Teatro Principal

Dades de protecció de l'inmoble

Secció

Primera

Classificació

Béns immobles 1ª

Categoria

Monument

Dades de Declaració

Tipus de Protecció

Declaración BIC estatal

Data Signatura Acte

12/01/83

Data Publicació BOE

05/03/83 Vore BOE

Dades d' Entorn

Tipus de Protecció

Entorno de protección BIC genèrico

Data Signatura Acte

11/06/98

Data Publicació DOGV

18/06/98 Vore DOGV

Data Publicació BOE

22/06/98 Vore BOE

Tipus de Protecció

Entorno de protección BIC provisional. Incoación de entorno

Data Signatura Acte

27/07/93

Data Publicació DOGV

06/10/93 Vore DOGV

Data Publicació BOE

07/09/93

Tipus de Protecció

Entorno de protección BIC definitivo. Planeamiento aprobado

Data Signatura Acte

20/02/15

Data Publicació BOP

23/06/15

Tipus de Protecció

Entorno de protección BIC definitivo. Planeamiento aprobado

Data Signatura Acte

21/07/16

Data Publicació BOP

03/08/16

Dades de Fitxes Planejament

Tipus de Protecció

Ficha BIC planeamiento

Data Signatura Acte

08/01/16

Tipus de Protecció

Ficha BIC planeamiento

Data Signatura Acte

24/11/14

Dades d' Inscripció

Tipus de Protecció

Inscripción definitiva BIC Ministerio

N° Inscripció Ministeri

R-I-51-0004781

En el barri Universitat-Sant Francesc s'alça el Teatre Principal. Ocupa una poma completa entre els carrers Barques, Poeta Querol, Ballesteros i Virués. Es tracta d'un edifici de planta rectangular de quasi 70 metres de llarg per 27 d'ample aproximadament. A la ciutat hi havia una llarga tradició de representacions des del segle XIV, més consolidada en el segle XVI quan en les proximitats de l'actual carrer de les Comèdies es realitzaven representacions en la llavors dita "Casa de l' Olivera". Aquest teatre es va derrocar en 1618 per a realitzar una nova construcció que un segle més tard estava arruïnada tornant-se a alçar un nou edifici per l'arquitecte Josef Padilla a instàncies del Sant Hospital que era l'administrador del teatre. A mitjan segle XVIII, en 1750 el teatre és derrocat i es van prohibir les representacions a causa de l'oposició de l'arquebisbe Mayoral. Deu anys més tard es va revocar la prohibició i va haver-hi a la ciutat teatres que van estar instal·lats en diferents districtes. En 1775 se li va encarregar el projecte del Teatre Principal a Felipe Fontana, encara que les obres no es van iniciar fins a principis del segle XIX per falta de fons. Els encarregats de dur-ho a terme van ser Salvador Escrig i Cristóbal Sales, els qui van revisar el projecte i van fer algunes modificacions. Les obres van quedar paralitzades per la Guerra d'Independència i van ser represes en 1831 per Juan Marzo, es va eliminar el subterrani i el tercer pis de llotges per falta de mitjans econòmics. Al poc temps d'estar inaugurat es va decidir realitzar el tercer pis per l'afluència de públic. Així, en 1833 la coberta de fusta a dues aigües amb un cel ras de taules subjecte per tirants va ser elevada, sense desmuntar-la, amb uns gats per a la realització de la tercera planta. La façana va ser realitzada en 1853 per José Zacarías Camaña. A mitjan segle XIX l'administració del teatre era per arrendament, tradicionalment havia sigut gestionat per l'Hospital. Al llarg del segle XIX es van anar realitzant millores en el teatre, es va instal·lar la llum a gas en 1855, la instal·lació d'una cafeteria, reformes en l'escenari en 1877. Es va realitzar també una nova rematada que va incloure escuts de la Diputació, de l'Hospital i del Drach Alat. A principis del segle XX es van realitzar també millores i reformes per l'arquitecte Luis Albert com la decoració interior. Es tracta d'un edifici de planta rectangular dividida en diversos espais. La fàbrica està realitzada sobre la base de murs de càrrega de rajola amb forjats i cobertes de fusta. A l'interior presenta un vestíbul que dona pas a la sala, en el qual es troben dues escales de marbre. Aquesta decorat en estil imperi amb els draps dels murs de color en els quals ressalten pilastres blanques. La coberta està decorada amb pintures realitzades per Stolz i en el centre presenta un llum d'aranya. La sala té una platea sense amfiteatre, amb galeries corregudes en les quals es troben les llotges. Després es troba l'escenari i després d'ell la zona de camerinos. A l'exterior destaca la façana principal realitzada en estil neoclàssic. Presenta un sòcol de pedra amb murs de rajola esquerdejats sobreeixint el cos central en el qual es troba l'accés i en la part superior les columnes gegants. La planta baixa presenta tres obertures centrals de mig punt amb decoració d'òculs amb busts en el timpà, mentre que en els costats s'obrin obertures rectangulars en els quals es troben a l'esquerra les taquilles i a la dreta va estar el café, i en l'actualitat se situa una oficina de turisme. Sobre la part central hi ha una balustrada de la qual arranquen les quatre columnes jòniques que unifiquen la planta principal amb el pis alçat posteriorment. En la planta principal s'obrin obertures de llinda i en la planta superior obertures de menor grandària i apaïsats en el centre i en els cossos laterals són semicirculars. Sobre les columnes es desenvolupa un entaulament en el fris del qual apareix la inscripció "Teatre Principal". En la part superior de la façana es desenvolupa un ampit que oculta la coberta exterior de l'edifici i en el qual es troben els escuts abans referits. Les façanes laterals i posterior van ser reformades en el segle XX per Luis Albert.

Fotos