Jardín de Monforte
Pròxim a l'Albereda i als Jardins de Vivers, en una zona que en el seu moment va ser horta es troba el Jardí de Monforte. Adquirits els terrenys per Juan Bautista Romero, Marqués de Sant Joan, en 1849. No es coneix qui dissenye el jardí, es tenen notícies que el va mantindre el jardiner Salvador Gareñaga. S'accedeix a través del vestíbul del pavelló de descans. La seua planta baixa comunica directament amb una plaça semicircular amb barana de ferro i busts escultòrics. En el centre se situa una portada neoclàssica flanquejada per dos lleons realitzats per José Bellver en principi realitzats per al Palau de Congressos de Madrid però en quedar desproporcionats van ser adquirits pel Marqués de Sant Joan. Després d'aquesta zona es desenvolupa la "Roserar". Tota aquesta part del jardí té un traçat geomètric. Des del vestíbul a la dreta s'accedeix a una zona rectangular rehundida amb una font central i dos estanys en els angles flanquejant l'escala de set graderies que dona pas a l'altra zona. S'accedeix així a la zona de l'estany envoltat d'alts arbres i un monticle artificial amb grutes i una cascada. L'edifici del jardí de planta quadrada té dos pisos.I està rematat per una llanterna que il·lumina el pis superior, envoltada per una terrassa balaustrada decorada amb pitxers. A l'interior la casa presenta un vestíbul decorat amb pintures que representen les quatre estacions. A la dreta es desenvolupa una escala de tipus imperial amb una arrencada central i dos laterals la caixa dels quals també està decorada amb pintures. La planta superior forma a l'interior una creu grega col·locant les quatre habitacions en els angles. En la unió central dels corredors es desenvolupen serlianas amb arc de mig punt i llinda amb columnes corínties i pilastres en els extrems. Sobre l'espai quadrangular que formen s'alça una cúpula octogonal sobre petxines aveneradas decorada amb pintures al·legòriques. El paviment d'aquesta planta és de ceràmica de Manises. La denominació de Monforte ve de la família a la qual va passar a pertànyer després de la mort del Marqués de Sant Joan en 1871. A mitjan segle XX va ser restaurat per Jaime Winthuysen ejecutandola el jardiner municipal Ramón Peris. Va ser adquirit per l'Ajuntament pel que passe a tindre un caràcter públic.
La geolocalització dels elements està en procés de revisió.