Tornar

Lonja de la Seda

IGPCV
46.250-9999-000163
Denominació
Lonja de la Seda
Municipi
VALÈNCIA
Comarca
VALÈNCIA
Província
València
Localització
Plaza del Mercado s/n
Època
S.XV; S.XVI
Ús primitiu
Financer
Ús actual
Públic
Estil
Gòtic - Renaixement
Tipologia
Edificis - Edificis de serveis - Edificis comercials - Llotges
Foto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble
Dades de protecció de l'inmoble
Secció
Primera
Classificació
Béns immobles 1ª
Categoria
Monument
Dades de Declaració
Tipus de Protecció
Declaración BIC estatal
Data Signatura Acte
03/06/31
Data Publicació BOE
04/06/31 Vore BOE
Dades d' Entorn
Tipus de Protecció
Entorno de protección BIC definitivo. Planeamiento aprobado
Data Signatura Acte
28/12/88
Data Publicació DOGV
16/01/89
Tipus de Protecció
Entorno de protección BIC definitivo. Planeamiento aprobado
Data Signatura Acte
20/02/15
Data Publicació BOP
23/06/15
Tipus de Protecció
Entorno de protección BIC definitivo. Planeamiento aprobado
Data Signatura Acte
21/07/16
Data Publicació BOP
03/08/16
Dades de Fitxes Planejament
Tipus de Protecció
Ficha BIC planeamiento
Data Signatura Acte
08/01/16
Tipus de Protecció
Ficha BIC planeamiento
Data Signatura Acte
24/11/14
Dades d' Inscripció
Tipus de Protecció
Inscripción definitiva BIC Ministerio
N° Inscripció Ministeri
R-I-51-0000968

En la zona històrica de comerç enfront del Mercat Central s'alça la Llotja. Cap a finals del segle XV es va proposar la construcció d'una nova llotja a causa de la insuficiència de l'existent, construïda a la fi del segle XIII, i que havia sigut ampliada en diverses ocasions. Així el projecte va ser dut a terme per Pere Compte i Joan Ibarra. L'obres es van iniciar en 1483 levantandóse en primer lloc la Sala de Contractació. Ocupa una poma rectangular, quedant un quart del solar com a pati. La Llotja està constituïda per tres espais. D'una banda la Sala de Contractació, el Consolat de la Mar i la torrassa que uneix totes dues sales. La Sala de Contractació és de planta rectangular amb 35,60 metres de llarg per 21,39 metres d'ample. Aquesta dividida en tres naus mitjançant huit columnes helicoidals de les quals sorgeixen els nervis de les voltes palmiformes de la coberta. Al voltant del perímetre de la sala hi ha setze columnes embegudes en el mur que eviten l'ús de contraforts exteriors. En la part superior dels murs hi ha una inscripció en la qual es fa referència a la construcció de l'edifici. A l'esquerra de la sala es troba l'accés a la torrassa que es troba entre tots dos espais. És de planta quadrada i presenta tres altures. La planta baixa està dedicada a capella de la Verge de la Immaculada, mentre que les dos superiors estaven dediques a presó per als mercaders que es declaraven en fallida. A través del saló columnari s'accedeix al jardí en el qual es troba l'escala que dona pas al Consolat de la Mar. Aquesta escala és d'un sol tram i aquesta realitzada en pedra. Es tracta d'una sala rectangular amb paraments llisos en la qual es va instal·lar en 1921 un cassetonat procedent de la Casa de la Ciutat. La construcció va ser començada en 1498 per Pere Compte fins a la mort d'aquest en 1506, intervenint a partir d'aquesta data Joan Corbera. A aquest últim es deu la lògia superior i l'ampit decorat amb escuts de la ciutat. La lògia es compon d'un total de vint finestrals amb arcs conopials separats per pinacles. Sobre ella discorre un fris amb medallons amb laureas en els quals es representen personatges, d'estil renaixentista. Tot el recinte aquesta rematat amb merlones amb corones i amb gàrgoles monstruoses que faciliten el desguàs de les cobertes. La façana principal recau a la plaça del mercat. A la dreta es disposa la Sala de Contractació amb la portada d'accés. Es tracta d'una portada abocinada d'arc de mig punt amb arquivoltes decorades que baixen sobre fines columnes. L'arquivolta exterior es resol en un arc conopial sobre el vèrtex del qual hi ha un floró i un escut en tarja amb el drac alat i calat elm. Precedeix a la portada una escalinata. Té trencallums central i en el timpà es representa una imatge de la Verge. La portada està flanquejada per dues finestres gòtiques decorades amb traceria i que repeteix el motiu de l'arc conopial rematat per un floró. Va ser declarada Patrimoni de la Humanitat el 7 de desembre de 1996.

Fotos

Foto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble

La geolocalització dels elements està en procés de revisió.