en la qual es disposen dues portades de llinda amb pilastres sobre pedestals i rematades per frontons triangulars. Entre les dues portades es troba un altorrelieve realitzat per Jacobo Bertessi que representa a la Verge del Rosari. En la part superior de la façana es disposa la galeria d'obertures, anteriorment esmentada. Es remata l'imafronte amb un ampit amb boles i piràmides, situant-se en el centre una torre-rellotge amb una profusa decoració. La façana als peus del temple té una gran rosassa, encegat en l'actualitat, sota el qual se situa la portada. Aquesta és de llinda i abocinada, amb volutes en la part superior a manera de frontó partit, i un bordó que s'adeqüen a la rosassa. Té dues portades laterals, una que dona al carrer Vell de la Palla amb columnes sobre pedestals i una cornisa feta fallida sobre la qual se situa el segon cos amb una profusa decoració d'escultures i talles. La portada de la plaça de Sant Joan juntament amb les dues de la capçalera, realitzades per Bautista Bonet, exemplifiquen la influència dels dissenys de tractadistes com Serlio i Andrea Pozzo. La capella de la Comunió va ser renovada entre 1782 i 1786 per Joaquín Martínez en estil neoclàssic i frescos de José Vergara. Durant la Guerra Civil va patir un va incendiar que va destruir gran els béns mobles i va danyar considerablement les pintures al fresc. Al llarg del segle XX es van realitzar diverses restauracions parcials, sent la més destacada la de la façana de la capçalera.

Fotos

Foto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble

La geolocalització dels elements està en procés de revisió.