Convento Colegio Escuelas Pías
- IGPCV
- 46.250-9999-000157
- Denominació
- Convento Colegio Escuelas Pías
- Altra denominació
- Iglesia de las Escuelas Pías
- Municipi
- VALÈNCIA
- Comarca
- VALÈNCIA
- Província
- València
- Localització
- C/ Carniceros, 6
- Època
- S.XVIII (1739 - 1742) convento y colegio; (1767) iglesia
- Ús primitiu
- Docent
- Ús actual
- Docent
- Estil
- Barroc
- Tipologia
- Edificis - Edificis religiosos - Convents
En el barri de Velluters, ocupant quasi una poma completa, es troba el Col·legi de l'Escola Pia construït en el segle XVIII. Es tracta d'un conjunt format pel convent, el col·legi i l'església. En un primer moment es va alçar el col·legi i el convent per l'arquitecte de l'orde escolàpia Blas de l'Esperit Sant. Sota l'impuls de l'arquebisbe Mayoral es van iniciar les obres de l'església en 1767, segons les traces de José Puchol col·laborant també Antonio Gilabert, fins que posteriorment passe a encarregar-se de l'obra Gilabert amb una millora del projecte. L'església és de planta circular amb un diàmetre de 24,5 metres. A l'interior presenta tres cossos en alçat. El primer cos s'estructura amb pilastres estriades corínties entre les quals es desenvolupa el motiu palladiano amb un ordre menor, que dona pas als deu espais radials. D'aquests espais radials huit són exedras amb fons còncau entre machones trapezoidals, mentre que els altres dos són rectangulars es corresponen amb la capella major i l'entrada exterior, una de les exedras és l'entrada des de les dependències col·legials. El segon cos, molt més senzill, s'organitza mitjançant espais de llinda amb columnes en el front. Una barana recorre l'espai protegint el pas que comunica les diferents tribunes. La part superior s'estructura mitjançant deu finestres rectangulars, que recauen sobre les tribunes inferiors, nínxols en els machones i requadres amb decoració. Sobre aquest cos es volteja la gran cúpula semiesfèrica amb una llanterna central amb deu finestres. A l'exterior la cúpula destaca amb un xicotet tambor i per la coberta de teula blava, igual que la llanterna. La façana classicista amb quasi 34 metres d'extensió i quasi 30 d'altura es divideix en dos cossos de diferent altura, compartimentats verticalment en cinc carrers. El cos inferior s'estructura amb pilastres d'ordre jònic, apariades en la part central flanquejant la portada. La portada està dividida en dos cossos, l'inferior de llinda amb un entaulament amb dos medallons en els laterals i en el centre l'escut de l'arquebisbe Mayoral. El segon cos, que se superposa al frontó corb partit de l'inferior, alberga una fornícula avenerada amb l'escultura de Sant Joaquim. Als carrers laterals es desenvolupen finestres i fornícules. El cos superior de la façana es desenvolupa amb pilastres corínties sobre un alt pedestal perforat per finestres, estant aquest espai en el centre envaït per un frontó triangular del cos inferior. El carrer central aquesta flanquejada per pilastres apariades, situant-se en el centre una obertura rectangular rematada per un frontó semicircular. La façana remata amb una cornisa en sortint i un ampit en la part superior amb boles i pitxers. A la dreta de la façana es troba el campanar. El cos de campanes sobreïx de la façana, i presenta un arc de mig punt per costat flanquejat per pilastres apariades d'ordre dòric sobre lasque baixa un entaulament amb mènsules sobre el qual es disposa un ampit amb pitxers. En la part superior un templet sobre el qual s'alça la llanterna coberta amb teula blava.
Fotos
La geolocalització dels elements està en procés de revisió.