Tornar

Ex-Convento del Carmen e Iglesia Parroquial de la Santa Cruz

IGPCV
46.250-9999-000158
Denominació
Ex-Convento del Carmen e Iglesia Parroquial de la Santa Cruz
Altra denominació
Centro del Carmen
Municipi
VALÈNCIA
Comarca
VALÈNCIA
Província
València
Localització
Plaza del Carmen / Calle Museo, 2 y 4
Època
S.XIV, S.XV, S.XVI, S.XVII, S.XVIII, S.XX
Ús primitiu
Conventual
Ús actual
Religiós cultural
Estil
Gòtic - Barroc
Tipologia
Edificis - Edificis religiosos - Convents
Foto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble
Dades de protecció de l'inmoble
Secció
Primera
Classificació
Béns immobles 1ª
Categoria
Monument
Dades de Declaració
Tipus de Protecció
Declaración BIC estatal
Data Signatura Acte
13/07/83
Data Publicació BOE
13/09/83 Vore BOE
Dades d' Entorn
Tipus de Protecció
Entorno de protección BIC definitivo. Planeamiento aprobado
Data Signatura Acte
28/12/88
Data Publicació DOGV
16/01/89
Tipus de Protecció
Entorno de protección BIC definitivo. Planeamiento aprobado
Data Signatura Acte
20/02/15
Data Publicació BOP
23/06/15
Tipus de Protecció
Entorno de protección BIC definitivo. Planeamiento aprobado
Data Signatura Acte
11/03/16
Data Publicació BOP
01/06/16
Dades de Fitxes Planejament
Tipus de Protecció
Ficha BIC planeamiento
Data Signatura Acte
09/02/16
Tipus de Protecció
Ficha BIC planeamiento
Data Signatura Acte
24/11/14
Dades d' Inscripció
Tipus de Protecció
Inscripción definitiva BIC Ministerio
N° Inscripció Ministeri
R-I-51-0004916

En el barri del Carmen al nord-est del conjunt històric de la ciutat es troba aquest antic convent, un dels millors conservats a la ciutat. Es tracta d'un dels conjunts més ben conservats alçat durant diversos segles. Fundat en 1281 en el segle XIV comptava amb el refetor, el claustre gòtic, la sala capitular i una xicoteta església que seriosa més tard ampliada i renovada. El claustre presenta galeries d'arcs apuntats cobertes amb voltes de creueria baixades en mènsules historiades en les quals es representen figures antropomorfes, monstres i escuts heràldics. El claustre va ser realitzat entre els segles XIV i XV. El refetor era una sala rectangular amb arcs diafragma i sostrada de fusta, se sap per document de 1377 que sobre ell es trobaven els dormitoris. En aquesta primera etapa constructiva es va alçar també la primitiva església, molt probablement seguiria el model de planta rectangular amb arcs diafragma amb coberta de fusta, capçalera recta i capelles entre contraforts, seguint el model d'altres esglésies de la ciutat. En el segle XV es va ampliar l'església amb trams en la part de la capçalera formant un absis poligonal amb contraforts exteriors i coberta amb volta de creueria estavellada. Ja en el segle XVI es va ampliar el conjunt amb un nou claustre renaixentista. La part baixa del claustre es realitza amb arcades de mig punt sobre columnes amb capitell de got estriat el que posa de manifest el coneixement i ús dels tractats d'arquitectura que es van difondre en aquell moment. Les galeries d'aquesta part baixa estan cobertes amb voltes aristades. La part superior del claustre s'ordena amb arcada dobles per cadascun dels arcs inferiors sobre un ampit a manera de pedestal, i va ser realitzada a la fi del segle. Durant el segle XVII es van realitzar importants obres pel frare arquitecte Fra Gaspar de Sent Martí que va estar en el convent des de 1591 fins a la seua mort en 1644. En aquest període es conclou el claustre renaixentista realitzant cel·les entorn del mateix en la planta superior, es realitza la llibreria. A Sent Martí es deu també la capella de la Comunió, l'ampliació de l'església i l'escala que dona pas a la part superior del claustre. A l'església es realitzen diverses obres, d'una banda es va realitzar el trasagrario, la capella de la Comunió, la portada als peus i es va iniciar la torre campanar. Adossats al costat de l'Evangeli es troben, al costat de la capçalera la sagristia de planta rectangular seguida cap als peus del trasagrario de planta quadrangular i la capella. Aquesta última de planta quadrangular amb columnes corínties amb mènsules o sabates amb querubins en el fris, motiu molt utilitzat per l'arquitecte. Està coberta amb un cúpula amb tambor sobre petxines i llanterna central. L'església va ser ampliada pels peus amb dos trams trobant-se en l'últim el cor alt. L'alçat interior es realitza amb pilastres corínties que recobreixen part de l'estructura medieval, i volta de canó paredada. A l'exterior presenta una façana retaule amb tres cossos, l'inferior va ser realitzat pel frare arquitecte i els dos superiors van ser conclosos posteriorment. El primer cos presenta 4 columnes jòniques sobre alts pedestals, entre els intercolumnios es desenvolupen fornícules amb frontons partits i en el centre la portada de llinda que dona accés. En el fris es desenvolupa el motiu de la sabata amb querubins. El segon cos presenta columnes corínties sobre pedestals amb fornícules en els intercolumnios. La part superior de menors dimensions es desenvolupa amb fornícula central i columnes salomòniques en els flancs. L'escala de caixa quadrada està coberta amb una cúpula sobre petxines. A la fi del segle XVIII es realitza seguint els criteris academicistes la capella de La nostra Senyora del Carmen. Es tracta d'un espai oval realitzat per Vicente Gascó entre els anys 1774 i 1783. L'alçat interior es realitza amb semicolumnas corínties en que els seus intercolumnios de desenvolupen fornícules, panells escultòrics i garlandes. Està coberta amb una volta amb casetones i una llanterna central. La façana del convent que dona al carrer Museu va ser realitzada per José Gascó, amb una portada de llinda rematada amb un frontó corb. Després de la desamortització el convent va quedar desocupat i a causa de la llei de 1837 que establia la creació de Museus Provincials de Belles arts es va establir en el convent el museu. En 1850 es va incorporar l'Acadèmia de Belles arts de Sant Carles iniciant reformes per a instal·lar la seua escola. L'església va canviar la seua advocació a la de la Santa Cruz, en ser derruïda la parròquia d'aquest nom instal·lant-se en aquesta església en 1842. A principis del segle XX es va realitzar per Luis Ferreres i V. Rodríguez la sala rectangular situada al nord del conjunt. Es tracta d'una sala allargada amb quatre xicotetes sales adossades als costats. Es va utilitzar un llenguatge classicista amb columnes dòriques i arcs carpanells coberta per claraboies. Entre 1926 i 1930 va concloure l'ampliació Javier Goerlich. En 1946 el Museu de Belles arts va ser traslladat al Col·legi Sant Pius V. Fins a 1983 va estar l'Escola de Belles arts i l'Escola d'Arts i Oficis Artístics. Posteriorment part de les dependències del convent van ser utilitzades com Sala d'exposicions de l'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM). En l'actualitat es troba situat el Centre del Carmen.

Fotos

Foto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble

La geolocalització dels elements està en procés de revisió.